El moviment local de suport al poble palestí organitza una xerrada amb dos estudiosos de la situació a Israel i Palestina.
A més d’organitzar concentracions al municipi i fer crides a participar en les que es fan a les grans ciutats, Molins amb Palestina també reflexiona. El moviment local de suport al poble palestí va organitzar a la Federació Obrera una xerrada amb dos experts: Dúnia Camps-Febrer, doctora en Polítiques Públiques i Relacions Internacionals i integrant del centre d’estudis per la pau Delàs; i Fadi Farah, representant de la comunitat palestina a Catalunya, a qui la greu situació ha afectat directament la seva família.
La xerrada va començar amb un repàs històric del conflicte entre Israel i Palestina, que els ponents van definir com una estratègia de colonialisme per part d’Israel avalant la seva postura amb les polítiques d’apartheid fetes per l’estat israelià tot mostrant mapes, entre altres elements, que demostren com històricament les zones palestines s’han anat reunint. «La història no ha començat el 7 d’octubre, és una conseqüència de tot el que ha passat», va resumir Farah, que va afegir que Israel porta molts anys fent un procés de «deshumanització» dels palestins. «No és complicat. Hi ha un poble oprimit i un altre que oprimeix», va sentenciar.
«No hi ha solució sense justícia»
D’altra banda, Camps-Febrer va retratar les relacions d’Espanya i Catalunya amb Israel tot lamentant la «falta de transparència en el comerç d’armes». «Espanya compra moltes armes a Israel», va recordar en una intervenció on també va anomenar les vinculacions d’empreses establertes a Catalunya amb Israel.
La xerrada, moderada per la periodista del Viu Molins de Rei Samar Elansari, també va mirar al futur. «La justícia és la solució. Que els crims de Hamàs siguin jutjats i els que porta fent Israel 70 anys també», va dir Farah. «No hi ha solució sense justícia», va afegir posant com a exemples els casos de Iugoslàvia o Ruanda. En aquest sentit, Camps-Febrer va opinar que «són els palestins els que han de decidir quina és la solució».
«Com podem ajudar des de Molins de Rei?», va ser una de les preguntes del públic. L’especialista del centre Delàs va optar per «aïllar» l’estat d’Israel i va considerar que també les estratègies locals de boicot són importants, com la que es va fer aquí a Molins de Rei fa uns anys i després va ser anul·lada pels tribunals.
Primer de tot tindrie’m que explicar com va començar el conflicte entre israelians i palestins.
Per entendre per què sovint es barallen israelians i palestins, hem d’anar a l’altra punta al est del mar Mediterrani, on trobem aquest tros de terra d’Israel tros. . Fa més de 80 anys hi va haver la Segona Gerra Mundial , una guerra duríssima per Europa. Aleshores, centenars de milers de persones de religió jueva, representada per l’estrella de sis puntes, van fugir del continent europeu. Els nazis, que manaven a Alemanya, els volien matar simplement per ser jueus. Molts jueus , els que van quedar de l’extermini, van decidir tornar a la terra dels seus avantpassats, d’on havien marxat feia molts i molts segles. Quan hi van arribar, la població que vivia en aquell territori eren els palestins, la majoria d’ells de religió musulmana, tot i que també encara hi vivien jueus i també cristians. Els jueus consideraven aquell lloc la seva terra promesa i no es van posar d’acord per compartir el territori. Les Nacions Unides, una organització on hi ha la majoria de països del món, van fer el paper d’àrbitre. L’any 1947, fa 76 anys, va decidir partir el territori en dues parts: una per als jueus, anomenada Israel, i una altra per als palestins, no reconeguda com estat . I Jerusalem, la ciutat més important per als dos pobles, va quedar partida. Però aquesta decisió no va agradar ni als uns ni als altres, ni tampoc a molts dels països arabs veïns. Des d’aquell mateix moment fins ara, hi ha hagut guerres entre els dos pobles per culpa de Israel en volguer mes trerreny canviar les fronteres. I, de fet, el mapa ha canviat molt perquè els israelians han anat ocupant cada vegada més territori devant els morros dels palestins. Ara Israel domina la majoria del territori i als palestins els queden, només, dues zones: Gaza i trossets de Cisjordània.
Tot son interesos de Estats Units en contrlar la ONU i les religions de sempre , ja desde els creuats Els diversos països àrabs mantenen forts lligams entre ells. Ara bé, les diferents identitats nacionals s’han anat veient enfortides per les distintes realitats polítiques durant els últims 60 anys, entre països rics , especialment per el petroli i amb protecció de USA , amb la qual cosa cada cop és menys factible l’assoliment d’una única nació àrab. Les protestes populars per tot el Món Àrab de finals de 2010 i inicis de 2011 estigueren dirigides contra els Governs i la corrupció política associada, a més d’expressar l’exigència de millors oportunitats econòmiques i major llibertat política.
Actualment les diferencies religioses son un altre causa de enfrontaments. Son tots musulmans , però a Iran un 89 % son chiitas, la religió oficial del estat i un 11% sunnitas. Mentre que els musulmans del islam que es la religió de Mahoma, es divideix en dos grans ramas: la sunita i la chií. Del total dels musulmans el 87% son sunitas y el 13% son chiíes . . La mayoría de los chiítas (entre el 68% y el 80%) viven en los países asiáticos de Irán, Iraq, Bahrein i Azerbaiyán. . Iran és el principal enemic de USA i serà dificil arribar a acords de pau.
Des de Molins de Rei poc hi podem fer, ja que la societat espanyola es «passota» i sols ens interesa la loteria i el futbol . Un boicot als productes israelis o als productes rusos ? , Sabem de on ve el gas que consumim a les nostres llars o el gasoil per eles nostres cotxes ? , Ens en hem preocupat per saber-ho o som verdaderament uns hipocrites «passotes» ?