CFS Molins 3-3 Tremedal CFS. Les molinenques tornen a deixar escapar els tres punts a les acaballes després d’un bon partit i continuen sense celebrar la primera victòria de la temporada.
Tornen a aparèixer els fantasmes. El sènior femení del CFS Molins 99 torna a caure en la temptació de deixar obert un partit que dominaven clarament i la conseqüència ha estat la mateixa que en les últimes setmanes: perdre dos punts. Són ja tres empats consecutius, quatre en els últims cinc partits. Sumar és sempre ben rebut, però les molinenques fa setmanes que mereixen debutar com a guanyadores.
La millora de nivell és evident. El Molins 99 sap plantejar els partits i executa el joc a la perfecció. Domina i sap perfectament què fer per ferir les rivals. Després d’haver perdut els primers tres partits de la temporada, van fer un canvi de xip i en les últimes cinc jornades només han registrat una derrota. Hi ha una plantilla amb nivell i jugadores compromeses i un entrenador que sap com remenar les cireres. És evident que l’equip no mereix estar en la penúltima posició i que, tard o d’hora, acabarà arribant la primera victòria i servirà de punt d’inflexió. De moment, però, es continua resistint.
Als últims partits s’està seguint un patró que ens ajuda a entendre què li falta a les noies d’Israel Ruiz per poder guanyar. Juguen bé, s’avancen al marcador, agafen una mínima distància, però als minuts finals costa mantenir el nivell i les rivals ho aprofiten per fer un pas endavant i marcar gols. «Ens falta no conformar-nos amb el 3-1 o el 3-2, sinó anar a marcar més gols» sentenciava Raquel Alguacil. La número 17 del CFS Molins 99 va atendre els micròfons del Viu Molins de Rei després del matx. L’entrevista completa es pot veure al vídeo que complementa la crònica.
El poliesportiu La Sínia va albergar el duel entre les molinenques i el Tremedal CFS, rival de la part baixa de la taula. Des del principi, va quedar clar com es desenvoluparia el partit. Les locals serien les més propositives, tractant de fer mal les visitants a través de la possessió i el joc combinatiu, aprofitant la poca pressió exercida per les de Barcelona. Per altra banda, les noies del Tremedat, aguaitades per l’alta pressió del Molins 99, van preferir recórrer al joc directe.
La sort va ser un aspecte decisiu al partit. En primera instància, va fer una falsa temptativa d’estar a favor de les molinenques. Un xut de la Mariona Solsona va rebotar en una defensa rival i es va acabar colant, vacil·lant, a la porteria. Una bona jugada per l’esquerra de la Carla Gómez al minut 13 va permetre que la Raquel Alguacil posés el 2-0 al marcador i corregués cap a la graderia per dedicar el gol. Amb aquest resultat es va acabar una primera part que va deixar molt bones sensacions a les molinenques, que s’enfilaven satisfetes cap als vestidors.
La segona part va començar sense molt ritme, però una jugada aïllada semblant a la de l’1-0 va permetre que les barcelonines retallessin distàncies. La sort va canviar de costat i així ho va permetre. El 2-1 va arribar amb un xut llunyà que una jugadora, la mateixa que s’havia marcat en pròpia al primer gol, va desviar sense voler-ho cap a la porteria defensada per Anna Costa.
El partit es va igualar i va agafar més emoció després d’aquest gol, però Raquel Alguacil no estava conforme i va carregar la seva cama esquerra per llançar un míssil que la portera rival no va poder parar. Doblet de la jugadora molinenca, que també va dedicar el seu segon gol a algú de la graderia. Faltaven 9 minuts de partit i ja semblava tot sentenciat. La primera victòria de la temporada estava més a prop que mai, però una altra fortuïta jugada aïllada ho va canviar tot. Un xut llunyà amb rebot inclòs es va dirigir cap al segon pal i la Paula Gonzàlez, amb la bona voluntat d’impedir que la rival a qui cobria rematés, es va acabar introduint el gol en la seva pròpia porteria.
El marcador reflectia un 3-2 quan faltaven 5 minuts i els fantasmes del passat van aparèixer. Ja s’havien vist en aquesta situació un parell de cops i la conclusió no va ser gens benèvola per a les molinenques en cap cas. Passaven els segons, amb una sospitosa lentitud, i semblava que no hi hauria més canvis, però, de nou, l’esdevenir del partit va sorprendre tothom quan, a 90 segons del final, una meticulosa contra del Tremedal CFS va posar el 3-3 definitiu al marcador i va enfonsar les locals, notablement afectades.
L’esforç va ser titànic, però els últims minuts van fer malbé tot. L’emprenyament i la tristesa eren visibles. Raquel Alguacil, autora de dos gols, va afirmar que, tot i la situació actual, estan «molt motivades per començar a guanyar«.
S’haurà d’esperar fins després de Nadal, més d’un mes, per tornar a veure un partit del sènior femení a La Sínia, ja que la pròxima setmana no hi ha lliga i a la següent jornada toca visitar la pista del líder, l’Olesa, en un partit que s’anella realment complicat.
Les imatges del partit
