Miquel Martínez Bigas: Un pas endavant amb la CUP

Vaig arribar a Molins de Rei per feina l’any 2006. Jo, que sóc maresmenc de naixement, en sabia ben poca cosa d’aquesta vila. Per mi era un poble més d’aquells que quedaven al costat de l’autopista en els meus trajectes cap a Lleida o cap a Tarragona.

Potser per això, perquè no n’esperava res d’especial, em va sorprendre molt agradablement que, tenint un nombre d’habitants similar al meu poble i a una distància semblant de Barcelona, Molins de Rei havia sabut mantenir el caliu… la gent hi feia vida, sortia al carrer, s’organitzava, participava en activitats de tota mena… Molins de Rei era i és un poble viu.

Per això, amb la meva parella vam triar Molins de Rei com el primer lloc on viuríem després de deixar casa els pares. Vam trigar uns quants mesos en reunir una mica d’estalvis per poder emancipar-nos amb un mínim de garanties, i vam venir cap aquí, on hem viscut amb vosaltres una mica més de quatre anys.

Ja a finals del 2009 vaig participar com a voluntari de Molins Decideix a l’organització de la Consulta Popular sobre la Independència que vam celebrar el 28 de febrer de 2010. Vaig treballar colze a colze amb un munt de gent, des de voluntaris individuals com jo, fins gent que militava a diversos partits polítics de la vila, en un esforç comú per poder dur a terme la consulta amb totes les garanties, tot i els recursos limitats de què disposàvem. Va ser una gran experiència i entre tots ho vam fer possible.

He de confessar que a mi la política municipal mai m’havia interessat gaire… sempre havia pensat que les decisions realment importants es prenien al Parlament de Catalunya, a Madrid, a Europa, a Washington o a algun lloc més o menys secret on els poderosos del món es reunien de tant en tant per moure els fils des de l’ombra. La política municipal la veia de poca volada… gestionar quatre coses, asfaltar quatre carrers… res amb el que valgués la pena perdre-hi massa temps més enllà de votar cada quatre anys.

A partir de la Consulta, però, més per curiositat que per altra cosa, em vaig anar interessant pel que feien aquella gent amb qui havia compartit voluntariat. Quan hi vaig aprofundir una mica vaig veure la gran feina que feia la Candidatura d’Unitat Popular, que amb un únic regidor a l’oposició de l’Ajuntament no ha parat de fer propostes en matèries que ens afecten a tots, com habitatge, participació ciutadana, mobilitat, residus, equipaments culturals, entre d’altres… i ha participat en campanyes pels drets laborals, la defensa del territori i tantes altres causes per les quals s’ha mogut la gent de Molins de Rei.

A més, he vist que la CUP ha fet una feina incansable d’investigació i denúncia d’afers que, en la gestió de  l’Ajuntament durant aquesta legislatura, segurament s’haurien d’haver fet d’una altra manera. No ha de ser agradable haver de denunciar suposades irregularitats en la gestió pública de gent amb qui comparteixes els plens, amb qui has de mantenir reunions, amb qui et trobes contínuament pels carrers de la vila… Però és una feina que, en favor de la transparència, en favor de tota la gent de Molins de Rei, s’ha de fer, i des de la CUP s’ha fet i segur que es seguirà fent sempre que calgui. I esperem que no calgui.

Per tot això, en reconeixement a tota aquesta feina que ha fet la CUP durant aquests anys, i amb total confiança amb la feina que faran en el futur, he decidit sortir de l’anonimat, fer un pas endavant i donar la cara per la CUP tot implicant-me en el projecte i incorporant-me a un dels últims llocs de la llista electoral. Estic convençut que la CUP no em decebrà, i això en política ja és molt. I més avui en dia.