Drogueria Campmajó, sis dècades venent pintures amb un servei de proximitat

Nascuda fa més de sis dècades, la Drogueria Campmajó ha estat sempre lligada a la vida quotidiana dels molinencs. Des de la primera botiga a la plaça Catalunya fins a l’actual establiment del carrer Rafael Casanova, avui continua regentada per en Jaume Campmajó qui vol traspassar-la quan es jubili per garantir la seva supervivència.

Jaume Campmajó al mostrador de la drogueria atenent a dos clients // Samar Elansari

A Molins de Rei, el cognom Campmajó va lligat des de fa més de seixanta anys al món de les pintures i la drogueria. Tot va començar amb l’avi, pintor de professió, que va transmetre l’ofici als seus dos fills. L’any 1961, un d’ells va obrir la primera botiga a la plaça Catalunya, mentre l’altre continuava pintant. Aquell petit establiment es convertiria en l’embrió de la Drogueria Campmajó, un negoci familiar on, amb els anys, gairebé tots els membres de la casa hi van posar el seu gra de sorra, fos rere el taulell o aprenent l’ofici de pintor.

L'any 1972 es va produir un primer pas important amb l’obertura d’una nova botiga a la plaça de la Creu, on van treballar diverses generacions de la família. Tot i que no tots els germans van continuar la tradició -un d’ells va fer carrera de carnisser-, la botiga va consolidar-se com un punt de referència al municipi. Amb els anys, la família va haver d’afrontar canvis i, després de la mort dels pares, els establiments es van separar amistosament. El 2003, la Drogueria Campmajó es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Rafael Casanova, 51, mantenint viu l’esperit d’aquells inicis.

Avui el negoci està regentat per Jaume Campmajó, que compta amb l’ajuda de l’Arturo, treballador de la casa des de fa més de tres dècades. El relleu generacional semblava assegurat amb l’entrada del seu fill Marcel, però una lesió d’esquena amenaça amb truncar la continuïtat. Tot i això, en Jaume manté la determinació de seguir al peu del canó fins a la seva jubilació, prevista d’aquí a uns tres anys. Després, quan arribi el moment, la intenció és traspassar-la.

La Drogueria Campmajó a la plaça Catalunya als anys 80 // Jaume Campmajó

Adaptar-se als temps que canvien

En més de sis dècades d’història, la Drogueria Campmajó ha viscut de tot: moments molt bons i d’altres més delicats. Els darrers anys han estat especialment intensos. “Ja fa temps que hi ha hagut canvis importants en el funcionament del comerç, i amb la pandèmia tot s’ha accelerat” , explica en Jaume. L’e-commerce, amb gegants com Amazon, ha esdevingut un competidor directe, i també els supermercats han anat ampliant el seu ventall de productes de drogueria. “Ens fa mal perquè ells es trepitgen entre ells, i això ens acaba castigant a nosaltres” , diu. Així i tot, la confiança que s’han guanyat després de més de seixanta anys de cara al públic és un valor que encara els dona aire.

Els canvis, però, no només han vingut de fora. També el sector de la pintura i la drogueria ha evolucionat de dalt a baix. “Pensa que abans les pintures es feien a mà” , recorda en Jaume. A la memòria hi té gravada la imatge de quan, a la botiga de la plaça de l’Ajuntament, els clients portaven una galleda i el seu pare els preparava la barreja allà mateix: aigua, l’aglutinant, el colorant, i tot remenat a mà. “Ara això és inviable, és impossible de fer-ho” , reconeix.

L'any 2003 la Drogueria Campmajó es va traslladar al local on es troba actualment // Jaume Campmajó

L’arribada de la maquinària ha capgirat del tot la manera de treballar. Avui dia, qualsevol client pot triar el to exacte que vol i una màquina s’encarrega de dosificar el color dins del pot. És una transformació que exemplifica com la drogueria ha sabut anar adaptant-se a les noves tecnologies sense perdre el tracte proper. “Ara la gent ve i tria el color que vol. I nosaltres els aconsellem, com sempre hem fet” , explica en Jaume. De fet, apunta que “en aquest equilibri entre modernització i proximitat” hi ha, probablement, la clau de la “supervivència del negoci” .

El valor afegit del comerç de proximitat

De fet, aquesta atenció personalitzada és el que diferencia el comerç local de qualsevol compra en línia. Però no sempre és fàcil fer arribar aquest missatge. “Nosaltres no tenim mecanismes de comunicació grans. La nostra comunicació és molt local ”, reconeix. És aquí on iniciatives com les campanyes de Molins Comerç tenen un paper clau: conscienciar el veïnat que cada persiana que baixa no és només una botiga menys, sinó un tros de vida de barri que desapareix.

“Abans es parlava de botigues de barri, de proximitat. I això és el que s’està perdent” , lamenta en Jaume. Per a ell, el debat va més enllà de la rendibilitat econòmica, ja que és una qüestió de mantenir viu un teixit comercial que fa poble, que crea relacions i que acompanya la vida quotidiana. Potser les compres per internet arriben més ràpid, però difícilment poden substituir la confiança i el tracte humà que encara avui defineixen el comerç local i la Drogueria Campmajó.

L'Arturo, dependent de la drogueria, treballant a l'interior // Samar Elansari

Intentar que la drogueria pugui continuar

En Jaume assegura que donar continuïtat a les botigues dels barris és possible. El relleu generacional de la Drogueria Campmajó hauria pogut quedar assegurat amb l’entrada del fill d’en Jaume, però una lesió a l’esquena l’ha obligat a replantejar-se el futur. “En principi pensava que el meu fill podria continuar, però no podrà. Aquí s’han d’aixecar pesos, i això li és impossible” , explica. Davant aquesta situació, la idea és clara i és que quan arribi el moment de jubilar-se, abans de tancar, en Jaume intentarà traspassar la botiga.

La clau podria trobar-se en la cadena Duca, una agrupació de més de 500 socis de la qual la Drogueria Campmajó en forma part des de fa molts anys. “Mitjançant la cadena suposo que podré trobar algú. Potser no serà de Molins, però si pot mantenir l’estructura de la botiga, intentarem salvar-la” , diu. L’objectiu és preservar un comerç que, més enllà del negoci, representa una història familiar i un servei de proximitat que ha acompanyat durant més de seixanta anys als veïns i veïnes de Molins de Rei.