Campoamor va ser una de les principals defensores del sufragi femení durant els inicis de la Segona República. El PSC ha demanat assignar el seu nom a un espai de la via pública per commemorar els 90 anys de l’aprovació del vot femení.
La majoria de carrers i places de Molins de Rei designats en honor d’una persona tenen noms d’homes. Molt a poc a poc, les dones van fent-se un lloc a les plaques que marquen el nom dels espais públics. Ara és el torn de Clara Campoamor, a qui se li assignarà un espai rellevant del municipi o un racó commemoratiu als carrers de Molins de Rei, per la seva defensa del sufragi femení durant la Segona República.
Així s’ha aprovat per unanimitat durant el ple municipal del mes de novembre, després que el PSC hagi presentat una moció per commemorar 90 anys des que es va aprovar el vot de la dona a Espanya.
Una de les principals impulsores del vot femení
Clara Campoamor va ser diputada a les Corts de la Segona República entre 1931 i 1933 on va ser una de les principals demandants del vot femení. Aquest es va aprovar l’1 d’octubre de 1931, tot just fa 90 anys, en part gràcies a la lluita de la diputada.
«La rellevància de la seva figura per a la memòria democràtica del nostre país i la conquesta dels drets de les dones és inqüestionable», ha defensat la socialista Jessica Revestido durant la sessió, «donar visibilitat i reconeixement a les aportacions de les dones en la conquesta i consolidació de la democràcia és una de les tasques pendents que encara tenim com a societat». Per això, Campoamor tindria un espai que honrarà la seva memòria.
El grup municipal socialista ha fet aquesta proposta coincidint amb els 90 anys de vot femení a Espanya, un fet que Revestido ha definit com a «una fita en la història de la lluita per la igualtat» i un esdeveniment decisiu per «assolir la democràcia plena».
Una referent
La resta de partits del plenari han celebrat que es dediqui més espais públics a visibilitzar la tasca de les dones, sovint oblidades. La cupaire Estefania Castillo i la regidora de Molins Camina-Podem han definit Campoamor com «una referent» per moltes dones i per la història de la lluita feminista.
«Hi ha gent que està viva i va viure una època quan les dones no podíem votar. És molt recent», ha reflexionat Aroca, a qui se li ha unit la regidora de Junts per Molins Carme Madorell: «El 1931 és fa una estona, ho trobem normal i no ho hauria de ser».
Per últim, la republicana Cristina Rodríguez ha ressaltat la importància històrica de la figura de Campoamor, però ha demanat buscar un mètode per consensuar la tria del nom d’una dona a qui dedicar-li un espai.
