Quetta Data Centers instal·larà un centre de dades al polígon industrial del Pla, un equipament destinat a processar càrregues d’intel·ligència artificial i serveis digitals avançats. El projecte forma part d’un pla d’inversió de 500 milions d’euros per desplegar centres de dades a tota la península Ibèrica, i Molins de Rei serà el primer node a Catalunya.
Per entendre per què un polígon industrial del Baix Llobregat interessa al capital inversor cal mirar el context internacional. Avui, la major part de les dades europees es processen en infraestructures controlades per empreses estatunidenques, subjectes a legislació estrangera. La Unió Europea considera aquesta dependència un problema de sobirania equivalent a la del gas rus o els semiconductors asiàtics, i el juny d’enguany va presentar un paquet ambiciós de mesures per reforçar l’autonomia tecnològica del continent. La Generalitat s’ha alineat amb aquesta lògica, ha declarat els centres de dades com a projectes d’interès general superior i ha anunciat una inversió de 481 milions d’euros en un núvol de dades públic per reduir la dependència dels grans proveïdors tecnològics.
Que Molins se situï estratègicament en aquest mapa és, a priori, una bona notícia. L’arribada d’infraestructura digital pot representar un primer pas cap a la diversificació i modernització del teixit productiu per incorporar-se a l’economia digital del futur.
El centre de Quetta segueix un model edge, és a dir, de proximitat, pensat per reduir la latència acostant la computació a l’usuari final, cosa que en principi implica una escala més continguda i una petjada ambiental més manejable que els grans macrocampus que s’estan instal·lant a l’Aragó.
Ara bé, convé no idealitzar la comparació. Un macrocampus a l’Aragó s’instal·la en zones amb espai i infraestructura elèctrica construïda expressament, mentre que uns 10 MW inserits en una trama industrial consolidada com la del Baix Llobregat poden suposar una càrrega significativa sobre la xarxa elèctrica local.
L’empresa també promet refrigeració líquida sense consum d’aigua, alta eficiència energètica i operació amb energia renovable. Tanmateix, segons experts del sector, el consum zero d’aigua sol ser una mitjana anual, i en episodis d’onada de calor alguns centres han de recórrer a sistemes auxiliars.
L’oportunitat existeix, ara bé, si no es gestiona adequadament pot acabar sent una oportunitat perduda.
Els reptes que cal encarar
Primer, la pregunta és qui inverteix. Quetta Data Centers és una plataforma impulsada per la gestora Azora i Core Tech Capital. Azora, doncs, no és una empresa tecnològica, sinó la gestora més gran de fons immobiliaris d’Espanya, amb més de 14.000 milions d’euros en actius sota gestió repartits entre hotels, residències de gent gran i habitatge de lloguer entre d’altres.
Per a Azora, un centre de dades no és més que un actiu immobiliari alternatiu en un sector en expansió. Aquesta és la lògica de qualsevol fons d’inversió privat, res nou. Però cal preguntar-se quins compromisos vinculen l’empresa amb Molins de Rei a llarg termini i què passaria si d’aquí a uns anys el fons decidís desinvertir. De fet, l’estratègia habitual d’aquest tipus de fons és desenvolupar la infraestructura, captar clients internacionals i, al cap de pocs anys, revendre el conjunt a un gran operador, multiplicant la inversió inicial. El seu objectiu primordial és el benefici econòmic, no l’impacte positiu al municipi o, fins i tot, la contribució a l’autonomia europea.
També és important ser clars en el tema de l’ocupació. Els centres de dades generen activitat durant la construcció, però un cop operatius funcionen amb plantilles molt reduïdes. Una instal·lació d’aquestes característiques pot operar amb menys de trenta treballadors. La mateixa Generalitat exigeix un mínim de dos llocs de treball per cada milió d’euros invertit per considerar un projecte estratègic, una ràtio extraordinàriament baixa comparada amb gairebé qualsevol altra activitat industrial.
En termes energètics, la promesa d’energia renovable al 100% sol referir-se a compensació comptable a través de contractes de compra d’energia verda, entre d’altres, no necessàriament a subministrament físic renovable a totes hores.
