L’Handbol Molins femení doblega el Martorell

Molins de Q-Handbol Molins 44-21 Club Handbol Martorell ‘B’. Les molinenques guanyen amb solvència i sense donar cap opció a les rivals en un partit immaculat de principi a fi.

Des del primer segon de partit i fins a l’últim, la superioritat de l’Handbol Molins femení ha estat evident. Han passat per sobre del Martorell en tots els aspectes i han aconseguit una de les victòries més còmodes de tota la temporada.

L’equip rival comptava amb nombroses baixes i fins a l’últim moment la disputa del partit era una incertesa. Finalment, es van presentar sis jugadores i el matx s’ha pogut dur a terme amb normalitat. La no disposició de canvis, però, ha passat factura al Martorell, que en cap moment ha estat a l’altura de les molinenques.

Una defensa, com sempre, gairebé inexpugnable per part de les locals ha permès aprofitar-se de la poca fluïdesa ofensiva de les rivals i agafar-les desprevingudes i desendreçades en accions de contraatac, des d’on van provenir la gran majoria dels 44 gols que ha marcat l’equip de David Gil. Tot això, acompanyat d’un gran encert en el llançament i una motivació intacta tot i saber-se superiors.

Mar Poch en una acció del partit // Iker Silvosa

Les molinenques han mantingut l’alt nivell durant tot el transcurs del partit i no han permès que les contrincants es fiquessin en cap moment. Gol rere gol, finalment han fet més del doble de gols que el Martorell i s’han endut els dos punts amb un dels resultats més voluminosos de les 17 jornades disputades fins ara. A més, amb el partit sentenciat des dels primers minuts, han tingut oportunitat de jugar les menys habituals i de descansar les titulars indiscutibles.

Amb aquesta, són ja 12 victòries consecutives. A més, es mantenen com l’únic equip de tota la Segona Catalana que encara no ha perdut cap partit. De fet, amb la presència a la fase d’ascens garantida, un dels objectius d’aquest tram final de temporada regular (resten 5 partits) és acabar les 22 jornades invictes. El pròxim dissabte visiten el Sant Joan Despí, que s’ubica a mitja taula i no es juga res.