El jove de 25 anys i veí de Molins de Rei encapçalarà la primera candidatura del partit d’extrema dreta al municipi a les pròximes municipals del 2027.
Falten poc menys d’onze mesos per a les pròximes eleccions municipals i els partits polítics ja han començat a moure fitxa. En aquest context, Aliança Catalana ha presentat el que serà el candidat del partit a Molins de Rei per a les pròximes municipals del 2027. Es tracta de Xavier Berlanga, un jove de 25 anys veí del municipi. Durante les últimes setmanes, el partit d’extrema dreta ha anat presentant els seus candidats a diferents poblacions. Sense anar més lluny, divendres ho va fer a Barcelona.
En un comunicat, la formació destaca el «coneixement profund de la realitat local» del jove de 25 anys. Segons Aliança Catalana, Berlanga ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria personal i professional a Molins de Rei, on “manté una vinculació estreta amb la realitat social, comercial i cultural de la vila”. A més, expliquen que Berlanga treballa en un establiment comercial, fet que li ha permès “tenir contacte directe amb els veïns i conèixer de primera mà les seves inquietuds i problemàtiques quotidianes”. El projecte que encapçala aposta, segons apunten des d’Aliança Catalana, per un Molins de Rei “més segur, pròsper i ben gestionat”, amb una administració propera als veïns i “capaç de donar resposta als reptes actuals i futurs del municipi”.
Reforçar la presència del partit a escala municipal
Cal recordar que es tracta del primer cop que Aliança Catalana es presenta a Molins de Rei. El partit va guanyar l’alcaldia a Ripoll el 2023 i, des d’aquell moment, no ha parat de créixer a Catalunya. Lidera per Sílvia Orriols, va fer el salt al Parlament i ara planteja una estratègia territorial, que de fet es va preparar a Molins de Rei per la comarca del Baix Llobregat.
La candidatura de Berlanga s’emmarca en la voluntat d’Aliança Catalana de reforçar la seva presència a escala municipal i de presentar un projecte que el partit defineix com a “sòlid, arrelat al territori i compromès amb els interessos dels veïns de Molins de Rei”.
Poc sabem d’en Xavier Berlanga Garcia, 25 anys , fill de Molins de Rei , que treballa al establiment comercial Dia de la vila , poc sabem de la seva vinculació directa amb la realitat social, i cultural de Molins de Rei, i si viu a Molins de Rei o no , sabem. que treballa al Dia de Molins de Rei, un dels establiments comercials més transitats de Molins de Rei, peró de poc contacte amb veïns i no dona peu a conèixer de primera mà les inquietuds i necessitats del dia a dia de la ciutadania del municipi, Ha escrit quelcom comentari a les noticicies del Viu Molins ? Dubtem del seu coneixement del teixit econòmic molinenc, donat que Molins de Rei no deixa de ser una ciutat dormitori , i la majoria dels treballadors treballen fora del municipi o a Barcelona.
Amb quines entitats locals s’ha implicat en els àmbits de la cultura popular de Molins de Rei, i amb quines ha col·laborat en activitats i iniciatives orientades a preservar les tradicions i la identitat pròpia de la vila? , Dubtem del seu coneixement profund de la realitat local, la seva capacitat de lideratge i de la seva vinculació amb els principals àmbits de la vida social, cultural i econòmica del municipi.
Tots els partite diuen el mateix , sense concretar en res : Objectiu de treballar per un Molins de Rei més segur, més pròsper i més ben gestionat, amb una administració propera als veïns i capaç de donar resposta als reptes actuals i futurs i posen el focus en la defensa dels interessos dels molinencs, en el suport al comerç local, la preservació de la identitat del municipi i la millora dels serveis públics.
Falten poc menys de 11 mesos per a les pròximes eleccions municipals i alguns partits polítics locals com ERC amb Marta Espona Burgés, llicenciada en Filologia Catalana i que desde l’any 1990 treballa al Servei Local de Català de Molins de Rei ja han mogut fitxa , el PP amb Alfonso Rodriguez Rodriguez també, i encara ens falta el PSC si serà en Paz o en Zaragoza , i els de Ara-Molins ….
