L’Aula d’Extensió Universitària enceta un nou curs amb una conferència del president del Parlament, Josep Rull, sobre la història del parlamentarisme català. Durant la sessió, Rull ha fet un repàs de la història de les institucions catalanes des de l’any 1.027 fins avui.
L’Aula d’Extensió Universitària ha donat el tret de sortida a un nou curs amb una conferència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, al teatre de la Peni. Sota el títol dedicat a la història del parlamentarisme català, Rull ha fet un recorregut pels principals episodis que han marcat l’evolució de les institucions catalanes, des dels seus orígens medievals fins a la recuperació de les institucions durant el segle XX. A l’inici de l’acte, el president de l’Aula, José Antonio Sánchez, ha reivindicat la voluntat dels participants de “continuar aprenent” i ha definit la seva generació com aquella que “ha conegut la dictadura” i que “va rebre amb il·lusió la democràcia”.
Rull ha situat els orígens del parlamentarisme català en el context de la descomposició de l’Imperi Carolingi i en les institucions que es van anar desenvolupant al territori. En aquest sentit, ha explicat que els primers acords per limitar els conflictes bèl·lics mitjançant el diàleg, com les assemblees que van donar lloc a la treva de Déu, són un dels antecedents d’aquesta tradició. Posteriorment, amb la Corona d’Aragó, ha destacat el sistema de sobirania compartida entre el monarca i les institucions del territori, basat en la necessitat d’arribar a acords a través de les Corts. “Les nacions són construïdes amb la força de la gent”, ha afirmat Rull durant la conferència.
El president del Parlament també ha repassat la creació de la Generalitat, l’any 1359, com una representació permanent de les Corts encarregada, inicialment, de gestionar els recursos econòmics, així com els diferents episodis que van alterar aquest sistema institucional. Entre aquests, ha recordat la revolta dels Segadors de 1640, la posterior pèrdua de part del territori català amb el Tractat dels Pirineus i la Guerra de Successió, que va culminar amb la derrota de 1714 i la supressió de les institucions catalanes. Rull ha remarcat que l’Onze de Setembre commemora aquesta tradició institucional i ha explicat que, després de la pèrdua de les institucions i de la llengua en els segles posteriors, aquestes es van recuperar durant la Segona República, l’any 1931. La conferència ha servit així per inaugurar un nou curs de l’Aula amb una mirada a una tradició parlamentària que, segons Rull, l’any vinent arribarà al seu mil·lenni d’història.
De ciutadella militar a seu del Parlament
Rull també ha repassat la història de l’actual edifici del Parlament de Catalunya, construït inicialment com a arsenal de la ciutadella que Felip V va fer aixecar després de la Guerra de Successió. L’espai, concebut com un símbol de la repressió sobre Catalunya, es va convertir posteriorment en palau reial per acollir la reina Maria Cristina. Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, l’any 1932, es va decidir que el Parlament s’instal·lés en aquest mateix edifici, en un canvi de significat que Rull ha destacat com a especialment simbòlic, ja que“el que va simbolitzar la repressió de Catalunya, ara és la màxima representació de les institucions catalanes”. En aquest recorregut també ha recordat figures com Lluís Companys, afusellat l’any 1940, i Josep Tarradellas, escollit president de la Generalitat a l’exili l’any 1954.
El president del Parlament ha reivindicat també una concepció de la catalanitat basada en la integració i l’acord cívic, especialment en territoris com el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, on bona part de la població té orígens familiars fora de Catalunya. En aquest sentit, ha defensat que “tots som catalans” i ha remarcat que les institucions han d’estar “sempre al servei de la gent, perquè la nació som les persones”. Rull ha traslladat aquesta idea també al funcionament actual del Parlament, reivindicant el respecte entre diputats i diputades i advertint que “no s’han d’assenyalar col·lectius en funció del seu origen ni recórrer als insults o als discursos d’odi”.
L’Aula d’Extensió Universitària programa nou conferències per al primer trimestre
La programació del primer trimestre de l’Aula d’Extensió Universitària inclou un total de nou conferències i una sortida cultural, amb propostes que, com cada any, aborden àmbits tan diversos com la història, la cultura, la psicologia, la música o l’actualitat. Després de la conferència inaugural de Josep Rull, el programa continuarà l’1 d’octubre amb Montserrat Tura, que parlarà sobre els moviments populars agraris i les constitucions catalanes, i el 15 d’octubre amb la psicòloga Mercè Collell, que oferirà una sessió sobre els reptes de ser avis al segle XXI. El 29 d’octubre, Xavier Franch aprofundirà en els referents i els tebeos de la infància amb la conferència ‘La Bruguera’.
El programa continuarà al novembre amb les sessions ‘Cantando bajo la lluvia’, a càrrec d’Albert Boereguli Tous, el dia 12; ‘Teoria Cerdà. L’Univers Cerdà, més enllà de l’Eixample de Barcelona’, amb Francesc Magrinyà, el dia 18; i ‘Pau Casals. L’home, el violoncel i el clam per la pau’, a càrrec de Joan Vives Bellalta, el dia 26. Al desembre, Rosa Maria Calaf parlarà sobre la informació i els seus efectes sobre la ment, en una conferència prevista per al dia 10. La programació es completarà amb una sortida cultural al Museu del Còmic i la Il·lustració de Sant Cugat del Vallès, prevista per al 5 de novembre, i amb diversos tallers i seminaris que encara estan pendents de concretar.
