Diumenge al vespre, mentre anàvem recollint les taules i la terrassa, aquesta era la pregunta més freqüent al Pati del Palau entre firaires, amics i comerciants.
La Fira des de dins és una experiència que s’explica més bé si dónes un davantal al que et fa la pregunta i li demanes que per una estona es faci càrrec d’un restaurant, d’una parada o de qualsevol responsabilitat interna. Aquesta és la pedra de toc, la Fira des de l’altre cantó del taulell.
De petit la Fira ja m’agradava quan divendres a la tarda anava directament de l’escola a casa dels avis materns, molinencs, i m’hi estava fins diumenge a la tarda. També m’agradava quan uns anys més tard hi baixava amb els amics de Corbera. Ara, viure la Fira només com a visitant és una vivència parcial. La Fira des de dins és tot un exercici d’hospitalitat, de tenir el cor calent, els nervis de ferro i el cap tant fred com es pugui. La paraula és, doncs, intensitat.
En un moment de respir de sol·licitants més o menys pacients de coques, cafès i pastissos, et preguntes d’on surt tanta gent, quina és l’atracció magnètica, quasi màgica, de la Candelera. Per què una família és capaç d’aparcar el cotxe a El Papiol i arribar a Molins de Rei tot caminant i amb bona cara? Alguns parlaran de marca consolidada, altres de gran estructura organitzativa, etcètera. Totes aquestes conclusions seran del tot certes, però fetes a només través del raonament i l’estratègia tan necessària, of course!
Però jo prefereixo anar a parar a l’ànima, a l’ànima de la Candelera, amb wi-fi o sense. 163 anys! A la pel·lícula «Cinema Paradiso», un instant abans que Totó emigri de Sicília cap a Roma amb la maleta plena d’esperances i incerteses i sense un duro a la butxaca, l’Alfredo li diu: «Facis el que facis en aquesta vida, estima-ho». Aquesta és la clau: la Fira és estimada pels que estan a ambdós cantons del taulell.
Per això proposo als organitzadors que l’any vinent es creï un concurs literari sobre experiències, observacions i vivències de la Candelera. Hi ha més de 300.000 visions diferents de la Fira. Un guàrdia jurat que explica com és la Candelera de nit, les observacions d’un paradista, un amor sobtat al carrer Boters, les observacions d’un estranger que ens visita per primera vegada. I etcètera, etcètera, etcètera. Que ens expliquin precisament «Com ha anat la Fira». Que es posin el davantal literari, que quedin per escrit les vivències, que les intensitats es plasmin en paraules i idees. La Fira és molt més que un intercanvi comercial. Aquest amor centenari ve de molt lluny i mereix un gruix literari. L’ànima de la Candelera!
M’hi apunto, Jesús!