La història de «La maternitat d’Elna» arriba a la Federació Obrera

L’exposició La maternitat d’Elna porta a Molins de Rei la història d’Elisabeth Eidebenz, qui va salvar la vida a 597 nadons dels camps de refugiats durant l’exili republicà. Assumpta Montellà, autora del llibre amb el mateix nom, ofereix una conferència reivindicativa, didàctica i emotiva a la Federació Obrera. 

Més de 450.000 persones van exiliar-se a França durant els primers mesos del fatídic 1939. Moltes d’elles, lluny d’exilis amb una comoditat relativa reservada als intel·lectuals i a les persones influents, van acabar en diversos camps de refugiats del sur del país veí. La gana, la manca d’higiene i el fred eren els protagonistes d’aquests indrets que oferien condicions infrahumanes lluny de la preocupació dels governs i les institucions internacionals. La situació d’extrema dificultat feia que els nadons de moltes de les refugiades que arribaven embarassades morissin de fam no més enllà de 15 dies desprès de néixer.

Enmig d’aquesta situació extrema sorgeix la figura d’una jove dona jueva anomenada Elisabeth Eidebenz, coneguda com «Isabel» per aquells indrets, qui va construir, amb molts pocs recursos i molt d’enginy,  una maternitat al poble d’Elna, ben a prop del camp de refugiats d’Argelés. Aquesta iniciativa va aconseguir salvar-li la vida a 597 persones el nom de les quals, recollits en una llista, ara decoren amb una gran placa commemorativa l’antic recinte de la maternitat. Una meravellosa història humana enmig d’una dramàtica història política.

 «He recollit la història dels oblidats de l’exili» va explicar Assumpta Montellà durant la xerrada que va acompanyar la inauguració de l’exposició a la Federació Obrera, on també es pot visitar la mostra. Montellà, autora del llibre La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats (Ara Llibres, 2005), va tocar la fibra sensible dels assistents durant la seva conferència de més d’una hora de duració. «Ha estat difícil fer reviure records tant durs» reconeix. Emocionada, va explicar els relats d’algunes dones que, fartes de l’agonia de no poder-li donar de menjar els seus fills, decidien assassinar-los. La historiadora va explicar orgullosa que, gràcies a aquesta història, ara hi ha «gairebé 200 noies amb el nom d’Elna arreu de Catalunya».

L’exposició, que ha recorregut moltes poblacions catalanes gràcies al Memorial Democràtic, resumeix amb una gran varietat fotogràfica el dia a dia en els camps de refugiats i el sorgiment de la maternitat revivint una història que no surt en els llibres d’història. Montellà va recórrer de banda a banda el sud de França recollint testimonis i imatges dels protagonistes. «Va ser especialment important trobar Eidevenz encara viva» diu l’autora. A més de la documentació exposada, de gran valor històric, l’ambient de la mostra intenta traslladar al visitant a l’ambient que es vivia en aquells camps de refugiats, on es guardaven els nadons en caixes de fruita buida. Un exposició que es pot veure fins el dijous 27 de desembre de 15.30 a 22 hores on es recullen vivències amargament oblidades i que no deixarà indiferent a ningú.