L’Aula d’Extensió Universitària ha dedicat la seva darrera sessió del curs a la història de la música cubana. Durant l’acte s’ha explicat l’origen històric dels gèneres musicals característics de Cuba.
La sala d’actes de la Federació Obrera ha acollit aquest dijous la darrera sessió del curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Molins de Rei. En aquesta ocasió, s’ha ofert una xerrada-concert titulada ‘El ritme viatger’, dedicada a explorar l’origen i l’evolució de la música cubana. L’acte ha anat a càrrec del trio ‘Havana Vieja’, format per Octavi Bañuls al piano, Pep Rius al contrabaix i Carlos Reyes a la percussió. Durant la sessió, els integrants del trio han combinat explicacions històriques amb interpretacions en directe de diversos gèneres musicals per mostrar la riquesa sonora de l’illa caribenya.
Els tres músics han explicat com Cuba, gràcies a la seva situació geogràfica i al pas constant de vaixells provinents d’Àfrica, Europa i Amèrica, es va convertir en un punt de trobada musical. A través de l’arribada d’esclaus africans, la influència de melodies europees i els intercanvis amb països com Espanya, França, Anglaterra o els Estats Units, a l’illa hi van sorgir gèneres tan diversos com l’havanera, la guaracha, el bolero o el tumbao. Durant la xerrada el trio ha anat tocant diferents gèneres musicals cubans perquè el públic veiés la diferència entre uns ritmes i altres alhora que anava coneixent els seus orígens.
Una cinquantena de persones han assistit a l’acte, que ha servit per posar punt final a les activitats d’aquest curs de l’Aula d’Extensió Universitària. Els assistents han seguit amb interès les explicacions i les interpretacions musicals del trio, i la sessió s’ha tancat amb un llarg aplaudiment per als membres d’Havana Vieja.
Del ‘cinquillo cubano’ a l’havanera
La sessió va proposar un recorregut cronològic per la història de la música cubana, des del segle XVIII fins a l’actualitat, tot posant èmfasi en la fusió cultural que es va produir a l’illa. Les explicacions del trio ‘Havana Vieja’ van anar acompanyades de peces interpretades en directe, que ajudaven a entendre l’evolució dels sons i ritmes. Les influències africanes, espanyoles i europees, arribades a través dels moviments colonials i comercials, van confluir a Cuba i van donar lloc a una música rica i diversa, que té punts en comú amb altres zones o citats com Puerto Rico o Nova Orleans.
Una de les aportacions més destacades que defineix la música cubana és el ‘cinquillo cubano’, una figura rítmica que, segons va explicar el trio «introdueix cinc cops dins un compàs de quatre, aportant un caràcter propi i amb més ritme». Aquest patró va esdevenir la base de molts gèneres cubans «com el danzón o la mateixa havanera» considerada un dels primers himnes musicals de l’illa. De fet, ‘La Paloma’ va ser la primera havanera que es va publicar a Europa, tot i que no queda clar si també va ser la primera a Cuba.
Durant la sessió també es va parlar d’altres estils musicals que van néixer o es van desenvolupar a Cuba. És el cas del tumbao, el bolero, o la guaracha, un estil vinculat a la festa i al ball, ja que «guarachear» a Cuba vol dir passar-ho bé, ballar i fer gresca. També es va parlar de la salsa cubana, tot i que aquest gènere va sorgir més tard i el seu desenvolupament principal va tenir lloc a Nova York durant la dècada dels anys setanta, fruit de la fusió entre músics llatins i nord-americans.
