La Fira de la Candelera de Molins de Rei, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, és una de les fires més arrelades de Catalunya. La seva història es remunta a mitjan segle XIX, ja que se celebra de manera oficial des de l’any 1852. Això la converteix en una de les fires més antigues del país, entre les que s’han mantingut actives de forma ininterrompuda.
El ferrocarril va ser fonamental pel desenvolupament agrícola i industrial de la comarca. Va arribar a Molins de Rei el novembre de 1854 provinent de Barcelona. Era la segona línia de tren que es construïa a Catalunya, després de la de Barcelona-Mataró el 1848. No és casualitat que Baix Llobregat i Maresme juguessin aquest paper estratègic.
L’objectiu de la línia era connectar Barcelona. El projecte va ser impulsat per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, i superada l’obra de perforar el túnel, el 1856, es va ampliar fins a Castellbisbal, i un cop construït el pont, el 1859, fins a arribar a Martorell. A poc a poc i amb els anys es van anar integrant les diferents línies de ferrocarril amb un model radial i aquesta fou bàsica per la línia Madrid-Saragossa- Barcelona (MZA).
En el llibre Una Fira amb arrels de Francesc Santolària, publicat amb motiu de l’edició 150 de la Fira, l’autor afirma que “per tant, la primera Fira autoritzada no se celebrarà fins al 1854, però aquella data de 1851 sempre serà considerada un punt de referència i el dia de la Candelera de 1852, l’efemèride d’una partença”.
L’any 1854 fou estratègic per a la Fira de la Candelera i pel ferrocarril. L’arribada del tren va ser el motor principal de la transformació industrial i social de la vila durant la segona meitat del segle XIX. Gemma Tribó ens ho il·lustra en la seva tesi sobre La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris, on ens descriu les transformacions del medi per l’acció humana posant en relleu allò que fou cabdal per a l’agricultura, com la xarxa de camins i de carreteres i el primer tren de la comarca i ho il·lustra amb una fotografia de l’estació de Molins de Rei com a punt estratègic per a l’exportació de la producció agrícola i industrial del territori.
La fira del 2026
La 175a Fira de la Candelera, celebrada el cap de setmana del 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 2026, s’obrí el divendres 23 de gener amb el pregó del televisiu molinenc Jordi Hurtado i no ha estat una fira més. Ha estat la culminació de gairebé dos segles de tradició, transformant els carrers de la vila en un aparador gegant que fusiona el passat agrícola amb la tecnologia del futur.
La periodista del digital Viu Molins de Rei, Samar Elansari, ha fet al llarg dels dies de Fira diverses cròniques, una d’elles titulada Homenatges, inèrcia i Rodalies: les claus de la 175a edició de la Fira de la Candelera.En ella assenyala amb claredat que “la Fira de la Candelera 2026 ha estat marcada pel bon temps i una menor afluència de visitants, que els firaires atribueixen a la crisi de mobilitat. S’ha valorat els orígens agrícoles de la Candelera i s’ha fet un homenatge als paradistes que fa més de 25 anys que participen en una mostra sense grans canvis respecte a les últimes edicions”. Amb bon criteri Viu Molins de Rei remarca que “l’edició d’enguany ha estat condicionada per la crisi de mobilitat que afecta el país. Els problemes tècnics a Rodalies i el tall de l’AP-7 a l’altura de Martorell sembla que han frenat l’arribada de visitants”.
La perdurabilitat de la Candelera és atribuïble a moltes causes, tot i que la principal és que la Candelera no es fa sola. En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020, es pregonava que “la Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola”, però la Fira és fruit de l’escarràs de les gents i de la necessitat de proveïment que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. Aquest llegat de treball i compromís farà que pel mes de juny Molins de Rei aculli el 33è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), associació creada el 1995, que serveix per representar i coordinar els interessos dels certàmens i contribuir a assolir cotes de millora en cada un dels firals dels 54 associats.
A cada casa de Molins de Rei arriba el programa de Fira que conté informació d’interès. L’organització vol ressaltar els sectors del firal començant per l’àmbit de la Natura, centrat en l’agricultura i el sector primari en conjunt; el de la Gastronomia, que enguany commemorava la 46a Fira de Vins (la primera que se celebrà a la Catalunya democràtica); el d’Empresa, amb una important presència del sector de l’automòbil; el de la Cultura, com a mostra de la creativitat cultural; així com la Candelera Ciutat que presenta la vitalitat del món associatiu i comunicatiu. Un total de 619 Expositors distribuïts de la següent manera: 53 planters i maquinària agrícola; 2 tallers de granja i horta; 201 comerços, vins, alimentació i automoció; 317 artesanies, arts, brocanters i col·leccionisme; 11 espais d’empresa, economia social i cooperativa; 35 espais kids, entitats i associacions.
La fira espai de civilitat
En la celebració de la Candelera, més enllà dels dies del firal de carrer, es poden veure exposicions com la dels 27ns Premis CLIC de Fotografia, a la seu del Centre Excursionista (CEM), la de A Pagès a Ca n’Ametller; o la de Pagesos contra Franco 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia a la Sala Gòtica. També s’han pogut escoltar un seguit de xerrades sobre els diversos sectors de l’economia, principalment l’agrari.
Cada any la Fira s’agermana amb algun altre certamen similar i, amb encert, aquest 2026 ho ha fet amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que pel desembre celebrarà la seva vuitantena edició. El batec agrícola del Baix Llobregat es manté viu.
El firal està concentrat en una gran part del nucli urbà. Tot passejant pots badar, comprar, menjar, beure i gaudir de música i de tota mena d’actuacions, així com de demostracions de cuina. La fira és un espai de retrobada, convivència i civilitat.
Aquest any la Fira ha honorat la memòria de Jaume Garriga i Pujol. Molinenc que morí accidentalment, treballant al camp amb el tractor, el juny de 2021, declarat per unanimitat del consistori fill predilecte, pagès i impulsor de la Unió de Pagesos. Hom el recorda com un expert agrònom, un ciutadà compromès, un cooperant i el primer regidor de serveis socials de l’equip de l’ajuntament democràtic del 1979. Des d’aquest any els premis del concurs de Planters portaran el seu nom –ell mai va faltar a la cita del jurat que n’avaluava la qualitat– i també tindrà un espai dedicat a la seva memòria al barri de La Granja.
Records de la fira en una família pagesa
L’any 2021 vaig fer un article en aquest mateix butlletí relatant que arran de la pandèmia els organitzadors de la fira havien sabut fer fira amb el suport de les eines digitals del segle XXI, tot minimitzant la presencialitat i l’aglomeració de persones en el firal, afirmava que “amb tot, res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda: ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la fira”.
Per un moment em deixo portar pels records d’infantesa. En la dècada dels anys 60 del segle passat la meva família, per fer front a les greus dificultats de supervivència que tenien els pagesos, emprengueren l’activitat de venda de planters i de motocultors de la marca Agria. Els dies de fira la casa era plena de gent, l’activitat ens implicava a tots. Els meus dos germans, amb el suport del pare, venien planter amb l’avantatge de conèixer a fons el producte, cosa que els va fer comptar amb el reconeixement per la qualitat que oferien; l’any 1961 el meu germà gran –en Jaume– recollí el premi de planters; i en el 1965 ho feu en Joaquim, l’altre germà. La fira forma part de l’ADN de les gents pageses i no pageses de Molins de Rei.
Genoveva Català. Expresidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Article publicat originalment al CECBLL
