Molins de Rei: entre l’antisemitisme i la desobediència institucional

L’Ajuntament de Molins de Rei segueix la seva trajectòria/tradició antisemita, iniciada el maig de l’any 2013 amb l’adhesió a la plataforma BSD. Degut a aquesta adhesió es va prohibir disputar un partit de waterpolo a la piscina Municipal, creant un conflicte diplomàtic internacional d’alt nivell. Els vots favorables de la CUP i Iniciativa per Molins de Rei i l’abstenció de la resta de formacions polítiques van fer possible aquest boicot.

L’associació ACOM  (Acción y Comunicación sobre Oriente Medio) va interposar una denúncia contra les 4 regidores de la CUP i l’anterior alcalde Joan Ramon Casals, al·legant odi i discriminació. La denúncia es va ampliar a l’exregidora de la CUP, Laura Munt, i a l’edil a l’Ajuntament de Barcelona, Eulàlia Reguant. El Jutjat Contenciós Administratiu número 16 de Barcelona, va dictar la Sentència n.º84/2020 (procediment 441/2018). El Tribunal va anul·lar l’acord de Molins de Rei per boicotejar Israel, dictaminant la seva il·legalitat per discriminació i vulneració dels drets fonamentals de la població israeliana. La sentència es va dictar el juny del 2020. L’Ajuntament va recollir la sentència i va revocar les seves decisions contra Israel, però mai va demanar disculpes al govern israelià per això, el Moviment 15 Arcades, es va disculpar via carta a la ministra d’esports d’Israel, Miri Regev, la qual va agrair el gest. Per vergonya dels que no secundem aquesta ideologia antisemita ni ens sentim representats per la junta actual, l’Ajuntament segueix en silenci administratiu. La notícia i la seva sentència van ser publicades al Jerusalem Post en l’apartat d’antisemitisme i encara pot ser visualitzada a la xarxa.

Aquest cop, canviant l’estratègia oneja al balcó de la vila una bandera de Palestina, infringint la Llei 39/1981, del 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i altres banderes i ensenyes. Cal recordar que l’Ajuntament de Molins de Rei també va ser penalitzat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va ordenar a l’Ajuntament col·locar la bandera espanyola al pal de la façana i mantenir-la “de forma permanent”, i substituir-la per una altra si la retira per rentar-la o reparar-la. La resolució consta en la sentència nº 1112/24 (procediment 2637/23 Secció 5ª Contenciós Administratiu del T.S.J.C.) del 8 de maig del 2024. Molt recent. Sembla que no han escarmentat. I no es pot oblidar el deure de neutralitat política de les administracions públiques, també aplicable a les administracions locals.

I per altra banda, l’Ajuntament també permet que hi hagi plataformes que pintin eslògans com “El Silenci és Còmplice. Aturem el Genocidi” a les parets que donen la benvinguda a la vila (sortida de l’autopista B23), un genocidi que encara no ha estat demostrat i que posa en evidència la desconnexió de la realitat i la falta de rigorositat del govern actual. Perquè una cosa és opinar i una altra, molt diferent, realitzar afirmacions falses. Fins que el Tribunal Internacional de Justícia no ho dictamini, no es pot afirmar des d’una administració pública que Israel ha comès un genocidi a Gaza. Ni tampoc pot una administració pública permetre a plataformes locals publicitar aquesta afirmació falsa a les façanes de la via pública.

Les sentències esmenades són molt greus, en termes de convivència i drets humans, i posen a l’Ajuntament de Molins de Rei en una posició clarament antisemita, difícil de defendre dins un estat de dret, com l’estat Espanyol (estat membre de la UE), a l’hora que degrada a tots els ciutadans de la vila, com a representant oficial d’aquests.

Em pregunto quan el govern al càrrec de l’Ajuntament de Molins de Rei es dedicarà a resoldre els problemes reals que hi ha a la vila i serà conscient que ha de mantenir la legalitat (malauradament, representa a tots els vilatans, fins i tot, els que no han votat a l’actual govern) en comptes d’utilitzar l’Ajuntament com a plataforma propagandística i antisemita, incomplint els seus deures i obligacions que té cap a la societat plural, multicultural i multiconfessional que representa.

Yitzhak C.