Amb aquest breu article continuo allò que vaig començar fa uns mesos. Vull fer visible i retre homenatge els demòcrates que van lluitar per la República, per l’autogovern de Catalunya i contra la dictadura feixista de Franco. I que malgrat estar presents en el nomenclàtor local, moltes persones de Molins de Rei desconeixen qui son i per què hi son.
Miquel Torelló Pagès dona nom al carrer que neix al carrer Menéndez i Pelayo, on es troba l’Escola Madorell i el Parc Mariona i continua paral·lel a l’avinguda Barcelona i al carrer del Pla , fins a Sant Feliu.
Malgrat ser una zona que separa l’entramat urbà del Polígon El Pla, és molt concorreguda doncs hi ha serveis educatius com l’escola esmentada i l’Institut Lluís de Requesens i a tocar hi ha un hotel, un local musical, un restaurant i un centre comercial.
Anem al què més ens importa: qui era Miquel Torelló? .Molinenc, nascut el 1902,que vivia al carrer Balmes 13, 1er 1ª. Va morir al front d’Osca defensant la República. Professionalment es dedicava al comerç. Militant de la Unió Socialista de Catalunya des de feia anys, dirigent destacat de la Federació Obrera, regidor (conseller com es deia en aquella època) amb el càrrec de Tercer Tinent d’Alcalde en el consistori que va presidia Jaume Font i Guitar 1934-1936. Fou un dels fundadors del PSUC a la Vila. Va participar com a representant de Molins de Rei en l’últim congrés de la USC i en el Congrés fundacional del PSUC, el juliol de 1936, aviat farà noranta anys..
A l’agost de 1936, com a resposta al cop d’Estat feixista per part de l’exèrcit insurrecte, va organitzar una centúria de milicians molinencs que va partir de la Federació Obrera, que es concentraren a la caserna Karl Marx de Barcelona i incorporant-se a l’expedició cap a Mallorca organitzada per la Generalitat i comandada per l’oficial d’aviació Alberto Bayo. La Centúria que portava el seu nom al retornar, van marxar cap el front d’Aragó. El 22 d’octubre va morir en un assalt frustrat a l’indret anomenat Torre Roja o del Francès a pocs Kilòmetres d’Osca. També hi va morir un altra molinenc en Joan Batista Vaqués i caigueren ferits Isidre Olmo, Gabriel Mas i Bartomeu Torné. El cos no es va poder recuperar, tot just, els seus companys, van lliurar a la seva vídua Maria Papiol alguna documentació i efectes personals. Els seus lloctinents, tots ells de Molins de Rei, intentaren recuperar el cadàver, jugant-se la vida, però hagueren de desistir. Tal com explica un testimoni directe, Antoni Borràs Gilabert, en el seu llibre “Recull dels fets viscuts a Mallorca, Osca i Madrid. Mon record 1936-1939” publicat per l’Associació Obrera el 2013: “Els feixistes els col·locaren en un lloc molt visible per ells i enfocats per un potent llum a la nit, cosa que feia impossible la seva recuperació” Una trampa macabre. Les seves restes, com la de molts altres, quedaren abandonades.
La seva mort tingué una repercussió importantíssima a la Vila, especialment entre els associats a la Federació Obrera i els membres de l’Ajuntament. Se li rendiren homenatges. Companys com en Rafael Roig i el seu propi germà Esteve Torelló li dedicaren poemes. Va ser un home que representava el millor de l’esperit socialista i republicà, que de manera voluntària i generosa es va llençar a defensar les conquestes aconseguides per les classes populars des de 1931, enfront de l’obscurantisme feixista. Cal recordar que la Federació Obrera en aquella època era una entitat amb més de 900 socis en una població de 7.364 habitants En les eleccions municipals de 1931 i de 1934, sota l’aixopluc de la USC i de ERC, governaven l’Ajuntament amb majoria absoluta. En les eleccions generals de Febrer de 1936, l’ambient dels col·legis electorals de la vila era de pau democràtica amb una participació del 74,3% dels electors i El Front d’Esquerres va obtenir l’incontestable 78,9% dels vots emesos.
Carles Martínez Riba
