Dijous 11 d’abril, i tal com estava previst, al capvespre es va produir el relleu a l’alcaldia de l’Ajuntament de Molins de Rei. Dins de la més absoluta normalitat democràtica, i acomplint el pacte de govern subscrit entre PSC i CiU per a l’actual mandat, el nostre company i amic Xavi Paz cedia el testimoni en aquest camí a mig recórrer al seu successor, Joan Ramon Casals. La cursa està a mig recorregut, però el compromís és de finalitzar-la amb el màxim rigor i els millors resultats possibles, malgrat els moments adversos que ens està tocant viure.
No és la primera vegada que es produeix un canvi a l’alcaldia de la vila abans de finalitzar el mandat. Previ a l’actual hem tingut dos relleus en passats mandats protagonitzats per altres forces polítiques, i per motius i trajectòries diferents a l’actual, però què ara no hi entrarem.
L’acord per a la governabilitat de Molins de Rei era, i continua sent, de quatre anys. Per tant, en aquests moments, té total vigència el compromís que es va tancar després de les darreres eleccions municipals. Recordem que els resultats obtinguts per les diferents forces polítiques que van concórrer a les eleccions, van deixar una representació a la sala de plens amb més diversitat i pluralitat que en altres conteses electorals, però també amb més equilibri entre unes candidatures i d’altres. Aquesta nova fotografia del consistori, sense majories suficients que poguessin condicionar l’estructura definitiva en la representació del govern municipal, obria un ventall de diferents opcions a l’hora de constituir el nou equip consistorial per al present mandat.
Les converses i negociacions dels dies posteriors van donar com a resultat allò que tots ja sabem. Es tancava el millor pacte possible en aquells moments per a la governabilitat de Molins de Rei –en funció de les disponibilitats, actituds, voluntats i afinitats dels diversos partits i coalicions amb representació al consistori-. Un pacte de govern entre les dues forces polítiques –d’altra banda- més votades i amb més representació al nou consistori. Naixia així el pacte de govern per al mandat 2011-2015 entre PSC i CiU, amb la voluntat d’incorporar un nou estil de governabilitat a l’ajuntament de Molins de Rei. I amb el desig de poder comptar amb la participació de la resta de forces polítiques del consistori per a arribar als màxims acords que fossin –i siguin- possibles, i que permetin, si cal, millorar la pròpia acció del govern municipal.
En moments d’extrema complexitat i dificultat, com els actual, en què les pròpies administracions superiors (Generalitat i Estat) tenen els ajuntaments en el seu punt de mira, i estan retallant drets, serveis i prestacions dels ciutadans, pensem que val la pena fer un esforç d’entesa entre les diferents forces polítiques del consistori (tant les que tenen la responsabilitat del govern, com les que estan a l’oposició) per a donar resposta a la situació de fragilitat en què es poden trobar molts molinencs i molinenques.
La voluntat del PSC a Molins de Rei sempre ha estat aquesta, i amb aquesta perspectiva ha treballat i ho continua fent. Des de la vila, comptant amb la participació de molts vilatans i vilatanes que ens fan costat; i des del consistori a través de les companyes i companys del Grup Municipal Socialista, encapçalats pel fins ara Alcalde de la vila, Xavi Paz (i a partir del relleu a l’alcaldia primer tinent d’alcalde del govern municipal).
Hem de dir que els compromisos del PSC per a la governabilitat de Molins de Rei continuen sent els mateixos, i amb la mateixa il·lusió i empenta de fa dos anys. En Xavi Paz i la resta de companyes (Anna Cantudo i Jessica Revestido) i companys (Miquel Zaragoza i Pep Puiggarí), continuaran cadascú/na desenvolupant les seves responsabilitats en el govern municipal amb el rigor, la complicitat i la implicació que han tingut fins ara. La tasca de govern requereix una corresponsabilitat dels seus membres, i aquest és un principi que el PSC té molt clar (abans i ara).
