Els gravats formen part de la col·lecció Gelonch Viladegut, cedida pel Museu de Lleida dins d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. Estaran exposades al museu durant sis mesos, fins a l’abril de 2026.
El Museu del Renaixement ha incorporat temporalment des d’aquest octubre nou gravats d’autors del període renaixentista que es podran visitar durant sis mesos. Es tracta d’obres de realitzades per sis artistes diferents, entre els quals es troben Albrecht Dürer, Jacob Matham, Lucas Kilian, Jan Wierix, Thomas Leu i un autor anònim. Albrecht Dürer, reconegut com un dels millors gravadors de tots els temps i figura clau del Renaixement alemany, és sens dubte l’artista més important de la selecció. Els altres cinc autors pertanyen a finals del segle XVI i a la primera meitat del XVII, i aporten una perspectiva sobre l’evolució del gravat en aquesta època.
Els gravats s’organitzen en dos grups segons la temàtica i l’espai expositiu. A la primera planta, s’exposen quatre obres de temàtica religiosa que mostren les principals característiques tècniques i formals del Renaixement. Entre aquestes quatre destaca sobretot una estampa de Jan Wierix que reprodueix amb gran detall el Judici Final de Miquel Àngel de la Capella Sixtina. Per altra banda, la segona planta acull cinc gravats centrats en la vida quotidiana i els retrats de personatges importants de l’època, com els reis Enric IV de França i Felip II d’Espanya, així com Caterina de Médici, Maria de Médici i Joana d’Albret. En aquesta planta, sobretot, es destaca el relat de la importància de les dones durant l’època del Renaixement.
Damià Martínez, director del museu, explica a Viu Molins de Rei que aquests gravats tenen una importància especial dins de la col·lecció perquè il·lustren una tècnica que va transformar la manera de difondre l’art durant el Renaixement. Explica que el gravat permetia fer obres noves i replicar obres molt conegudes, com el Judici Final de Miquel Àngel de la Capella Sixtina, i generar diverses còpies, cadascuna amb petites diferències que les feien úniques. Segons Martínez, “cada estampa és única malgrat ser reproduïda, cosa que mostra l’excel·lència i la precisió de l’art renaixentista”. A més de l’interès tècnic i històric, aquests gravats aporten un valor pedagògic i estètic al museu, ja que ofereixen als visitants l’oportunitat de conèixer amb detall tant les innovacions artístiques com els contextos socials i culturals del període renaixentista.
Rotació i conservació dels gravats
Aquestes peces formen part d’un dels grups de gravats d’un conveni amb el Museu de Lleida. En total, el conveni incorpora tres grups de nou gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut, que aniran rotant entre ells durant un període de cinc anys. Ara, ha aterrat al museu el segon grup d’aquests gravats. Segons Damià Martínez, aquesta rotació és necessària perquè “l’obra sobre paper és molt delicada”. A més, també afirma que “la rotació també fa que la gent tingui una motivació per tornar al museu”.
Aquestes peces s’exposaran fins al 12 d’abril de 2026, moment en que tornaran al mmagatzem per després donar pas a nou gravats més. Les peces, així, descansaran de la llum i dels agents externs durant un any, període en el qual s’exposaran els altres dos grups de gravats.
