La crisi ferroviària a Catalunya ha deixat de ser una qüestió d’estadístiques per convertir-se en un llast diari per a la vida de milers de persones. Sota el lema “Sense trens no hi ha futur”, les plataformes d’usuaris i usuàries han dit prou i convoquen tota la ciutadania a una gran manifestació el proper dissabte 7 de febrer a les 17:00 hores, que arrencarà a l’Estació de França de Barcelona fins a la Plaça Sant Jaume.
Molins de Rei s’ha erigit com un dels epicentres d’aquest col·lapse, on la ciutadania pateix una situació insostenible derivada d’obres aturades i un servei completament imprevisible.
La “zona zero”: Com afecta el caos a Molins de Rei
Els veïns i veïnes de Molins de Rei viuen atrapats en una xarxa deficient, on les incidències i els endarreriments de les obres els afecten directament. La problemàtica es desglossa en factors crítics que castiguen la mobilitat diària:
● L’estació fantasma i l’adeu a l’R1: Des del 2019, les obres de l’estació de trens estan aturades. Això ha provocat l’anul·lació de l’arribada de la línia R1 (Maresme), un servei que no es restablirà fins que no finalitzin uns treballs que s’eternitzen .
● L’R4, una cursa d’obstacles: La línia R4 pateix multitud de problemes derivats de reparacions i del soterrament a Sant Feliu. Això obliga els trens a circular en “marxa lenta” i sovint per via única, fet que ha provocat la desaparició de molts serveis ferroviaris.
La desinformació i la incertesa: “La gota que fa vessar el got”
Més enllà dels retards, el que realment indigna els usuaris és el tracte rebut i la manca de comunicació. La realitat viscuda en els darrers temps, amb talls de circulació i supressió de trens sense cap mena d’avís previ, ha estat la gota que fa vessar el got.
El malestar generalitzat no prové només del retard, sinó de la impossibilitat de planificar la vida quotidiana. Els viatgers es troben sovint a l’andana sense saber si el tren passarà o no, una situació que genera un gran trasbals per arribar a la feina, als centres d’estudis o a les visites mèdiques. La reivindicació és clara: com a mesura mínima de “normalitat”, cal garantir informació veraç i amb suficient antelació perquè l’usuari no quedi atrapat a l’estació sense alternatives.
Una mobilització de país per un servei digne
La manifestació del dia 7 es planteja com un clam unitari de la societat civil. El manifest de la convocatòria recorda que el funcionament del sistema ferroviari és clau per a la productivitat i la qualitat de vida: cada dia milers de persones acumulen estrès i veuen limitades les seves oportunitats laborals per un servei deficient.
Tant les plataformes ciutadanes com els usuaris afectats exigeixen que s’acabi aquest problema estructural. Reclamen prioritats clares: abans de plantejar “grans inversions com l’aeroport i infraestructures faraòniques “, cal garantir que els serveis ferroviaris funcionin correctament, amb seguretat i un manteniment ben fet. L’objectiu és aconseguir una tornada progressiva al servei i que el tren sigui, d’una vegada per totes, la màxima prioritat en infraestructures.
La cita és ineludible: Dissabte 7 de febrer, a les 17:00 h a l’Estació de França.
Lluís Carrasco és portaveu de la Plataforma d’usuaris i usuàries del Transport Públic del Baix Llobregat
El problema és que, qui hi ha darrera les plataformes usuaris, com Dignitat a les vies… (ERC) i tanmateix, aquesta Plataforma d’usuaris i usuàries del Transport Públic del Baix Llobregat, (Comuns), volen fer creure que l’espoli econòmic que sofreix Catalunya i els Països Catalans per part de l’Estat Espanyol, i la seva conseqüència, el caos causat per la desinversió i Rodalies, s’arreglaran gràcies als migrats traspassos que “ells” aconsegueixen des de les seves menjadores polítiques i de porta giratòria..
I, naturalment, quan s’adjudiquen unilateralment el títol de nosaltres sols “som els usuaris”, obvien la bona i dura feina feta per ANC en la denúncia de la veritable raó del desastre de Rodalia.
És evident que el moviment independentista ha de treballar per establir complicitats amb “la base”. Però una cosa és establir complicitats i una altra és cedir i fer “lluites compartides” amb organitzacions alineades amb el partidisme i, per tant, per seguidisme i clientelisme, que només tenen un objectiu, i així ho han declarat, impedir que l’independentisme pugui tornar a liderar el país.
Per tant, no anirem, amb el PP i Vox, a la mani de la tarda, sinó a la del matí, a les 12, al monument a Rafael de Casanova…
Pere Casas (ANC-Molins de Rei per la independència)