Llastimosament un dels pricipals defectes del actual govern municipal PSC és la manca de cultura , i la ciutadania té de buscar opcions de pagament com l’Aula d’Extensió Universitària per saber quelcom cultural com l’ascens de l’extrema dreta en el món, i la situació actual de les democràcies i com els discursos d’extrema dreta van guanyant terreny en els diferents països del món. Estem a ‘L’Era Trump’, ens trobem a les portes d’una era postdemocràtica, en els factors que condicionen el comportament polític actual ( sols cal mirar el escpectacle actual del parlament espanyol) i la deriva de les democràcies, des de la crisi econòmica de 2008, el món viu una “onada desdemocratitzadora”. El 2004 més del 50% de la població mundial residia en democràcies liberals, avui aquesta xifra ha caigut per sota del 30%, i amb el temps, la ciutadania ha perdut la noció de “democràcia substantiva”, i quedarse sols amb la «procedimental”, centrada en les regles, les eleccions, i que no falti el xupar del bote cada mes.
L’extrema dreta ha experimentat un creixement alarmant, ocupant actualment 1/4 part dels escons del Parlament Europeu, molt per sobre del 4% dels anys 80, motivada per a 3 factors principals , “l’augment de les desigualtats econòmiques, la reacció cultural davant dels nous drets socials i la desconfiança en les institucions i la fragmentació social». L’extrema dreta, aconsegueix captar el vot oferint solucions simples a problemes complexos i projectant una imatge de protecció i seguretat, simbolitzada en la fixació per construir murs, convertinse amb autocràcies electorals i l’expansió dels models autoritaris
L’extrema dreta funciona avui com una “gran família global”, coordinada internacionalment i amb un fort suport econòmic bancari , que incideix directament de la ciutadania l’acceptació social de polítiques autoritàries. Aquest model ja s’està importan al nostre pais i també als Estats Units durant, precisament aquesta nova era de Donald Trump, en què es consolida “una aliança entre aquests líders d’extrema dreta i els tecno-oligarques de Silicon Valley”, com Elon Musk i Peter Thiel, que a mes de la recerca de cuantiosos beneficis econòmics, busquen capturar l’Estat des de dins i col·locar els seus propis homes en llocs clau per influir en les polítiques públiques. Afortunadament el futur de la verdadera democràcia actualment, encara depèn de l’acció ciutadana.
Jo tampoc sabia qui era fins que has dit que treballa al DIA, ara ja se que és el noi simpàtic que sempre atén en català. Gràcies.
Per cert, parles de «l’extrema dreta» com si no fes 20 anys que ens governa «l’extrema esquerra», i que per tant son els responsables de la situació actual.
Que parlis de «l’extrema dreta» de forma «global», anomenant a Trump, Elon Musk, Europa…, fa pensar que simplement repeteixes un discurs foraster, allunyat dels problemes que té Catalunya, ja que no anomenes a espanya per a res, sent-ne la principal font.
Aquest creixement de «l’extrema dreta» no s’ha produït soleta, qui ho ha provocat son els resultats de les polítiques dels últims temps. Fa uns anys la gent no votaria un partit com AC ni de conya per molta publicitat a les xarxes que fessin, de la mateixa manera que ningú votava FNC. El que ha fet que guanyin vots ha sigut les polítiques absurdes dels últims anys, oblidant que la feina dels politics és procurar el benestar dels seus ciutadans. Unes polítiques que treuen drets als autoctons, degrada la seva cultura i desvia l’erari cap a fora ratllant la traïció, ha provocat que qualssevol altre alternativa sigui vista com un mal menor.
I no t’equivoquis, no tinc intenció de votar AC, però entenc als que ho facin. Encara tinc fé que els partits catalanistes admetin que l’han cagat fort fent cas als relats forasters dels comuns per tal de fer oblidar que ens van deixar tirats, i que retrobin el seny con ara ha fet Europa després de veure el resultat d’anys de bonisme descontrolat.
