L’escriptora molinenca ha repassat els espais i les entitats que l’han acompanyat al llarg de la seva vida per reivindicar una manera de fer poble que, segons ha defensat, es construeix entre tots.
“Què es pot dir d’un lloc on has nascut sense idealitzar-lo?”. Amb aquesta pregunta va començar l’escriptora molinenca Míriam Cano el pregó de la Festa Major, aquest dimarts a la tarda al Foment Cultural i Artístic. Cano va fer un recorregut per alguns dels espais i les persones que han marcat la seva vida al municipi per parlar d’un concepte que va travessar tot el discurs: la importància de la comunitat i de fer poble. Ho va fer des de l’agraïment a un lloc que, segons va explicar, “m’ha donat tot el que soc avui”.
Cano va articular el pregó a partir de la seva pròpia experiència per explicar com Molins de Rei ha contribuït a construir la persona i l’escriptora que és avui. Va recordar la seva infantesa al carrer Major i com, de petita, el poble era tot el seu món. A mesura que creixia, però, va anar descobrint els diferents espais, persones i activitats que formaven part d’aquella comunitat. Un dels descobriments que més la va fascinar va ser la biblioteca, que li va permetre eixamplar aquell món més enllà del que coneixia i accedir a la cultura, al coneixement i a noves idees. A partir d’aquesta experiència, Cano va reivindicar el paper de les biblioteques com “una de les institucions que millor encarna la igualtat i la possibilitat de construir un pensament propi”.
Amb el mateix fil conductor, va recórrer a experiències com el seu pas per Ràdio Molins de Rei, l’Agrupa o El Llaç per explicar com les entitats i els espais compartits van contribuint a construir una comunitat. No ho va plantejar només com un record personal, sinó com una mostra de tot allò que es genera quan les persones posen temps, coneixements i ganes al servei dels altres. “En un poble les vides es toquen”, va afirmar, reivindicant el valor d’uns vincles que es construeixen en el dia a dia i que fan que, amb el pas dels anys, continuem formant part d’una història compartida.
I és a partir d’aquesta idea de comunitat que Cano va arribar a la Festa Major. Va posar el focus en tot allò que no es veu quan arriben els actes de Sant Miquel com “les trucades, les reunions, la preparació, les persones que arriben abans que tothom i marxen després de ningú” i totes les mans que fan possible una activitat cultural, una entitat o una festa. “La Festa Major no passa sola”, va remarcar. Tampoc la cultura ni els llibres, va afegir, perquè darrere de tot hi ha persones que fan coses perquè els altres en puguin gaudir, sovint sense esperar cap retorn. D’aquesta manera, el pregó va acabar convertint-se en una reivindicació de la cultura i de la Festa Major com a expressions d’una mateixa manera de fer, que és treballar plegats, generar vincles i fer poble.
Contra els discursos d’odi, més comunitat
La part més reivindicativa del pregó va servir a Míriam Cano per aprofundir en la idea de comunitat i en la necessitat de preservar els vincles en un moment marcat per l’auge dels discursos d’odi. L’escriptora, que ha dedicat els darrers anys a escriure sobre l’extrema dreta, va defensar que davant d’aquesta realitat la resposta no implica assenyalar l’altre, sinó per reforçar els espais de convivència. “En comptes d’assenyalar, cal conviure”, va reivindicar. I és precisament en les comunitats on, segons va explicar, aquesta convivència es posa a prova, ja que hi ha discrepàncies i conflictes, però també la necessitat de dialogar, arribar a acords i mantenir els vincles malgrat les diferències.
En aquest sentit, Cano va reivindicar el valor dels espais compartits que permeten trobar-nos amb persones que no necessàriament pensen o viuen com nosaltres, com ara les escoles, les places, les ràdios locals o les entitats. Els va contraposar a unes xarxes socials que, segons va apuntar, permeten trobar fàcilment persones amb les mateixes idees encara que siguin a milers de quilòmetres. En canvi, en un poble “ens posem cara, compartim espais i tenim vides que es toquen”. Per això, va defensar que aquests espais no són comunitats sense conflictes, sinó llocs on el desacord no ha de trencar necessàriament el vincle i on també s’aprèn a conviure democràticament. “Cap lloc no és realment nostre si no som capaços de compartir-lo”, va concloure.
L’alcalde va defensar que la Festa Major és la màxima expressió de la cultura
L’alcalde, Xavi Paz, va ser l’encarregat de presentar Míriam Cano abans del pregó i va aprofitar la seva intervenció per reflexionar sobre què representa la Festa Major per al municipi. Paz va partir de la definició més formal de Festa Major, entesa com el conjunt de solemnitats amb què cada any se celebra la festivitat del patró, però va considerar que aquesta explicació es queda curta per descriure el que representa Sant Miquel a Molins de Rei. Per a l’alcalde, la Festa Major és “la màxima expressió de la nostra cultura”, entesa com el conjunt d’expressions artístiques, musicals, literàries i teatrals que contribueixen a construir la identitat d’un poble.
Paz també va reivindicar la figura de Míriam Cano i el vincle de la seva trajectòria amb Molins de Rei. Va recordar les paraules de Cano a la seva presentació com a pregonera, que havia afirmat que “el que soc i el que faig no s’entendria si no hagués estat a Molins de Rei”, i va destacar la influència que el municipi ha tingut en la seva trajectòria personal i professional. L’alcalde va assegurar que Cano és “la persona literària més important de Molins de Rei” i “una de les més importants del país”, abans de donar-li pas per iniciar el pregó.
