La bèstia de foc i els seus diables han fet espectacles de foc en la versió adaptada a la pandèmia del tradicional corre-cuita del Camell. Tot i les cadires, el públic s’ha entregat al sarau d’espurnes entonant la Presó del Rei de França i altres càntics per animar la bèstia.
Viu Molins de Rei informa sobre les activitats de la Festa Major 2021. El treball periodístic és possible gràcies a la comunitat de socis i sòcies.
Si el dia de Sant Miquel va ser el primer cop que el Camell es lluïa després de dos anys, aquest dissabte ha tornat, per fi, a baixar pel carreró d’Enric Granados al ritme de la Presó del Rei de França. Ho ha fet a la plaça de l’Ajuntament la nit del segon dissabte de Festa Major en el que els seus amics anomenen la Covid Edition de l’estimat corre-cuita del Camell: diverses mostres del mateix lluïment estàtic. Juntament amb els seus diables han muntat un espectacle visual de foc, espurnes i fum que ha permès als assistents sentir el caliu de les guspires, tot i no poder córrer amb la bèstia o ballar amb els diables.
Els tres coets que avisen de l’inici del corre-cuita han estat més: tres per cadascuna de les mostres preparades. Els timbalers, sempre creant tensió, han preparat al públic uns 10 minuts abans de la sortida de la bèstia.
De la mateixa manera que aquesta sort de corre-cuita ha estat excepcional, també ho ha sigut el missatge que ha donat el mateix Camell abans de començar el lluïment per agrair als molinencs haver-lo esperat aquests dos anys. “No ha estat per falta de perseverança que aquests camellaires meus, tots uns tossuts, no han parat de picar portes perquè jo avui, per fi, pugui ser aquí. Quines ganes tinc de cremar-vos i fer-vos córrer esparverats. Camellaires, foc a plaça!”, deia la bèstia mentre cremaven petards enganxats als fanals de la plaça. Just després, el terrat de l’Ajuntament s’ha il·luminat amb focs artificials per anticipar l’aparició de la bèstia.
Foc a la plaça
En acabar els focs, la Presó del Rei de França de l’Elèctrica de Dharma ha començat a sonar pels altaveus instal·lats per tota la plaça. Ha estat llavors quan el Camell ha sortit, com ho ha fet en els últims 40 anys amb una sola excepció, pel carrer d’Enric Granados. La bèstia i els seus amics han dansat, primer, pel mig de la plaça. Un cop ben ruixats i encara al ritme de la que, pels molinencs, és la seva cançó, ha seguit dansant perquè les espurnes i el fum arribessin a les 620 persones que han assistit a cada mostra. El 30 de setembre els Amics del Camell informaven d’un acord per ampliar «una mica» l’aforament, que en principi era de 500 persones per actuació. Però tot i això no tothom ha pogut gaudir de la bèstia en una Festa Major que ha tornat a estar marcada per la pandèmia de la covid.
Les segones en sentir el caliu de les espurnes han estat les persones situades davant de Ca n’Ametller, després aquells més allunyats, col·locats a tocar del carrer Verdaguer, per acabar anant carretera avall, en direcció Rafel de Casanova. En condicions normals, hauria seguit per aquest carrer per fer la tradicional cercavila, però les mesures contra la Covid ho impedeixen, de manera que ha seguit cremant i ballant per tota la plaça. Aquells situats a les primeres files no han parat de notar el foc, però les guspires han arribat, també, als asseguts més allunyats cada cop que la bèstia aixecava el cap.
A més, El Camell no ha sortit sol. Els seus diables l’han acompanyat en un espectacle visual de foc i espurnes que ha il·luminat a tot el públic. Amb el ritme de la tenebrosa música que sempre els introdueix, els entremaliats amics de la bèstia han fet dues danses amb les torxes plenes d’espurnes de colors des del centre de la plaça de la Vila.
Torxes, guspires i focs artificials
L’espectacle ha finalitzat amb una espectacular imatge conjunta del Camell i els diables. Mentre que la bèstia ha aixecat el cap davant de la casa de la vila, els diables l’han envoltat des de la carretera que rodeja la plaça amb torxes plenes d’espurnes i fum de color verd. El Camell ha marxat pel carrer d’Enric Granados, acompanyat dels colors dels focs artificials que han brillat des del cel.
Des dels més menuts que han assistit al torn de les nou del vespre, als adults que han gaudit més tard, tothom ha trobat a faltar córrer davant de la bèstia. Tot i això, res ha pogut evitar que el públic ballés des de les seves cadires o saltés des del seu lloc assignat. El que més ha animat a la bèstia i els seus amics, en un corre-cuita estàtic, són els càntics del públic: des d’entonar la Presó del Rei de França a crits de “i si tots som Camell piquem de mans”. “Tinc la pell de gallina” o “això és brutal”, deien els Amics del Camell, que no han pogut estar-se de ballar sota el foc dels ullals de la seva bèstia.
Cinc anys del Camell Petit
La bèstia gran ha organitzat els seus espectacles però el seu fillol, el Petit Camell, també ha tingut els seus moments de glòria quan ha actuat una hora abans, també a la plaça de l’Ajuntament. Acompanyat pels infants dels Amics del Camell, la bèstia infantil ha pogut celebrar el seu cinquè aniversari amb foc, timbals, danses, globus i un pastisset.
Fotografies: Guillem Urbà
Fotografies: Rut Font
Més comentat 1