La mestra i exregidora d’Educació de Molins de Rei ha mort als 92 anys. Va dedicar la seva vida a l’educació, la defensa dels drets humans i el servei a la comunitat.
Maria Alè Doñate (1933 – 2026) serà recordada com una mestra vocacional, una dona compromesa amb l’educació i una de les figures que va contribuir a la construcció de la democràcia local a Molins de Rei. Va néixer l’1 de juliol de 1933 al barri d’Hostafrancs de Barcelona, en el si d’una família treballadora vinculada al sector tèxtil, i va morir el passat 29 de maig de 2026 a l’Hospital Sant Bernabé de Berga, als 92 anys.
Des de ben jove va sentir la crida de la docència, una vocació que la va acompanyar tota la vida. Casada amb Ramon Lagé durant 69 anys, va formar amb ell una família amb dos fills, el Ramón i la Núria. La seva trajectòria professional va començar en una acadèmia d’Esplugues de Llobregat i va continuar a Sabadell, on va forjar amistats que conservaria al llarg dels anys. Més endavant va arribar a Molins de Rei, on va exercir com a mestra a l’escola Ramón y Cajal, actual Castell Ciuró, deixant una empremta inesborrable entre generacions d’alumnes que encara avui la recorden per la seva dedicació, paciència i passió per ensenyar.
El seu compromís amb l’educació va anar més enllà de les aules. En un moment decisiu per al país, va assumir la responsabilitat de convertir-se en la primera regidora d’Educació del primer ajuntament democràtic de Molins de Rei despers de la dictadura franquista, l’any 1979. Independent i sense vinculació a cap partit polític, va acceptar el càrrec moguda per les seves conviccions i per la ferma creença que l’educació era una eina essencial per transformar la societat. Aquella etapa, des de l’any 1979 al 1983, la va portar a participar activament en la recuperació de les institucions democràtiques i a establir una estreta relació d’amistat i complicitat amb els seus companys de consistori, especialment amb l’alcaldessa Antònia Castellana.
Els qui la van conèixer la recorden com una dona de fortes conviccions, valenta, culta i amb una gran capacitat d’anàlisi. Dotada d’un esperit crític i d’una personalitat ferma, Maria Alè va saber combinar la seva vocació pedagògica amb un profund compromís cívic, convertint l’educació i el servei a la comunitat en els eixos que van definir tota una vida.
Defensora dels drets humans, les causes justes i l’educació
Més enllà de la seva trajectòria com a mestra i servidora pública, Maria Alè Doñate va destacar sempre pel seu profund compromís amb els drets humans, la justícia social i la solidaritat. Fidel a uns valors que va defensar al llarg de tota la seva vida, va fer de la generositat una pràctica quotidiana, acollint a casa seva refugiades saharauis i col·laborant en projectes de cooperació internacional, com l’apadrinament d’un infant a l’Índia a través de la Fundació Vicente Ferrer.
L’any 2004 es va traslladar a viure a Gósol juntament amb el seu marit. Als peus del Pedraforca va trobar un entorn on gaudir d’una etapa marcada per la tranquil·litat, la família i les seves grans passions. Va continuar cultivant el seu interès per l’art, la història i la geografia, i va transmetre als seus fills, nets i besneta aquella curiositat inesgotable que la portava a interessar-se per les persones, els llocs i les petites coses que donen sentit a la vida.
Per a moltes generacions d’alumnes, la Maria va ser la mestra que els va ajudar a descobrir el món més enllà dels llibres de text. Per als qui van compartir amb ella el compromís cívic i social, va esdevenir un exemple de coherència, fermesa i conviccions. I per a la seva família, va ser un referent d’estima, saviesa i dedicació incondicional. Com van recordar els seus familiars durant el comiat, la Maria no va deixar una única empremta, sinó tantes com persones va estimar, va acompanyar i va inspirar al llarg dels seus 92 anys de vida. Com a mostra de condol i reconeixement, les banderes de l’Ajuntament de Molins de Rei han onejat a mitja asta durant tot el cap de setmana per la seva mort.
