El forner i propietari de la pastisseria Arenas ha mort a causa d’una malaltia als 72 anys. Arenas va dedicar tota la seva vida al negoci familiar, sent un home treballador que buscava sempre la millor qualitat per a tots els clients. Va ser un home humil, generós i sempre atent a totes les persones que l’envoltaven.
Lluís Maria Arenas (1951 – 2024) sempre serà recordat pel seu amor al seu ofici i com aquell amic de tota la vida que tothom es trobava quan arribava a la pastisseria. Fill de Federico Arenas i Maria Canals, en Lluís Maria va ser la tercera generació del negoci familiar, fundat a Molins de Rei l’any 1914, dedicant-se en cos i ànima durant tota la seva vida.
En Lluís Maria va començar a treballar pel negoci familiar des de ben petit, ajudant als seus pares a la botiga. A poc a poc es va anar formant com a forner fins que, al final, va acabar agafant les regnes del negoci. La seva dona, María Muñoz, explica que en Lluís Maria ha estat un home apassionat per la seva feina, que buscava sempre oferir el millor servei i la millor qualitat a tots els clients. De fet, el descriu com un home molt treballador: “Sempre estava treballant, de dilluns a diumenge, perquè la pastisseria ha estat la seva vida”. Però, a més, la seva dona, apunta a que era “un home molt humil”, sempre atent a totes les persones que l’envoltaven.
Una de les coses que el caracteritzava era la seva generositat. Va fer el relleu del negoci familiar a les seves filles fa uns deu anys, quan els problemes de salut el van començar a afectar, però malgrat això, “sempre estava a la botiga, ajudant i parlant amb la clientela”, explica Montserrat, una de les seves filles.
Apassionat de la vida i les noves experiències
Per al Lluís Maria, la pastisseria era la seva vida, però «era un home que sempre ha tingut ganes de viure». La seva filla Montserrat el descriu com un home «molt vital i sense pors» a qui li encantava provar experiències noves. Durant la seva vida havia fet submarinisme i fins i tot es va treure el carnet de pilot l’any 77 per poder conduir avionetes. «Sempre ha estat una persona molt aventurera i això anava plegat amb la seva vitalitat», apunta la seva filla.
A més, també era un apassionat dels viatges, havent-se recorregut mitja Europa amb el cotxe en els pocs dies que es permetia tenir de vacances. Però, malgrat conèixer altres indrets del món «no hi havia altre lloc que s’estimés més que Molins de Rei».
La família agraeix profundament tot el suport i les mostres d’afecte de tots els familiars, amics veïns i clients.
Una molt bona persona i un bon pastisser.
Descansi en pau bon amic.
El meu condol a la seva familia.