Un any de pacte de govern entre el PSC i Molins en Comú Podem

Sembla que la principla motivació per ser politic és la d’aspirar a servir al bé comú, a administrar els recursos públics o el de justicia, i l’altra , mes professional es la motivació psicológica per ser funcionari i voler estar en les institucions públiques .
Una bona pregunta a fer sería : Per qué ser polític avui en día?
Es dificil trovar una bona raó. . Respostes com la de volguer ajudar a la gent, camviar el poble, o el país, o acabar amb la corrupció, semble somnis encantadors, pero que no corresponen al verdader motor.
No ens enganyem, la majoria d’aspirants a un càrrec polític volen el poder per beneficiarse primariament d’ell , cobrir les eves necessits básiques, i simular que desitjen fer quelcom per millorar la ciutat o el país o per els demés. Pero en realidat és una espécie d’autoengany, el poder es atractiiu i seductor, et dona prestigi, pots escalar posicions sociales i sobre todt et dona luxes i beneficis molt aviat sense que tinguis que guanyar-to , sols que amb el teu encant personal i les bones relacions que ets capaç de fer.
Existeixen sumiadors y realizadors, però els verdaders polítics, son gent que concreta projectes personales de una manera astuta i inteligent. Son realizadors, perque mentre et venen mirallets i esperança, escalan posicions y escanys de una manera efectiva. I al mateix temps obtenen que les seves butxaques, encara que amb sous desorbitatts per la feina qu fan , s’omplin poc a poc fins anar incrementant el seu patrimi , que amb els seu ofici , si és que el tenen no hi arrivarien mai. Una prova ho tenim en el primer ple d’aquest ajuntament de fa un any , que el primer tema va ser augmentarse els sous.
Digem que hi ha una motivació obeta, plena de conceptes partidistes i una filosofía política cargada de grandiosos conceptes, normalment envolicats en una fina oratoria i en la majoria dels casos en franca demagogia (mentides) , que el nivell intelectual de la ciutadania ( especialment a Molins de Rei) no arriva a detectar. . Peró la motivació amagada i íntima, la que sí que esta en el fons de la ambició, es el poder, es la fama, es el goig del privilegi i per supossat ricament acompanyada de tot tipus de ventatjes i guanys (viceperesident de l’Alco. indemnització : 600 € + 350 €)
Alguns psicólogs insisteixen en que la motivación real para aspirar al poder és la codicia. Altres no estarán d’acord amb això i dirán que es l’espírit el que indueix a buscar el benestar de la comunidat……
Será que en alguns polítics, les ganes per el poder neix desde el seu egoísme? . O realment son nobles caballers que tenen intencions filantrópicas (amor por la especie humana y a todo lo que a la humanidad respecta, expresada en la ayuda desinteresada a los demás.) ?
La psicología política es una rama de la psicología que estudia ( i aquí hi entraria en Raún Carretero Capderros, pricóleg ells dimarts al mati a la Radio Ajuntament 91.2 ) tot tipus de comportamients i movimients, tant
individuals com col·lectius, que están relacionats amb el poder i les institucions supramunicipals.
EN RESUM : Es posible que deprés d’un any de govern municipal PSC+Podemos i amb tota l’oposició al darrera no hi hagi ningú que denuciés la no apararició a la Web del Ajuntament la”Declaració de béns patrimonials, declaració d’incompatibilitats i aplicació del codi de conducta” del regidor Ramón Sánchez Gil de ARA-Molins ?
Es creuen en Paz, Zaragoza , Revestido, Ainoa , Madorell, que si tornesin al ofici que tenien abans , si és que en tenien , cobrarien el mateix que sent politics ?