Pedalades de llibertat

Alfons Bayonas i Jordi Granell formen el Tandem Down Hill, una parella que va decidir fer descens amb la seva particular bicicleta després que el primer d’ells perdés la vista en un accident de trànsit. Participen en curses de descens per tot el país i els seus reptes són cada cop més ambiciosos.

“Era un cap de setmana de pluja, amb condicions meteorològiques horribles. Jo no sabia què era el que tenia al costat, només sabia que estàvem preparats per a la sortida. La gent no deia res. Hi havia un silenci sepulcral. Vaig donar la primera pedalada i tothom va començar a animar-nos com bojos. Mai no ho oblidaré”. L’Alfons recorda així la primera vegada que tornava a pujar a una bicicleta per fer una cursa. Aquest cop en un tàndem, un any després d’haver patit un accident de cotxe en què va perdre la vista.

L’accident només va canviar la manera de realitzar el descens BTT, activitat que l’Alfons ja practicava des de feia temps. Tanmateix, no va ser fàcil trobar els materials i les circumstàncies adients per a tornar a rodar. El primer que necessitava era un tàndem que pogués competir. També seria essencial comptar amb alguns col·laboradors i sponsors. Per descomptat, seria imprescindible trobar el guia perfecte. Aquest acabaria sent en Jordi Granell.

Posada a punt

L’Alfons va poder comprovar que no seria gens fàcil comptar amb un tàndem de garanties si havia de dependre dels que existien aleshores. “Vaig posar-me a contactar amb marques, buscar els millors materials, per a fer el nostre propi tàndem”, recorda. A nivell de mercat, a Espanya el tàndem és inexistent i els únics que podien ser proporcionats per l’ONCE eren exclusivament dedicats a pista i carretera. Res no podia frenar les ganes de l’Alfons de seguir practicant aquest esport i, a poc a poc, les millors marques van anar col·laborant amb el molinenc i aviat, a mitjans del 2000, ja tenia construït un primer tàndem totalment preparat per a la competició.

“El Jordi i jo ens coneixíem de quan corríem tots dos en bicicleta individual, cap allà l’any 1997, però més tard ell va deixar de competir per raons personals. Ens vam retrobar al 2011, en motiu del 20è aniversari del descens de Llinars del Vallès. Poc després ja estàvem competint plegats”, rememora l’Alfons. Els rècords i reconeixements no van trigar gaire a arribar. A base d’entrenament i experiència sobre el tàndem, la parella cada cop s’atrevia amb noves curses i donava a conèixer aquesta nova modalitat.

De fet, Tandem Down Hill no pretén que aquesta pràctica estigui orientada exclusivament a persones amb problemes de visió. Lluiten per a poder implantar l’opció de competir en tàndem en les mateixes condicions que ho fan les bicicletes individuals. Tot i que el rendiment que estan assolint és espectacular i cada cop tenen més presència en curses de descens català, farà falta l’ajuda d’algunes institucions que fins ara han posat pals a les rodes del tàndem. En concret, parlem del Campionat d’Espanya de descens.

Problemes amb la federació de ciclisme

Tant l’Alfons com el Jordi van veure com al 2012 se’ls negava la participació en el Campionat estatal. Enguany, va tornar a passar el mateix. Davant la incredulitat de la parella que venia de competir en curses de tot el món, l’explicació que va donar la Federació va ser que el tàndem posava en perill la integritat dels altres participants que corrien amb bicicleta individual. “És incoherent perquè no hi ha cap reglament que ens impedeixi participar. Es tracta, sens dubte, d’una valoració subjectiva en contra nostra que no té res a veure amb el reglament. El tàndem entra dins d’aquest i fins i tot portem més seguretat de l’aconsellada. Només ens deixen fer una baixada d’exhibició, però el nostre temps l’esborren i no sortim ni a la classificació”, assenyala.

Davant d’aquest fet, no s’han quedat pas de braços plegats. “El que hem fet nosaltres és recollir signatures dels altres companys de les competicions. Al Campionat d’Espanya, a Panticosa, on hi havia 212 inscrits, van signar a favor nostre gairebé  tots els majors d’edat.”. D’aquesta manera, es pretén fer pressió sobre la federació espanyola, que segueix negant la seva participació.

Nous reptes

La progressió esportiva del Tàndem Down Hill ha estat espectacular. La primera cursa que van fer el Jordi i l’Alfons plegats fou al circuit de Sant Andreu. “Recordo que la baixada que menys vegades vam caure van ser tres cops; aquest any vam quedar a menys d’un minut del guanyador. Aquest temps és una barbaritat tractant-se d’un tàndem”, reconeix l’Alfons. Però ells encara tenen moltes fites per assolir.

En primer lloc, volen ser el primer equip –ja que aniran amb dos o tres tàndems més– que participi en un campionat del món de BTT. Aquest se celebrarà al 2015 a Vall Nord, Andorra. Per altra banda, es presenta una oportunitat única: el 2016 serà la primera vegada que el triatló serà paralímpic. “Tenint l’oportunitat de participar en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro, no podem deixar-la escapar. Almenys ho hem d’intentar”, sentencia l’Alfons. De fet, entrena cada dia per a poder estar a punt per quan arribin les fases classificatòries.

“Em sento lliure quan faig descens, saber que estàs al mig de la muntanya fent el que t’agrada no té preu”, així descriu l’Alfons la seva sensació cada cop que puja al tàndem. “Estic molt lligat al pilot, tenir la certesa que ell fa la seva feina em dóna llibertat”, afegeix. Els èxits arriben, i els reconeixements també.

Durant aquest any podrem veure a la parella en el llargmetratge All or Nothing 2, una pel·lícula produïda per Dirtyflows. Tandem Down Hill és un gran exemple de moltes coses. Superació, compenetració i lluita incansable contra tot allò que els impedeix realitzar-se. Tanmateix, això només acaba de començar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.