Els nois del Catec Special Handbol Molins entrenen un cop a la setmana i juguen cada quinze dies. Ho fan amb una especial il·lusió i interioritzen els valors que els transmet l’esport. El seu entrenador, Dani Gonzàlez, ho explica a Viu Molins de Rei.
Fa temps que l’esport va deixar de ser un mer passatemps. Potser mai ho ha estat. Va molt més enllà. L’esport és moltes coses. És passió. És sentiment. És una escola de valors. És un estil de vida. És, fins i tot, sinònim inequívoc d’inclusivitat. Així ho demostra, per exemple, la Lliga Demanoenmano (Lliga DMEM), una competició d’handbol organitzada per a jugadors amb diversitat funcional. Molins de Rei hi participa amb el seu equip Catec Special Handbol Molins.
Ho fan per segona temporada consecutiva. L’entrenador de l’equip, Dani Gonzàlez, ha atès al Viu Molins de Rei per valorar aquest projecte inclusiu i la participació dels molinencs. «Faig una valoració molt positiva de la temporada passada perquè vam fer equip, ens vam cohesionar, i vam treballar en les derrotes. Vaig intentar donar-los a entendre què significa formar part d’un equip: estar tant a les bones com a les dolentes. En això vaig veure una progressió molt bona. Al final de temporada, si un company fallava, s’animaven entre ells i si perdíem, tiràvem endavant i els veia molt motivats», comenta.
El campionat d’enguany va començar a principis del mes d’octubre. Es juga un partit cada quinze dies i els molinencs entrenen un cop a la setmana. Hi participen cinc equips: CH Canovelles, CHSL Special Clysa, Fundació Catalonia, CEM Maristes Rubí i l’Handbol Molins. La lliga acaba a finals de febrer, però seguidament es disputa un torneig el cap de setmana del 3 de març i a partir del 16, la Copa DMEM, que s’allarga fins a les acaballes de la temporada, al maig, sempre mantenint la dinàmica d’un partit cada quinzena.
«Demanoenmano està fent molt esforç per organitzar aquesta lliga i em posa molt content que hi hagi aquesta inclusivitat», valora Dani Gonzàlez. Tot i això, la temporada s’acaba fent curta i «els nanos em diuen que volen jugar més», assegura. Per això, «hem d’anar fent un pas endavant temporada rere temporada i intentar que participin més equips, així podrem jugar més partits».
Més persones interessades
Amb tot, el míster està satisfet amb el treball fet fins ara. Els jugadors s’han implicat i acudeixen als entrenaments motivats. «Quan els veus pel carrer, els veus amb una samarreta del club i això fa veure que estimen l’handbol. Ens ho vam posar com a objectiu l’any passat i crec que s’ha complert», il·lustra. De fet, aquest any, l’equip molinenc ha augmentat els seus membres. En relació amb això, Dani Gonzàlez afirma que «cada cop són més nanos que volen conèixer i practicar aquest i això és molt positiu».
De cara a aquesta temporada, els objectius són ben clars: «Continuar treballant en la cohesió, en el que significa pertanyer a un equip i, sobretot, que s’ho continuïn passant bé i que vinguin motivats i contents a entrenar i jugar». Així doncs, l’esport ha tornat a demostrar tenir aquesta pinzellada de solidaritat i acolliment que el fa especial. Una temporada més, les persones amb diversitat funcional tenen cabuda a l’handbol i poden gaudir del seu esport preferit gràcies a l’èxit rotund de l’ONG Demanoenmano.
