[sam id=»33″ codes=»true»]
Foj arriba a 2.24 sobre Gibon i guanya 4 segons respecte Mitsuhashi al finalitzar la primera etapa del Dakar. El molinenc supera una primera jornada de tràmit amb inici a la ciutat del Che Guevara i Leo Messi.
Rosario, la ciutat argentina on començava el Dakar 2014, no és un indret qualsevol. D’allà van sortir persones que van revolucionar el món, com el Che Guevara. També va ser la terra on per primera vegada es va poder veure l’actual bandera argentina, utilitzada al 1812 per diferenciar les tropes autòctones de les espanyoles durant la guerra de la independència. Però si per alguna cosa és coneguda aquesta ciutat que neix a la ribera del riu Paraná és per la seva relació amb el futbol. Homes tant importants per la història de l’esport rei com César Luis Menotti o Marcelo Bielsa han nascut allà. També figures que triomfen a pocs quilòmetres de Molins de Rei, com Leo Messi o el «Tata» Martino, són rosarinos.
La terra dels genis va ser testimoni de l’inici del ral·li més dur del món, competició que no passava per allà des del 2011. Com a Martino a la capital catalana, no li van anar gens malament les coses a Xavi Foj. L’excel·lència de Messi, però, va esperar-se a etapes posteriors i el molinenc va finalitzar segon, perdent 2.45 amb el primer classificat, el francés Nicolas Gibon, de l’equip Toyota Japó. Jun Mitsuhashi, el teòric líder de l’equip de Gibon, va fer tercer, 4 segons més lent que Foj.
Bon inici, doncs, de l’equip Foj Motorsport Coopertires en una etapa de 405 km amb 180 km d’especial i arribada a San Luis que es podia considerar poca cosa més que un tràmit. «Es podia perdre molt i guanyar molt poc», deia Foj abans de la cursa i el fet és que el cotxe ha estat competitiu, finalitzant entre els dos vehicles de l’equip amb més infraestructura i pressupost de la categoria. «Hem vist molts cotxes tirats ja que els revolts no tenien escapatòria i nosaltres hem arribat sencers», declarava el molinenc un cop superada l’etapa que obria la competició.
Ara arribaran un seguit d’etapes similars a la primera, on la potència dels cotxes guanya importància per davant de la perícia dels conductors. Aquest és el pitjor terreny per a Foj, que haurà d’intentar perdre el menys temps possible fins que vinguin etapes més idònies per les seves capacitats. Es tracta de jugar a la defensiva, de manera contraria a com ho feien els equips de Bielsa o Menotti. Quan arribin les dunes i la navegació hi haurà temps de revolucionar la cursa. Ho tindrà difícil però l’objectiu és anar, com deia el Che, fins la victòria sempre.
