L’oratori de Sant Venceslau, situat a la part baixa de la riera de Vallvidrera, ha estat restaurat. S’ha col·locat una nova ceràmica i s’ha renovat la petita edificació, amb més de 100 anys d’història. El passat dissabte 3 de novembre es va celebrar un acte d’inauguració.
La parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, juntament amb els propietaris de Can Planes, ha realitzat la restauració de l’oratori de sant Venceslau, situada en l’antic camí de la Rierada, a la part baixa de la riera de Vallvidrera, prop de la masia de Can Planas. Aquesta petita capella data del 1901 i durant els darrers anys l’oratori es trobava en un estat molt deteriorat, especialment la majòlica de ceràmica del sant.
La seva restauració ha consistit bàsicament en col·locar una nova majòlica de ceràmica, que és una reproducció feta a partir de les restes de l’original i de les imatges conegudes del sant. A més, s’ha aprofitat per renovar la petita edificació, la pintura i la reixa. El nou dibuix de la majòlica ha estat obra d’Eduard Segura.
El passat dissabte 3 de novembre va tenir lloc la inauguració de l’oratori restaurat amb la presència d’unes 50 persones. L’acte va ser conduït per Àngel Beumala, el qual va destacar l’interès de l’esdeveniment des dels punts de vista de «la cultura, el patrimoni, la història, la religiositat popular i la natura». Enric i Teresa Monforte de Llanés, els propietaris de la masia de Can Planas, on es troba l’oratori, també van participar a l’acte explicant la història de la construcció de l’oratori, el protagonista de la qual va ser el seu besavi, Enric Llanés.
La capella es va construir al 1901 com un agraïment religiós per haver sortit sans i estalvis d’una gran tempesta amb llamps i trons un dia que la família Llanés trobava en tartana a casa des de l’estació de tren de Molins de Rei. Com que els fets es van esdevenir el 28 de setembre, la capelleta es va edificar en honor al sant del dia, Sant Venceslau. Els descendents dels Llanés van ser els encarregats de descobrir la nova majòlica per cloure l’acte, que va acabar amb la benedicció de mossèn Xavier Aymerich.
