Article publicat originalment a elBaix.cat
En els últims anys, la situació del mercat immobiliari a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha esdevingut un problema prioritari per a les famílies treballadores i els assalariats pobres. A una realitat marcada per l’augment constant dels preus de lloguer, la proliferació dels pisos turístics i els contractes de lloguer temporals, s’afegeix un nou perill: la tokenització del mercat immobiliari, una mena de “multipropietat digital especulativa”. Aquesta innovació tecnològica, promoguda en cercles financers i especuladors, s’està venent com una solució innovadora, però amaga importants riscos per als llogaters i les comunitats d’escala.
La tokenització permet fragmentar la propietat d’un immoble en petites parts digitals, els anomenats tokens, que es poden comprar i vendre en mercats digitals com si fossin accions. Aquesta pràctica és presentada per certs sectors com una oportunitat per “democratitzar” l’accés a la inversió immobiliària, un argument que en realitat és part d’una estratègia del capital financer per justificar la conversió de l’habitatge en un instrument purament especulatiu. Darrere d’aquesta façana d’innovació, s’amaguen riscos greus per als llogaters i per a l’estabilitat de les comunitats d’escala.
La precarització del lloguer
En una conferència recent al Círculo Ecuestre, es va destacar com la tokenització permet diversificar inversions i millorar la liquiditat. No obstant això, el que es va ometre en aquest discurs va ser l’impacte que aquest model pot tenir sobre els inquilins. Quan una propietat es fracciona entre molts inversors, sovint es dilueix la responsabilitat sobre la gestió de l’immoble. Els inquilins poden quedar atrapats en una situació d’incertesa, on múltiples propietaris busquen rendiments màxims, sense tenir en compte el benestar dels residents.
Aquesta dinàmica pot provocar una pujada dels preus dels lloguers de manera que s’ajustin a les expectatives dels inversors. Això agreujaria encara més la situació de precarietat que ja afecta milers de famílies a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, la constant rotació de propietaris pot desembocar en una inestabilitat dels contractes de lloguer, cosa que empitjora la capacitat dels inquilins de planificar a llarg termini.
Al mateix temps, el boom dels pisos turístics i de temporada augmenta la pressió sobre el mercat immobiliari i fa més difícil l’accés a habitatges assequibles per a les persones treballadores, especialment per aquelles que busquen estabilitat a llarg termini. Segons una anàlisi recent, els preus de lloguer han anat augmentant any rere any a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, arribant a increments significatius que dificulten encara més l’accés a un habitatge digne. En una gràfica comparativa s’observa clarament aquesta evolució negativa per als llogaters, amb una disminució progressiva dels lloguers permanents i un augment sostingut dels preus de lloguer, tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana.
L’especulació descontrolada
La tokenització afavoreix que l’habitatge sigui tractat com un actiu financer més, sense tenir en compte que és un dret fonamental. Els inversors especulatius, sovint d’àmbit internacional, poden comprar i vendre fraccions de propietats amb l’únic objectiu de fer-ne un benefici ràpid. Això comporta una major pressió sobre el mercat immobiliari local, que ja està tensat per la presència de pisos turístics i contractes de curta durada.
La manca d’una legislació clara que controli aquesta nova forma de propietat digitalitzada crea un buit que pot agreujar la crisi de l’habitatge. Barcelona, una ciutat ja afectada per la gentrificació i els elevats preus de lloguer, pot veure com aquesta pràctica expulsa les famílies treballadores dels barris on han viscut tota la vida.
Les conqüències per als assalariats pobres
Els assalariats pobres i les famílies amb rendes baixes són els més vulnerables davant d’aquesta nova forma d’especulació. Amb preus de lloguer cada cop més alts i molta competència per accedir a un habitatge assequible, la tokenització només empitjorarà la seva situació. La creixent dependència de mercats especulatius farà que moltes propietats quedin desconnectades de les necessitats de les persones que busquen estabilitat i un lloc digne on viure.
Convertir l’habitatge en un actiu especulatiu posa en risc el dret a un habitatge assequible i agreuja les desigualtats socials. Les comunitats d’escala que abans tenien una certa estabilitat es veuran sotmeses a la pressió dels nous inversors, amb lloguers que pugen segons les lleis del mercat financer, i no segons les necessitats reals de les persones.
Un clam a les autoritats públiques
Davant d’aquest panorama, és imperatiu que les autoritats públiques actuïn ràpidament per regular aquest nou fenomen. La tokenització pot tenir conseqüències molt negatives si no es controla bé, ja que afavoreix la deshumanització del mercat de l’habitatge i empitjora la ja delicada situació dels llogaters. Les autoritats públiques han d’actuar urgentment per evitar la precarització i l’abús que suposen els lloguers temporals i limitar l’abast de la tokenització, especialment en el cas d’habitatges de lloguer a llarg termini, per protegir el dret a un habitatge digne.
Els governs locals i nacionals han de prendre mesures immediates per limitar l’impacte de la tokenització i evitar que es converteixi en una nova eina d’especulació descontrolada. És essencial que s’adoptin polítiques per regular els preus del lloguer, que es fomenti la construcció d’habitatge públic per combatre l’especulació immobiliària, i que es protegeixin els drets dels llogaters amb mesures més estrictes per limitar l’especulació financera.
En definitiva, és urgent que es defensi el dret a l’habitatge com un bé social i un dret constitucional, i no com un actiu financer. El futur de les comunitats i la dignitat de les persones treballadores depèn de la capacitat de les institucions públiques per aturar aquesta especulació salvatge i garantir que el mercat de l’habitatge respongui a les necessitats reals de la població.
Lluís Carrasco Martínez
Sr . Carrasco Martinez , sinceramente , este articulo , en especial eso de los «tokens» , creo que está por encima de los conocimientos en informática de la ciudadania de Molins de Rei , ya que basta ver los nulos comentarios que hace la población a los articulos de opinion que aparecen en el Viu, probablemente se deba a la falta de promocion de manejo de la informática, únicos en el Colegio de Adultos (Generalitat) , Biblioteca ( Diputación) , Centre Civc Riera Bonet (Generalitat) , Casal 1º de Maig , y nada de promoción del Ajuntament que nos prefiere incultos en esta materia, prueba de ello son el nivel de las preguntas semanales que se hacen al alcalde en Radio Molins los jueves por la mañana y el nivel de intelecto del repetitivo y cansino José Quesada.
¿Qué es un token?
Un token es una representación digital de un activo o utilidad concreta. Este activo puede ser cualquier cosa, desde moneda digital hasta derechos de propiedad sobre algo o acceso a servicios. Incluso una identidad digital concreta.
Básicamente, lo que diferencia a los tokens es que operan en una red blockchain, utilizando contratos inteligentes para garantizar su seguridad y ejecución, y se adhieren a estándares específicos que determinan sus propiedades y funciones. Este activo digital, por tanto, se registra y transfiere en una cadena de bloques, lo que confiere seguridad y transparencia a las transacciones.
Los tokens son representaciones digitales intercambiables de diversos activos, que poseen valor dentro de un contexto específico digital. Pueden ser tanto abstractos (como tokens de idendidad digital) como físicos, en representación de algo que posee valor (como puede ser un token sobre un % de un bien inmueble).