Un informe de l’Observatorio de la Sostenibilidad ha analitzat les infraestructures que es troben en zones de risc d’inundació a Espanya. A Molins de Rei, quatre d’aquests espais estan classificats amb risc molt greu, entre ells una escola i la comissaria de la Guàrdia Urbana.
La proximitat del riu Llobregat fa que part del terme municipal de Molins de Rei es trobi dins de zones amb risc d’inundació. Un recent informe de l’Observatorio de Sostenibilidad, titulat Infraestructuras Críticas Inundables en España 2025 i publicat aquest mes d’octubre identifica vuit equipaments de la localitat que podrien resultar afectats en cas d’episodis de pluges intenses o crescudes del riu i les rieres. El document analitza la vulnerabilitat de diverses infraestructures essencials davant fenòmens meteorològics extrems.
Entre els vuit equipaments amb algun grau de risc hi ha centres educatius, sanitaris, assistencials i industrials. L’informe estableix tres nivells de perillositat -molt greu, greu i lleu- en funció de la vulnerabilitat i l’exposició de cada espai davant possibles inundacions. Segons l’estudi, quatre d’aquests equipaments es troben en la franja de risc molt greu, que en aquest cas són l’escola Manyanet, la comissaria de la Guàrdia Urbana, la Llar d’Avis Josep Mestre i la nau industrial de Viuda de Lauro Clariana S.L. Dos més, el CAP La Granja i l’escola La Sínia, es consideren en risc greu, mentre que la Clínica de Molins i la llar d’infants El Tambor presenten un risc lleu en cas d’inundació.
Per a la seva elaboració, l’informe es basa en dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que elabora mapes de zones inundables segons diferents períodes de retorn, concretament de 10, 100 i 500 anys, en funció de la freqüència amb què es poden produir aquests episodis. En el cas d’aquest estudi, s’ha pres com a referència el període més llarg, de 500 anys, que correspon a les inundacions de major magnitud i menor probabilitat. Això vol dir que, de mitjana, un succés d’aquestes característiques es podria repetir un cop cada cinc segles, encara que no és impossible que se’n donin en intervals més curts, ja que es tracta d’una estimació probabilística.
La nova residència de gent gran s’ubicarà en un terreny amb risc d’inundació
Pel que fa a la nova residència de gent gran, el terreny on s’ha projectat la seva construcció es troba en una zona amb risc d’inundació, segons el mapa i les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. L’equipament s’aixecarà al costat del CAP La Granja, una de les instal·lacions que l’informe ja classifica amb risc greu. La licitació del projecte es va aprovar aquest estiu i està previst que les obres comencin el 2026.
Com que la residència encara no està construïda, no es pot determinar amb precisió el grau de risc del terreny. Tot i això, el fet que s’ubiqui dins d’una zona catalogada com a inundable posa sobre la taula la necessitat de revisar amb detall les mesures de prevenció i seguretat abans d’iniciar les obres. L’informe de l’Observatorio de Sostenibilidad insisteix en les seves conclusions precisament en aquesta qüestió i recomana aturar noves edificacions en àrees amb perill d’inundació, així com revisar els plans urbanístics ja aprovats per evitar futures construccions en zones de risc i millorar la gestió davant d’episodis extrems.
Vuit municipis del Baix Llobregat tenen equipaments en zones inundables
Al conjunt del Baix Llobregat, l’informe identifica vuit municipis amb equipaments ubicats en zones inundables. Martorell és el que concentra un nombre més elevat d’instal·lacions en aquesta situació, amb un total de tretze. D’aquestes, dotze es troben classificades amb un nivell de risc molt greu i corresponen a diversos centres educatius, l’Hospital d’Adolescents i una residència per a gent gran. La tretzena instal·lació, què és un institut, figura amb risc greu, segons la mateixa font.
Viladecans se situa a continuació amb deu equipaments considerats vulnerables davant possibles inundacions. En aquest cas, sis es classifiquen amb risc lleu, dos amb risc greu i dos més amb risc molt greu. Entre aquests espais hi ha quatre escoles, una residència i un hospital, que formen part de la xarxa d’equipaments essencials del municipi.
En tercera posició apareix Molins de Rei amb vuit equipaments en risc. La resta de municipis afectats al Baix Llobregat són Gavà, amb sis; Sant Andreu de la Barca, amb cinc; El Prat de Llobregat, amb tres; Castelldefels, amb dos; i Sant Boi de Llobregat, amb un. En general, les dades mostren que al conjunt de la comarca, entre els equipaments afectats hi ha infraestructures de caràcter educatiu, sanitari i també, gran part, de caràcter industrial.
Pel que fa tot Catalunya, l’informe identifica 868 instal·lacions considerades crítiques ubicades en zones inundables amb una recurrència de 500 anys. L’estudi assenyala, a més, que el 37% de les infraestructures crítiques amb un grau de risc molt greu a Espanya es concentren al territori català. En total, s’han inventariat 10.197 instal·lacions arreu de l’estat, de les quals 7.223 es troben dins d’aquest nivell de perillositat.
Què és l’Observatorio de la Sostenibilidad
L’Observatorio de la Sostenibilidad és una associació ciutadana nascuda el desembre del 2014 amb la voluntat de convertir-se en un espai de referència per analitzar i difondre el concepte de sostenibilitat en totes les seves dimensions. Des de la seva creació, ha impulsat estudis sobre qüestions ambientals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’ocupació del sòl o la qualitat de l’aire, però també sobre àmbits socials com la desigualtat, l’accés a l’habitatge o la distribució de la riquesa. L’entitat compta amb la col·laboració d’organitzacions com Intermón Oxfam, Greenpeace o Ecologistas en Acción, entre altres.
L’informe Infraestructuras Críticas Inundables en España 2025 és fruit del treball d’un equip multidisciplinari de l’observatori format per experts en ecologia, geografia i medi ambient. Entre els autors hi ha Fernando Prieto i Máximo Florín, doctors en Ecologia; Raúl Estévez Estévez i Carlos Alfonso, màsters en Avaluació i Correcció d’Impacte Ambiental; Neus Crous Costa, investigadora de l’entitat; i Víctor del Val, màster en Enginyeria Web i llicenciat en Ciències Ambientals.
