La Generalitat i la Diputació exposen projectes per reactivar finques abandonades i reduir riscos com plagues i incendis així com impulsar el relleu generacional del sector.
A només uns dies de l’inici de la Fira de la Candelera, a Molins de Rei ja s’han començat a dur a terme alguns actes vinculats a la cita agrícola i comercial. Aquest dimarts, la sala Gòtica del Palau de Requesens ha acollit les Jornades Tècniques Agràries, centrades enguany en les accions de les administracions per evitar l’abandonament de terres de conreu. El programa ha inclòs tres xerrades: una de la Generalitat de Catalunya, una altra de la Diputació de Barcelona i una taula rodona per tancar la jornada.
La primera ponència, titulada El registre de les terres en desús del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha anat a càrrec de Maite Sisquella, responsable d’Infraestructures Viàries al Medi Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Sisquella ha explicat que el projecte s’emmarca en el desplegament de la Llei d’Espais Agraris, que “vol protegir especialment les zones amb més pressió urbanística perquè mantinguin l’ús agrícola”. La iniciativa estableix el procediment per declarar una parcel·la en desús i regula la creació d’un registre públic que en faciliti la posada en producció.
Segons va detallar durant la sessió, quan una finca acumula “tres anys sense activitat agrària o cinc sense tasques de conservació”, l’administració pot iniciar els tràmits per declarar-la en desús. Això pot comportar l’expropiació de l’usdefruit -però no de la propietat- per facilitar un “contracte d’arrendament amb professionals del sector”, mentre el propietari “continua percebent la renda”. L’objectiu, segons va explicar Sisquella, “és reduir els riscos associats a l’abandonament, com plagues i incendis”, i alhora garantir que el sòl agrari es mantingui actiu i productiu al territori.
Impulsar un banc de terres per frenar l’abandonament i afavorir el relleu agrari
La segona xerrada de la jornada, titulada El banc de terres del Parc Agrari del Baix Llobregat, ha anat a càrrec de Pere Navarro, enginyer de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona. Navarro ha situat el debat en un context global, recordant que la demanda alimentària mundial creix i que caldrà incrementar notablement la producció en les pròximes dècades. En aquest escenari, ha assenyalat que Catalunya “té una base productiva feble i una forta dependència de les importacions”, però també una “oportunitat per reforçar el seu paper com a territori productor vinculat a la indústria agroalimentària”.
Navarro ha advertit que, en els darrers decennis, “s’ha perdut prop de la meitat de la superfície agrària a la província de Barcelona”, amb una transformació progressiva de conreus en espais forestals. A aquesta tendència s’hi suma la baixa incorporació de persones al sector agrari i la manca de relleu generacional, especialment al Baix Llobregat. Aquesta situació dificulta que les terres es mantinguin en producció i incrementa problemes com el risc d’incendis o la degradació del paisatge agrícola.
Davant d’aquest escenari, la Diputació ha impulsat el banc de terres com un servei d’intermediació entre propietaris i persones agricultores que volen ampliar o iniciar una explotació. El projecte ofereix acompanyament tècnic i jurídic, gestiona sol·licituds, facilita el contacte entre les parts i disposa d’una plataforma digital amb informació de finques disponibles per arrendar. A més, inclou accions formatives, ajuts per recuperar camps abandonats i un pla específic per afavorir el relleu agrari, amb l’objectiu de “garantir la continuïtat de l’activitat agrícola al territori”.
Taula rodona sobre els reptes i experiències del món agrari
Per finalitzar la jornada, s’ha desenvolupat la taula rodona Experiències del món de la pagesia: passat, present i futur, moderada per Lídia Lozano, doctora en Enginyeria Agrònoma i investigadora de l’IRTA. Hi han participat pagesos, enginyers agrònoms i membres de cooperatives, com Fidel Castellví, Francesc Canals, Albert Llorens, Josep Montmany, Ramon Figueres i Imma Tugas. La sessió ha posat en relleu les vivències diverses de qui treballa la terra, des de famílies amb tradició pagesa fins a persones que s’hi han incorporat sense antecedents familiars, i ha abordat temes com la convivència amb l’ecologisme, la viabilitat econòmica i les dificultats de relleu generacional.
Els participants han compartit experiències concretes a Molins de Rei i al Baix Llobregat, destacant, sobretot, la complexitat i les dificultats del sector. En aquest sentit, s’ha posat sobre la taula que molts petits agricultors treballen en condicions precàries i amb incertesa sobre el futur de les explotacions, mentre que els forestals comparteixen moltes de les mateixes dificultats. També s’ha parlat de la percepció de masclisme al camp i de com això afecta la continuïtat i la motivació de les noves generacions, posant de manifest que, tot i els reptes, hi ha un interès creixent per garantir que l’activitat agrària es mantingui viva al territori.
