La darrera sessió va explorar les figures de Miguel de Cervantes i William Shakespeare, dos referents essencials de la literatura universal. La conferència va ser impartida per Margarida Codina, novel·lista i assagista llicenciada en Filologia Hispànica.
L’Aula d’Extensió Universitària va celebrar la setmana passada una nova sessió dedicada, en aquesta ocasió, a dues de les figures més importants de la literatura universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Sota el títol “Cervantes i Shakespeare: fundadors de la literatura moderna”, la conferència va anar a càrrec de Margarida Codina, novel·lista i assagista llicenciada en Filologia Hispànica, i es va dur a terme a la sala d’actes de la Federació Obrera. La ponent va convidar els socis i sòcies a descobrir les coincidències entre aquests dos autors contemporanis, nascuts i morts el mateix any, i a reflexionar sobre la seva influència en la configuració de la narrativa moderna.
Durant la seva xerrada, Codina va contextualitzar les obres dels dos escriptors en una època de profunds canvis polítics, religiosos i culturals. Va recordar que, mentre Espanya i Anglaterra competien per l’hegemonia europea, el món vivia la transició d’una visió teocèntrica a una de més humanista, impulsada pels descobriments geogràfics i les noves idees renaixentistes. Enmig d’aquest panorama d’incertesa i expansió, tant ‘El Quixot’ com les tragèdies shakespearianes van establir les bases de la literatura moderna.
Vides oposades en mons contraposats
Margarida Codina va destacar les diferències entre les vides de Cervantes i Shakespeare, dues trajectòries separades per contextos econòmics i socials molt diferents. L’autor del Quixot va créixer en una Espanya empobrida i endeutada, marcada per la crisi econòmica de Castella i les successives bancarrotes dels Habsburg. En aquest sentit, Codina explicava que la seva vida va estar plena de dificultats, “ja que el seu pare va ser empresonat per deutes, ell mateix va lluitar a la batalla de Lepant” -on va perdre la mobilitat del braç- i, també, va patir cinc anys de captiveri a mans dels turcs. Malgrat tot, la ponent apuntava que Cervantes “tenia una clara consciència d’autor i aspirava a deixar empremta amb la seva obra”.
Per altra banda, Shakespeare va viure en una Anglaterra en expansió, en un moment de creixement urbà i cultural afavorit pels regnats d’Isabel I i Jaume I. Procedent d’una família amb una certa estabilitat econòmica, el dramaturg “va poder dedicar-se plenament al teatre”, un art en auge en el Londres de l’època. A diferència de Cervantes, segons explicava Codina, Shakespeare “no mostrava interès per la seva fama”, sinó que escrivia obres pensades per ser representades en el moment, sense intenció de perdurar.
Dos escriptors que van revolucionar la literatura
Durant la ponència, Codina va remarcar també la transcendència de les innovacions literàries que Cervantes i Shakespeare van aportar a les seves llengües i a la literatura universal. Shakespeare va revolucionar el teatre donant profunditat psicològica als seus personatges, ja que, “va construir personatges capaços de dubtar, d’equivocar-se i de decidir el seu propi destí”, explicava, com Hamlet o Macbeth. Sense seguir les regles clàssiques, es va deixar guiar per l’instint creatiu i va contribuir decisivament a definir “allò que és humà” a través de la paraula i l’acció.
En canvi, Cervantes va deixar la seva empremta sobretot en la naixença de la novel·la moderna. Tot i no haver destacat en el teatre davant la competència de Lope de Vega, va triomfar amb El Quixot, una obra que introdueix recursos narratius avançats per a l’època com l’aparició de l’autor dins la història, el joc amb la ficció a la segona part i la idea que el text és una traducció de cròniques àrabs, un fet que segons afirmava Codina, “li servia per evitar conflictes amb la Inquisició”.
Durant la seva intervenció, la ponent va destacar la valentia de Cervantes i Shakespeare a l’hora d’explorar noves formes d’expressió i incorporar mirades innovadores en les seves obres. Codina va subratllar com tots dos van saber trencar convencions i obrir camins que encara avui inspiren la literatura moderna. La conferenciant va cloure la sessió recordant que “malgrat les seves vides tan diferents, tots dos autors van aconseguir crear personatges i emocions universals que continuen captivant els lectors quatre segles després”.
