Una taula rodona exposa problemes en temes com l’organització de les barres de Sant Miquel. Sorgeix la proposta de fer front comú per ajudar-se les unes a les altres.
Aspectes com el canvi d’ubicació dels concerts de la Festa Major ja van portar cua l’any passat i enguany, a les portes del cap de setmana gran de Sant Miquel, un seguit d’entitats van participar en una taula rodona per compartir neguits. A més, l’acte organitzat per Arran, també va servir per buscar possibles solucions o millores que impliquen augmentar la coordinació entre les associacions. L’Ateneu Mulei, els Joves Sardanistes de l’Agrupa, el Cau, els Matossers, les Esventades, l’esplai l’Agrupa, els Diables i el CEM van participar en la trobada.
Un dels neguits expressats és el canvi d’ubicació dels concerts, ara situats al parc del Baix Llobregat i abans a la plaça de la Llibertat. «Es perd la centralitat», van coincidir. A més, van qüestionar el nou model de l’Ajuntament de portar grups de música de cert renom perquè, segons ells, es perd el caràcter popular de la celebració. «Sembla un festival de música», va dir un integrant dels sardanistes i l’Ateneu Mulei. També es van posar sobre la taula «dificultats per socialitzar a les barres». «No tothom ve a ballar», van exemplificar des de Diables. I es va qüestionar el model de seguretat del recinte, amb una forta presència policial i control d’accés. Un aspecte que titllen de «militarització» i, expliquen, no convida a la participació. A més, van posar en dubte que sigui efectiu: «Tot i els registres, vaig veure a gent amb navalles», va dir un dels participants.
Les entitats lamenten problemes burocràtics
Les entitats també van criticar el reglament de les barres per excés de burocràcia. «Ha estat més complicat que altres anys», va explicar una membre de Matossers, enumerant que en un principi es va demanar una assegurança de responsabilitat civil, el pagament d’una quota i el carnet de manipulador d’aliments, tot i que aquest últim aspecte finalment no ha estat necessari. «És una barbaritat pagar 300 euros d’impostos per les barres. No ens estem lucrant i sí que paguem impostos», va lamentar una persona del Cau. «Aquesta part burocràtica s’hauria pogut fer millor», van dir des del CEM. Les Esventades van dir que aquelles que queden més allunyades de l’escenari tenen més problemes per atreure persones. «La gent no arriba», va lamentar.
Més enllà del parc del Baix Llobregat també hi ha demandes. Per exemple, Matossers van lamentar un cert mareig en els canvis d’ubicació de les seves diades. També amb el que necessiten: «En el programa posava que l’actuació començava a les 12, però l’ambulància no va arribar fins a les 12:30». En aquest sentit, des del Mulei van relatar que van demanar carpes o espais alternatius per fer la seva festa de la paella, davant la possibilitat, que al final va ser real, de pluja. «Una altra entitat va deixar-nos les carpes», van dir. Problemes logístics similars també van ser exposats per altres entitats, també en altres celebracions més enllà de la Festa Major i que, en opinió d’un dels participants, han anat creixent des de que governa el PSC.
La llavor d’una coordinadora d’entitats?
Però la taula rodona, duta a terme al pati de la Federació Obrera, va anar més enllà de la queixa. També es van fer propostes per mitigar aquests problemes. Per exemple, la idea de fer front comú i anticipar-se en les demandes que es fan al consistori. També crear una xarxa de material solidària entre entitats i millorar la comunicació entre aquestes. Tot plegat hauria d’acabar en la creació d’una «coordinadora d’entitats», en opinió d’un participant en l’acte. Aquesta idea s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions, però mai ha acabat de quallar.
Sobre el parc del Baix Llobregat, també van sorgir idees per familiaritzar-se amb l’espai com fer actes de dia i no només de nit -un aspecte on els Diables ja explorarà aquest dissabte amb un vermut amb música electrònica- o intentar programar actes que facin de pont entre el Centre Vila i la nova ubicació.
Tot plegat, buscant fomentar la cultura popular on les persones no són consumidores sinó «participants de la celebració». «Oci alternatiu per un món per construir, ens hi juguem la vila», es podia llegir en la pancarta col·locada per l’organització.
Certament el canvi d’ubicació dels concerts de la Festa Major de Sant Miquel, sugui la preocupació d’un seguit d’entitats perqué abans es cel.lebraben a la plaça de la Llibertat i ara “Es perd la centralitat”, Qui va votar el nou model de l’Ajuntament de portar grups de música de renom que ens costen el seu i “Sembla un festival de música”, a part de les “dificultats a les barres” i a on “No tothom ve a ballar”, i les entitats es queixen de que . “És una barbaritat pagar 300 euros per les barres. Aquelles activitats que queden més allunyades de l’escenari del centre vila, tenen més problemes per atreure persones i “La gent no hi arriba”, tot això passa també en altres celebracions més enllà de la Festa Major i que, en opinió d’un dels participants, els problemes han anat creixent des de que governa el PSC.
La sol.lució està en la creació d’una coordinadora d’entitats? la idea s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions, però mai ha acabat de quallar.
Tot plegat, buscant fomentar la cultura popular on les persones no són consumidores sinó “participants de la celebració”. sobretot a on la partida inicial destinada a la celebració de la Festa Major serà de 200.000 euros, és a dir, 60.000 euros més que en el pressupost de l’any passat. L’alcalde, Xavi Paz, va justificar l’increment com una aposta per reforçar la qualitat de la programació i oferir activitats “més variades i atractives per els visitants i que , l’augment pressupostari permetrà continuar enfortint l’oferta musical -tal com es va fer l’any passat i evitar incidents ocorreguts l’any 2023.
La Festa Major del 2024 , la despesa final va arribar als 180.000 euros. 200.000 euros d’aquest any es verdader derroche del PSC- Molins