El Llibre d’hores de la família Gralla, elaborat a Barcelona entre el 1501 i el 1525 i adquirit recentment per la Biblioteca de Catalunya, es podrà visitar fins al 28 de febrer de 2027.
El museu del Renaixement obre les portes per primera vegada al públic a una de les joies del patrimoni bibliogràfic català, el Llibre d’hores de la família Gralla. Es tracta d’un manuscrit il·luminat elaborat a Barcelona entre el 1501 i el 1525 que, després de ser adquirit a finals del 2025 per la Biblioteca de Catalunya, surt per primera vegada de l’àmbit de la conservació perquè la pugui veure la ciutadania. L’obra es pot visitar a la sala del Tapís del museu des d’aquest 29 d’octubre i fins al 28 de febrer de 2027.
El manuscrit és un llibre de devoció particular escrit en llatí sobre pergamí, amb lletra gòtica rodona i rúbriques en vermell, que permetia seguir la litúrgia al llarg de les diferents hores del dia. Destaca especialment per les nou escenes miniaturades de la vida de Jesucrist, envoltades de marges decorats amb flors, insectes i ocells, com també per les inicials ornamentades amb or brunyit. Les il·luminacions, que es conserven en un excel·lent estat, s’atribueixen a l’artista italià Giacomo Smeraldo Dotavanti, format a Flandes i actiu a Barcelona a principis del segle XVI.
L’exposició d’aquest llibre és fruit de la col·laboració entre el museu del Renaixement i la Biblioteca de Catalunya, que té com a objectiu apropar el patrimoni bibliogràfic català a la ciutadania. A més, la mostra inaugura el programa de microexposicions temporals del museu, una iniciativa que preveu incorporar peces singulars procedents d’altres institucions per complementar el discurs expositiu del centre.
Recursos i activitats per conèixer el manuscrit
L’exposició incorpora un vídeo de sis minuts que permet als visitants observar de prop les miniatures i els elements decoratius del Llibre d’hores de la família Gralla. A més, a principis del 2027 es canviarà la pàgina exposada per mostrar altres detalls de les il·luminacions. Aquesta rotació respon tant a la voluntat d’oferir noves perspectives de l’obra com a criteris de conservació, sobretot per limitar l’exposició de les pàgines del pergamí. La mostra també disposa d’un codi QR que dona accés a la versió digitalitzada del manuscrit al web de la Biblioteca de Catalunya.
El programa es completa amb tres conferències per aprofundir en el context històric i artístic del manuscrit i en el valor dels llibres il·luminats. La primera tindrà lloc el 17 de desembre, a les set de la tarda, a càrrec de Josefina Planas, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida. El 14 de gener serà el torn d’Anna Gudayol, cap de la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, mentre que el cicle es clourà el 18 de febrer amb la intervenció de Joan Bellsolell, doctor en Història de l’Art. Les dues darreres sessions també començaran a les 19 hores.