Comencem, doncs, la segona part del mandat, en uns moments en què la nomenada crisi econòmica (que en realitat va més enllà de l’estricta economia), lluny de remetre, ens continua amenaçant, deixant-nos quasi impotents per a fer front a les adversitats que tenim per endavant. El nou alcalde i el seu govern tenen el repte d’una tasca important i complexa, però engrescadora, que requerirà de tot l’esforç, dedicació i coneixement que cadascú/na, de manera individual i col·lectiva, hi pugui dedicar. És un repte apassionant en què els socialistes de Molins de Rei continuem –com sempre- compromesos.
quin fastic que s’atreveixin a pactar amb CiU i a sobre ho justifiquin..
Aquest escrit és una clara mostra de com es poden fer servir 4000 caràcters i no dir absolutament res. Chapeau. Una metàfora del govern municipal, el qual ha demostrat que es poden passar dos anys governant sense canviar absolutament res.
Coincido claramente con el comentario de Marc, en que el artículo
del Sr. Barrios ( Presidente del PSC-Molins) es una clara muestra de la virtud e ingenio que debe tener un politico, en echar un discurso y no decir absolutamente nada. Seguramente que la ciudadanía, para no hacer el ridículo y no disgustar al personal, deberiamos aceptar este hecho como una cualidad en un politico, como lo vienen haciendo, un día si y otro también, sin avergonzarse ni lo más mínimo, los demás politicos del Estado Español.
Desafortunadamente el relleu a l’alcaldia del pasado dia 11 de abril, puso en evidencia el descontento de la oposición y mostró a plena luz de que la “cursa a mig recorregut” en estos 2 años ha sido turbulenta y de muy poco recorrido, sin conseguir els millors resultats possibles, malgrat els moments adversos que ens està tocant viure. En el pleno de investidura ERC , ICV y la CUP les dieron un buen varapalo y pusieron los puntos sobre las is , y pusieron en evidencia los desprecios continuos a los que han sido sometidos, y el mal recuerdo a lo poco realizado por el PSC en estos 2 años de mandato.
Ciertamente estamos inmersos en una galopante crisis económica y en moments d’extrema complexitat i dificultat, y a pesar de que la administracion superior del Estat Español tiene els ajuntaments en el seu punt de mira por las presiones de Europa en cuanto a emprender las reformas de los empleados publicos de las administraciones con el fin de disminuir el déficit público, parece que la clase política local
de MdR no se entera o no quiere enterarse, y sigue con el mismo estatus de vida económico de siempre en cuanto a sus poltronas, salarios y estructuras de cargos de confianza, hasta que les obliguen a rebajárselos por decreto Ley.
No entiendo, a no ser que sea por eso de los sueldos, para que sirve tanto nombramiento nobiliario de primer tinent d’alcalde del govern municipal , y si esto justifica el que se sigan recibiendo los emonumentos cuantiosos , aún ocupando regidurias poco complicadas, que no requeririan una dedicación completa, como son la regiduria de esports y la de serveis a les persones. ¿ Todo está pactado a cambio de no desprenderse de la poltrona de Dipel?
En MdR no estamos de suerte con los regidores de finanzas, En la anterior legislatura, el Sr. Enric Franch (ICV), con eso de la cansina frase política de siempre de, “treballar pel poble” , prefirió dejar la regiduria patas arriba y tomarse anticipadamente su jublición, y recientemente el Sr. Espinossa (PSC) con la misma casina frase, después de haber aprendido el oficio durante 2 años, dejarlo, para su
promocion personal a un cargo de confianza en el Ayto. de S. Just Desvern. Esperemos, ahora, que su sustituto , el Sr. Pep Puiggarí (PSC) nos pueda clarificar qué sucedió con todo aquello de la movida de la Xarxa.
Joan, em sap greu dir-t’ho, però sembla que estiguis justificant 20 mesos de «retrocés». Jo no dic que el que fins ara ha estat l’alcalde no hagi treballat, ho ha fet, i molt, però per a ell mateix. I si no que li preguntin a les regidores…