Un centre de dades funciona ininterrompudament i el seu consum energètic és immens. Ecologistes en Acció alerta que, si prosperen tots els projectes previstos a Espanya, el sector podria acaparar fins al 6% del consum elèctric del país per a l’any 2030. Queda per saber quin impacte concret tindrà sobre la xarxa elèctrica del Baix Llobregat.
De fet, Espanya està tramitant un Reial Decret que obligarà els centres de dades de més de 500 kW a publicar indicadors de consum energètic i d’aigua, com també una avaluació de l’impacte socioeconòmic. El marc va en bona direcció, però caldrà veure com s’aplica a escala local.
L’última qüestió, i potser la més important, és la captura de valor. Sorgeixen dubtes sobre l’impacte que tindrà el projecte en l’economia i el teixit productiu del poble. Per defecte, un centre de dades d’aquestes característiques lloga espai a grans corporacions, bancs i proveïdors de núvol, no a les empreses del polígon veí. Sense una intervenció deliberada, la connexió amb el teixit productiu local no es produeix de manera espontània. Anirà acompanyat de programes de digitalització per a les pimes locals i formació especialitzada vinculada al projecte que permeti maximitzar la competitivitat de l’ecosistema industrial del polígon? Aquí, el paper de l’Ajuntament és decisiu, ja que és l’administració amb capacitat per vetllar perquè el projecte s’integri al teixit empresarial del polígon.
La diferència entre una cosa i l’altra és la diferència entre la modernització real i la simple extracció de recursos del territori en benefici d’inversors llunyans.
Molins de Rei ha construït la seva identitat a partir de dècades de treball industrial. Que el polígon del Pla entri en el mapa de la infraestructura digital catalana i europea és una oportunitat que val la pena aprofitar. Però aprofitar-la de debò requereix condicions clares, transparència sobre els impactes reals i un debat públic que vagi més enllà de l’anunci.
Marcel Muñoz Rodríguez
Excel.lent article d’en Marcel Muñoz Rodriguez , politóleg , Coordinador del Laboratorio de Políticas Públicas de la Fundación Alternativas a Madrid, amb elaboración de informes y policy papers públicos, audiencias académicas, think tanks internacionales. Publicaciones de análisis y artículos de opinión sobre asuntos europeos e internacionales , con intereses en la autonomía estratégica de la UE y las dependencias : energía, semiconductores y materias primas, y su impacto exterior .
Sinceramente és un honor disponer de una publicación suya el el Viu Molins , a pesar de que dudo de que los lectores tengamos suficiente nivel para entender algunos contenidos.
Queda clar que es l’empress Quetta Data Centers quí instal·larà un centre de dades al polígon industrial del Pla, un equipament per IA i serveis digitals avançats. Entenem que qui finància el projecte de 500 milions d’euros per desplegar centres de dades a tota la península Ibèrica és el Govern espanyol ó l’Unió Europea o la Generalitat que ha anunciat una inversió de 481 milions € en un núvol de dades públic per reduir la dependència dels grans proveïdors tecnològics. Que a Molins se situï estratègicament en aquest mapa és, a priori, una bona notícia , encara que als lectors en costa entendre que Quetta segueix un model edge, i si 10 MW poden suposar una càrrega significativa sobre la xarxa elèctrica local i com s’ho ferà l’empresa amb energia renovable.
Desconeixem si els promotors com la gestora Azora que no és una empresa tecnològica, sinó la gestora de fons immobiliaris repartits entre hotels, residències de gent gran i habitatge de lloguer repercutirà sobre el preu dels habitatges a Molins de Rei encara que en tema de l’ocupació en aquets centres de dades funcionen amb plantilles molt reduïdes, amb menys de 30 treballadors.
Certament, sorgeixen dubtes sobre l’impacte que tindrà el projecte en l’economia i el teixit productiu a Molins de Rei ja que llogarà espai a grans corporacions, bancs i proveïdors de núvol, i no a les empreses del polígon. Dubte’m de la connexió amb un teixit productiu local que ha estat incapaç de matindre una fotocopiadora o una empresa de reparació de PC`s i dubte’m de la digitalització de les pimes locals, mal anem si tot depend del paper de l’Ajuntament….