
Quants anys necessita un arbre per créixer? Quants estius de calor intensa, quants hiverns de fred, quants episodis de sequera i quantes pluges ha hagut de superar fins a convertir-se en un arbre adult? I quantes generacions de molinencs i molinenques han passat per sota de la seva capçada, han gaudit de la seva ombra o simplement l’han contemplat, sense adonar-se que aquell arbre també forma part de la història quotidiana de la nostra vila?
Els arbres són presents als nostres carrers i places des de fa tant de temps que sovint ens passen desapercebuts. Però hi són, fent una feina silenciosa i imprescindible: proporcionen ombra, redueixen la temperatura ambiental, absorbeixen CO₂, milloren la qualitat de l’aire i contribueixen a fer més agradables i habitables els nostres espais públics. En un context de canvi climàtic i d’estius cada vegada més calorosos, l’arbrat urbà no és un simple element ornamental: és una infraestructura verda essencial per al nostre benestar.
Per això resulta especialment dolorós veure desaparèixer, en qüestió d’hores, arbres que han necessitat dècades per créixer. És el que hem viscut recentment amb les actuacions al carrer Miquel Tort, on s’ha retirat l’arbrat existent amb motiu de les obres de reurbanització, o amb la desaparició de l’imponent om de l’antic espai per a gossos del barri de la Granja, a l’entorn de la construcció de la nova residència per a la gent gran. Un arbre de dimensions extraordinàries, un d’aquells exemplars singulars que no es troben a qualsevol cantonada i que formen part del patrimoni natural i sentimental de Molins de Rei.
Davant d’aquestes situacions, ens hem de fer una pregunta molt senzilla: realment no hi havia cap alternativa a tallar-los? Es va estudiar la possibilitat de conservar-los? Es va valorar si es podien trasplantar? Quins criteris tècnics van justificar la seva retirada?
No posem en dubte que les ciutats han d’evolucionar, que els carrers s’han de reformar i que, en determinades circumstàncies, pot ser necessari substituir arbres que no es troben en bones condicions o que resulten incompatibles amb una actuació imprescindible. Però una cosa és actuar amb criteri i justificació tècnica i una altra és assumir que, quan es reforma un carrer, els arbres existents sobren.
L’Ajuntament disposa d’un Pla director de l’Arbrat, aprovat el novembre de 2022, que ha de servir per orientar la gestió i les futures plantacions. És positiu que es vulguin escollir espècies més adequades a les dimensions dels carrers, a l’amplada de les voreres o a les característiques del subsòl. Però no confonguem les coses: plantar arbres nous més adequats no justifica, per si sol, eliminar els que ja tenim. Un arbre jove no pot proporcionar, d’un dia per l’altre, els mateixos beneficis ambientals que un exemplar adult.
A més, encara que sovint considerem que el valor d’un arbre és intangible, existeixen instruments tècnics per quantificar-lo. Un dels més coneguts és la Norma Granada de valoración ornamental de árboles, una metodologia que permet calcular el valor econòmic dels arbres segons l’espècie, les dimensions, l’estat i altres característiques. Els resultats poden arribar a sorprendre’ns, perquè allò que a primera vista sembla un simple arbre de carrer pot representar un patrimoni de gran valor monetari.
A Barcelona, per exemple, existeixen procediments de protecció de l’arbrat afectat per les obres, amb inspeccions tècniques, inventaris individualitzats i valoracions que permeten decidir quins exemplars s’han de conservar, quins es poden trasplantar i quines mesures compensatòries corresponen quan la retirada és inevitable.
Evidentment, Molins de Rei no disposa dels mateixos mitjans que una gran ciutat, però això no ens impedeix aplicar criteris semblants, adaptats a les nostres dimensions. No cal crear una gran estructura administrativa: quan sigui necessari, es poden encarregar informes a professionals especialitzats en arboricultura, que existeixen al nostre país i que disposen dels coneixements i els instruments per efectuar aquestes valoracions.
El que proposem és tan senzill com incorporar la protecció dels arbres des del primer moment en què es projecta una obra. De la mateixa manera que un projecte ha de preveure els serveis afectats, les característiques del terreny o les mesures de seguretat, també hauria d’incloure un informe que identifiqui els arbres existents, en determini l’estat i valori les possibilitats reals de preservar-los.
I aquesta previsió no pot quedar només sobre el paper. Si un arbre es pot trasplantar, el projecte ha de contemplar-ne l’operació i reservar-hi el pressupost corresponent. Si s’ha de conservar, s’han de preveure mesures de protecció de les arrels, del tronc i de la capçada durant les obres. I si, finalment, resulta imprescindible retirar-lo, la decisió ha d’estar justificada i ha de comportar una reposició adequada al valor ambiental que es perd.

Per fer-ho possible, des d’Ara Molins hem preparat una moció que proposa incorporar aquests criteris de manera sistemàtica a tots els futurs projectes i licitacions d’obres municipals. Demanem que s’exigeixin informes arborícoles previs, que s’utilitzi la Norma Granada quan correspongui, que els projectes incloguin les mesures de protecció i les partides pressupostàries necessàries i que s’aprovi, en un termini màxim de sis mesos, un protocol tècnic municipal que reguli tot aquest procediment.
També proposem que aquests criteris s’apliquin a les obres de les entitats del sector públic municipal i que s’estudiï com fer extensiva aquesta protecció a les obres de promoció privada que puguin afectar l’arbrat públic. I, pel que fa al carrer Miquel Tort, demanem que l’Ajuntament faciliti els informes i els documents tècnics que van fonamentar la decisió de retirar els arbres, perquè la ciutadania pugui conèixer amb transparència els motius de l’actuació.
No es tracta d’impedir les obres ni d’oposar-nos a la modernització de l’espai públic. Ben al contrari: es tracta de fer les coses millor, de planificar amb més rigor i d’evitar que decisions irreversibles es prenguin sense haver estudiat totes les alternatives.
Molins de Rei necessita més arbres, més ombra i més espais verds. Però, sobretot, necessitem valorar i protegir els arbres que ja tenim. Perquè plantar un arbre nou és relativament fàcil; però el que és impossible és recuperar els cinquanta, setanta o cent anys que han necessitat per créixer aquells arbres que eliminem.
Grup Municipal d’Ara Molins



