Ja anem coneixent mes coses sobre en Xavier Berlanga Garcia, que de ofici és modista , que a la gran superficie en la que hi treballa Dia del Pont de la Cadena , que hi ha molta clientela del barri de Incresa , que és geganter i colabora amb els gegants de Molins , que se sent un supremaciste molinenc, va participar , com a molts molinecs en el tsunami del 1 d’octubre , i com molts va veura que l’havien enganyat i que tot va ser una presa de pel , mes endevant va contactar amb el seu amic, cap de premsa de Aliança Catalana i periodista de TV3 Eduard Berraondo Cavallé i llavors es quan es va sumar a Aliança Catalana , van fer stand a la Fira Candelera 202 amb certs incidents, sol estar acompanyat per la presidenta de Aliança al Baix llobregat Nord , Montserrat Cañete , Aliança presumeix de Molins de Rei , ciutat a on hi te mes militants del Baix Llobregat i promet que tota la llista de Aliança a les muncipals de Molins de Rei estarà formada per molinencs, i molta gent desencantada de Junts i de altres formacions d’esquerra , encara que Aliança es defineix com una formació de centre-dreta . No diu res de nou que no digui quansevol formació politica de la vila , vol un Molins de Rei “més segur, pròsper i ben gestionat”, amb una administració propera als veïns i “capaç de donar resposta als reptes actuals i futurs del municipi”. La clàsica parauleria politica buida , Respecte al alcade Xaivier Paz Penche (PSC) opina que ha fer una trajectoria positiva amb la majoria de 9 regidors que tenen a mes deks 2 de Podemos , pero el PSC no defensen els interesos dels molinencs com la baixada del IBI i rebaixa dels esacandalosos sous dels politics locals.
Arnau , Moltes gracies per la teva resposta , ara vec que el Viu Molins s’el llegeix quelcom.
El meu comentari avaba mes que res de cara a les properes eleccións municipals a Molins de Rei.
Em descuidaba que molts del regidors que tenim actualment al equip de govern (PSC) com a l’opocició no s’arriven a guanyar el que els paguem , com proposa l’opocició per regidors amb un nou régim de indemnizació per regidors /as sense dedicació exclusiva o parcial ( els de l’oposició) : 400 € per ple amb un máxim de 14 , asistencia a junta de portaveus previa a cada ple 175 € amb un máxim de 14 juntes i que n’hi han 4 reunions , una per cada cada àrea i que habitualment es reparteixen entre els companys del partit, i els regidors que van a les informàtives 125 € / per asistent. S’ha de tenir en compte que els regidors que no tenen cartera dediquen temps per asistir a consultes de la ciutadania les 24 h o la seva presència a actes institucionals,
Gràcies per la resposta, m’ha aclarit coses que no esperava.
Bona revetlla!
En el que respecta a la «politica» , especialment la politica local dels ajuntaments, una cosa està clara que els candidats co poden ser quansevols, tenen de reunir unes condiciosns mínimes i és que estiguin preparats i no pensar solsament en el moment de les properes eleccións i no pensen a llar plaç , crean en el debat electoral els politics situen sempre al ciutadà , però una vegada tenen el seu ascó , o son alcaldes , o son regidors , s’olviden dels problemes dels ciutadans i el centre del debat entre ells es com fotre al contrari i mantenir-se en el càrrec , sols es dediquen a com derrotar a l’opositor ó ejercir politiques per segui mantenin la poltrona del càrrec. Els que es volen dedicar a la política tenen de porvindre de 2 hambits, de la gestió pública o de la gestió privada i no es admisible que siguin politics que no haguin gestionat une empresa pública o una empresa privada i no a politics que no tenen curriculum en la gestió i no tenen gens de preparació i que el seu únic interés es seguir sent polític , persones savies com ha estat Jordi Pujol o Pascual Maragall , i no persones funcionaries que estan apalancades dibtre del sistema , que tenen en facilitats per obtenir una «excedencia» , que en l’empresa privada dificilment obtindrà.
Valentí Almirall del Papiol fill de Josep Almirall comerciant de drogues i colonials , fa anys que deia que els politics no tndrien de cobrar res ja que quan cobren queden «pervertits» i ja no defensen en bé comú , defensen unicament el seu sou.. i queden atrapats dins del seu propi partit politic. Cuan la politica es una feina , s’ompla de gent sense ofici ni benefici , que no sap que fer i van pujant i pujant , ens trovem amb ministres sense carrera,… d’aqui les portes giratories a càrregs a institucions publiques i prvades, Diputacions , AMB , etc. . Un exemple es el de Gerardo Iglesias que era miner i va retornar a la mina… Si el partit es corrupte es complica encara mes la cosa , i començe l’endogamia a on es premia mes la fidelitat al partit que la responsabilitat.
Un exemple clar es Euskadi a on al PNV , després del pueriode politic, els candidats retornen a la seva ocupació anterior .
Al dia d’avui no sabem encara quins seràn els candidats a les municipals a Molins de Rei del 23 de maig 2027 , del PSC, Podemos, Ara-Molins, Enlaira….