Paz i Zaragoza seran citats a declarar per una denúncia de l’excap de la policia local

La justícia investiga si l’alcalde i el regidor de Guàrdia Urbana van tractar amb passivitat expedients disciplinaris d’agents, tal com assegura Jordi Molina, antic cap de la policia municipal.

Feia temps que el conflicte entre agents de la Guàrdia Urbana semblava adormit. Però aquest divendres ha fet un salt d’escala per la importància política de les persones presumptament implicades, màxims responsables de l’Ajuntament. L’alcalde, Xavi Paz; i regidor de Guàrdia Urbana, Miguel Zaragoza, han estat denunciats per l’excap del cos de seguretat municipal, Jordi Molina.

Segons ha avançat Anna Punsí, una de les periodistes de referència de Catalunya en l’àmbit dels tribunals i els successos, el jutjat d’instrucció número 2 de Sant Feliu de Llobregat ha admès a tràmit la denúncia i els dos polítics del PSC hauran de declarar. La denúncia, que també implica al cap de Personal de l’Ajuntament, Joan Montserrat, figura tècnica de l’administració pública i no política, és entre Molina i aquestes tres persones. No hi ha la Fiscalia implicada, tot i que ha estat notificada.

L’Ajuntament no ha rebut cap tipus d’informació oficial

Fonts del Consistori han assegurat a Viu Molins de Rei que de moment no han rebut cap tipus d’informació oficial. En aquest context, sense saber oficialment de què són acusats exactament, prefereixen no fer declaracions. No obstant això, asseguren que s’han posat en contacte amb els portaveus de l’oposició per comunicar la informació avançada per Punsí.

Els dos polítics i el tècnic seran citats a declarar “en qualitat de querellats”, segons s’expressa en el document del jutjat. Els presumptes delictes dels quals els acusa Molina són “prevaricació per omissió” i “contra la integritat moral”. El jutjat ha dictat un “auto d’incoació de diligències prèvies”. És a dir, la instrucció judicial es troba en una fase inicial però el jutge ha acceptat investigar la querella interposada per l’antic cap de la policia local. “Cal incoar diligències prèvies i s’han d’ordenar i dur a terme les diligències essencials encaminades a determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets”, diu el text.

La CUP va lamentar espionatge polític

Segons relata Punsí que explica la querella, Molina va obrir quatre expedients a agents de la Guàrdia Urbana. Com a mínim en dos dels expedients, els acusava d’utilitzar el sistema d’informació policial (SIP) per investigar dades sobre l’antic cap, la seva família, persones del municipi i integrants de diversos partits polítics.

La CUP, l’abril del 2019, va fer públic que sis regidores o exregidores de la formació anticapitalista van ser víctimes d’aquest presumpte espionatge. El SIP només es pot consultar quan hi ha una actuació policial que ho justifica.

Llavors el governaven CDC, CUP i ERC. Es va designar un instructor extern a l’Ajuntament per portar tot el procés, com és habitual fer en aquestes circumstàncies. Jordi Molina ha denunciat que amb el pas del temps en alguns casos “no s’ha instruït l’expedient disciplinari, en uns altres s’ha deixat caducar per obstrucció de la fase d’aportació de proves i en altres ocasions s’han incomplert dolosament els tràmits essencials de la seva tramitació amb l’objectiu de facilitar que possibles recursos de reforma o apel·lació prosperin”. 

El jutjat vol investigar si s’han tramitat bé els expedients

Dit d’una altra manera, Molina acusa els responsables del Consistori, ara en mans del PSC i Junts per Molins, de no “tramitar convenientment” aquestes investigacions. Fonts pròximes als casos expliquen que cada expedient “continua amb els seus tràmits, amb la seva complexitat”.

En tot cas, el jutjat vol veure si s’han tramitat bé aquestes circumstàncies. Per això, a més de la declaració dels querellats “assistits per lletrats”, demana una “certificació expressiva de totes i cadascuna de les comunicacions o informes que hagués cursat el senyor Molina” sobre “fets constitutius d’infraccions administratives, disciplinàries o il·lícits penals” de quatre agents. També reclama especificar de forma individualitzada “l’estat actual dels mateixos” per saber si són en tramitació, arxiu, resolució o en recursos en tràmit. En resum, demana tota la documentació possible per analitzar com s’ha actuat.

Querelles creuades entre agents

Durant els últims anys, en una batalla judicial que sembla que mai acaba, s’han produït denúncies creuades entre Molina i els agents. Una d’elles, que apuntava a que l’excap utilitzava també el SIP per aconseguir informació de vehicles que després venia a Wallapop, va ser arxivada. Després va rebre una altra on se l’acusava per assetjament ideològic als agents expedientats, que Molina també va negar.

Sigui com sigui, les denuncies i acusacions creuades entre el personal de la Guàrdia Urbana han estat recurrents des de fa anys. Ara ja feia temps que semblava que el tema s’havia calmat.

D’altra banda, Punsí també revela que Molina explica que ha patit presumptament assetjament laboral fins al punt que s’ha vist “obligat a plegar per problemes psicològics”. Afegeix que la Seguretat Social li ha reconegut la incapacitat permanent “per un trastorn depressiu reactiu multifuncional” derivat d’aquest assetjament. D’altra banda, l’antic de la Guàrdia Urbana també ha estat de baixa per una altra malaltia greu, que en aquest cas no té res a veure amb la salut mental.