L’assemblea local de la comunitat educativa de Molins de Rei va organitzar un debat educatiu al voltant de la llei Wert amb la participació de César Coll, catedràtic de la Universitat de Barcelona. El ponent va criticar la proposta de llei com “innecessària, sectària i elitista”.
La polèmica LOMCE (llei orgànica per la millora de la qualitat educativa), també coneguda com a llei Wert, vol canviar el sistema educatiu espanyol i la comunitat educativa mostra majoritàriament el seu rebuig. Per això, es va posar a debat el contingut de la llei en un acte organitzat per l’assemblea local de la comunitat educativa de Molins de Rei a la sala d’actes de la Federació Obrera el passat 21 de febrer.
L’acte va comptar amb la presència de César Coll, catedràtic de psicologia evolutiva i educació de la Universitat de Barcelona, i va ser presentat pel membre de l’AMPA de l’Escola Estel, José Martin, i el professor de l’Institut Bernat el Ferrer, Carles Martínez, que va destacar del ponent la seva participació en la primera gran reforma del sistema educatiu després de la dictadura i el seu compromís amb l’educació pública del país.
César Coll va fer descripció de la llei Wert en les seves diferents versions, fent una critica acurada dels seu contingut i alertant de les diferents problemàtiques que pot comportar. La va definir com “innecessària, poc rigorosa i basada en un pretès sentit comú que només respon a una ideologia sectària i elitista”. Coll es va mostrar molt crític amb la classificació dels centres i els alumnes per resultats acadèmics sense tenir en compte ni el context ni els processos. El ponent va posar com exemple d’un sistema educatiu públic i gratuït d’èxit el sistema finlandès.
El catedràtic sosté que aquesta llei no soluciona els problemes de l’educació però que “cal fer un replantejament del sistema educatiu actual”. Per a Coll, és “el moment de reflexionar sobre l’educació, però això no es resol amb una nova llei”. Va insistir en que cal estabilitat en el sistema educatiu i avaluació rigorosa dels seus resultats ja que s’han fet set lleis educatives en els 35 anys de democràcia i s’ha canviat a fons el sistema sense cap mena d’avaluació dels resultats. “És un activisme legislatiu que ha introduït més problemes que avantatges en el sistema i que no han pogut estar avaluats per corregir-los de manera seriosa“. va concloure César Coll, criticant una visió economicista, preocupada per l’excel·lència i despreocupada per l’equitat i l’impacte sobre la cohesió.
Després de la intervenció de Coll es va generar un enriquidor debat a la Federació Obrera amb la intervenció de diferents persones d’un públic força nombrós i amb la presència de l’actual regidora d’Educació, Jessica Revestido, i la seva predecessora, Laura Duran. Entre els temes que van sorgir, es va posar sobre la taula la reacció a Catalunya: la consellera Irene Rigau ha posat el crit al cel en el tema de la llengua però no ha dit quasi res de la resta d’aspectes. Així, entre els assistents, es va generar un debat molt interessant i es va fer palès el compromís de la comunitat per lluitar contra la visió conservadora del govern de CiU a Catalunya i del PP a Espanya.
