Permanyer va fundar una desena de clubs esportius del municipi, tot i els entrebancs del franquisme. Durant 48 anys, va ser president del Club Petanca.
Viu Molins de Rei és possible gràcies a la comunitat de socis i sòcies que ajuden al periodisme de proximitat.
L’esport molinenc perd un dels seus fonaments, ànimes i impulsors. El fundador d’una desena d’entitats esportives del municipi, Francesc Permanyer Sabaté, ha mort aquest dilluns als 93 anys, segons ha informat el Club Petanca Molins de Rei, organització de la qual era president honorífic, i han confirmat fonts de l’Ajuntament. Entre d’altres, Permanyer va ser l’encarregat de reflotar l’equip de bàsquet i handbol en ple franquisme i va presidir el Club de Petanca durant 48 anys.
Nascut a Molins de Rei el 15 d’agost de 1928 i conegut com a Ciscu, Permanyer es va imposar a “situacions molt adverses” des de ben petit, segons explicava la seva filla Teresa Permanyer durant la presentació del seu llibre ‘Com hi ha món!’, on relata les vivències del seu pare. Amb 10 anys es va quedar orfe de pare i va haver de començar a treballar amb la seva àvia venent roba en una botiga ambulant pels municipis de tota la comarca. “Tot això ho vaig fer uns 30 anys, i els dissabtes i els diumenges jugava a tots els deports que podia. Eren el meu escape!“, explicava l’any 2012 el mateix Permanyer en una entrevista.
Bàsquet, handbol, ciclisme…
Així doncs, era als caps de setmana quan li dedicava temps allò que més estimava. “Va impulsar tots els esports que als 40 es podrien iniciar o reiniciar”, relata la seva filla a ‘Com hi ha món!’. De fet, amb 10 anys ja era el responsable de dur la pilota al camp de la Joventut Catòlica. Només cinc anys més tard va ser un dels fundadors del primer club de bàsquet de Molins de Rei. Anomenat Baloncesto Molins de Rey, l’equip va jugar a primera divisió catalana i va debutar contra el Barça. “Jugàvem a la pista de l’actual escola El Palau, fins que la direcció va decidir que les instal·lacions només podien ser per a les activitats de l’escola i ens va fer fora”, recordava en aquella entrevista.
A partir d’aquí va anar creant equips d’esports tan diversos com l’handbol, l’hoquei patins, el futbol i el tenis taula. “En aquella època podia passar perfectament que el dissabte juguessis un partit d’un esport i el diumenge d’un altre. No hi havia una dedicació exclusiva a un únic esport federatiu, com es fa ara“, afegia. Amb l’ajut d’uns amics també va ser el fundador del Club Ciclista, que no van poder federar i legalitzar fins al 1948 pels entrebancs del règim franquista.
La majoria d’esports on participava eren en equip. Al llibre, la seva filla explica que, si calia anar a Barcelona a encarregar-se de temes burocràtics i organitzar les fitxes dels jugadors, Permanyer era el primer en desplaçares. “Els altres volien jugar, però no fer feina”, deia el fundador de tots aquests equips.
48 anys al capdavant del Club Petanca
Quan va néixer la seva filla, va deixar de dedicar els diumenges a l’esport i es va aficionar a la numismàtica. Aquesta afició el va portar a ser l’encarregat de diverses mostres al soterrani del mercat durant la Fira de la Candelera.
Ja tocant als 50 anys i quan tenia un bon reguitzell de monedes, va canviar l’activitat dels diumenges a la petanca. Un esport que va aprendre observant uns francesos durant els seus estius a Roses, va decidir fundar el Club Petanca Molins de Rei després d’aconseguir que se cedissin els terrenys per construir les pistes. En va ser president durant 48 anys i, segons explica la seva filla al llibre, “la seva satisfacció més gran era quan feien el campionat social i omplien els camps de futbol veí amb més de cent tripletes”.
També va ser regidor d’esports
La seva implicació en l’esport municipal va portar a ser el regidor d’esports, escombraries i gestor del cementiri entre el 1974 i el 1979, durant l’última etapa del franquisme. El llavors alcalde Lluís Puiggarí va ser qui el va animar a presentar-se: “Si no ho fem els fills del poble de ser dintre l’Ajuntament, qui ho farà?”, li va dir. “Durant aquells anys vaig fer to el que vaig poder per l’esport de Molins de Rei”, explicava el 2012.
Aquesta prolífica carrera i dedicació a l’esport del municipi l’han portat a ser guardonat amb diversos premis. El 1993 va rebre el Premi Esport a la Nit dels Premis de Ràdio, mentre que el 2001 la Federació Catalana de Petanca li va lliurar un diploma per ser el president d’un club que portava més anys en actiu. Tal com deia en l’entrevista del 2012, el secretari general de l’Esport de la Generalitat, Josep Maldonado i Gil, li va atorgar l’any 2003 un trofeu que diu: “A Francesc Permanyer Sabaté, per la seva dedicació continuada a l’activitat física i la seva aportació a l’esport català”.
Per últim l’any 2012, va rebre un premi en reconeixement de la seva contribució al foment de l’esport de Molins de Rei durant la primera edició dels Premis Esport del municipi. Sempre humil, deia que “això són coses que m’he trobat, mai les he buscades”.
