Comença el camí del calvari
Acabada l’actuació de la Festa Major de Sant Miquel i després d’una incursió a Castellbisbal, el director de Quòdlibet Grup Coral, Albert Santiago, va arribar a l’assaig amb la notícia que podíem formar part d’un projecte colossal, ideat per l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) per a la Setmana Santa següent: l’organització d’una gira de concerts de la Passió segons sant Joan, de Bach, amb la participació de cinc corals (entre les quals, la nostra) i quatre veus solistes, a més d’una nova dramatització de l’obra a càrrec de Sergi Belbel a través de dos actors que farien de narradors.
No gaire conscients de la complexitat de l’empresa, la idea va començar a prendre volada i els esdeveniments es van succeir vertiginosament: després de manifestar el nostre ferm compromís en el projecte, es va decidir que l’estrena de l’obra seria a Molins de Rei i, per tant, ens urgia buscar un espai adequat per a acollir la representació. Finalment, ens vam decidir per l’Església de Sant Miquel, amb l’aprovació del rector, que es va mostrar entusiasmat per la idea des de la primera reunió.
Misteris del goig
A la sessió d’assaig següent, ja teníem el calendari de preparació de l’obra (sis mesos per a 270 pàgines del “llibret”!) i es va iniciar el recorregut del repertori. A mesura que passaven les sessions, ens adonàvem de la magnitud de l’empresa, de la bellesa harmònica i vocal de cada passatge, de la intensitat dels moments culminants (crucifixió, enterrament) i de l’elegància seductora dels instants de reflexió sobre la pèrdua que significa la mort, la salvació i l’esperança de la resurrecció.
Bach és un dels cims de la música clàssica universal i, doncs, cal interpretar-lo amb respecte i un punt de gosadia. La paciència i la constància de l’Albert, el nostre flamant director, ens van ajudar a superar els moments més pessimistes i els passatges més complicats i ens van esperonar en els moments més satisfactoris quan el cor cantava a una sola veu. Els mesos anaven corrent i cada vegada ens envaïa més la certesa d’arribar a bon port: cançons que havien necessitat quatre, cinc o sis assajos començaven a sonar harmònicament i dignament.
Misteris del dolor
A mesura que s’acostava el moment de l’estrena, va començar un altre tipus de dificultat: la voluntat de tenir perfectament engreixat l’engranatge de l’actuació a Molins ens va abocar a un treball paral·lel d’organització que, amb el temps, es va intensificar i es va fer més feixuc. La nostra presidenta, Núria Garriga, va assumir, amb valentia i molt de coratge, la coordinació de l’esdeveniment. Per fortuna, vam rebre l’escalf del departament de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei, que es va implicar de seguida en el projecte, de la parròquia de Sant Miquel, dels estancs que van col·laborar en la venda d’entrades, de Ràdio Molins i de l’Escola Municipal de Música, entre d’altres.
Després de cinc mesos de treball en solitari, va arribar l’hora dels assajos generals a Sabadell. Allà vam tenir el goig de conèixer el director general de l’espectacle, Xavier Puig, que ens va deixar bocabadats per la seva mestria. Mentrestant, esperàvem que la promoció de l’acte a les xarxes, amb Gisela d’Ocon i Carles Pérez com a bandera, i la difusió amb l’eficaç boca-orella tingués els fruits desitjats. El dia abans, sota la direcció de Josep Raventós, començava la instal·lació de l’escenari del concert.
Misteris de la glòria
I, finalment, va arribar el dia de l’estrena. La representació a l’Església de Sant Miquel va ser un esdeveniment formidable. Ja feia deu dies que s’havien exhaurit les entrades i, doncs, l’expectació era evident. El mateix dia, el temple de Molins de Rei presentava un aspecte fenomenal, ple de gom a gom i amb un silenci respectuós durant l’espectacle. 400 persones hi respiraven solemnitat i transcendència.
L’OSV amb 40 músics, els quatre solistes (Marta Mathéu, Eulàlia Fantova, Joan Francesc Folqué i Josep-Ramon Olivé), els dos actors (Mercè Pons i Enric López) i els tres cors participants amb 120 cantaires (Cor Madrigal, Cor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Quòdlibet Grup Coral) van estar a l’alçada del text de Bach, sota la batuta experta de Puig i amb el text dramàtic de Sergi Belbel, amb una sonoritat excel·lent i una enorme concentració per fer-lo sonar com es mereix. La satisfacció del públic i dels participants era ben patent amb l’ovació que va ressonar després de l’última nota i, més tard, amb les felicitacions pels carrers i les places de la vila.
Misteris de la llum
Acabada l’actuació a Molins de Rei, la gira continuava. Però sense la pressió de l’organització a la nostra vila. Al Palau de la Música Catalana i al Teatre Tarragona vam poder gaudir de les actuacions concentrats només en la partitura i en la interpretació.
El Palau de la Música Catalana va oferir el cim de la gira, amb 180 cantaires de cinc corals sobre l’escenari (a més de les tres de Molins, hi havia també el Cor de Cambra de la Diputació de Girona i la Coral Belles Arts). Un entorn privilegiat, amb les gairebé 2.000 localitats a vessar, que va acollir les notes bachianes amb la grandiositat que acompanya els grans clàssics. A Tarragona, unes 500 persones van gaudir de l’espectacle, que va assolir un nivell d’execució que feia evident que, a cada pas, hi havia més complicitat i més compenetració entre tots els integrants de l’espectacle.
Ascensió al cel
Ara, Quòdlibet ha tornat als assajos per a preparar un nou espectacle. Alguns reforços que van participar a la Passió han tornat a la seva activitat habitual i alguns altres s’han quedat, però, com sempre, hi ha una mancança d’homes que vulguin tastar la felicitat de compartir les seves veus amb un grup acollidor com el nostre. Val la pena treure’s la son de les orelles i fer la prova de participar-hi.
L’experiència de la Passió segons sant Joan de Bach ha representat, per a Quòdlibet Grup Coral, una fita històrica més en la seva trajectòria de 40 anys i escaig. El gaudi en la preparació i el plaer de la interpretació han deixat en tots els membres del grup una sensació dolcíssima de formar part d’una baula important en la cultura de Molins de Rei.
Jordi Castells-Cambray, Quòdlibet Grup Coral
