L’escola La Sínia, situada al barri de la Granja, celebra els seus primers 10 anys d’història. El seu sistema educatiu, que no utilitza llibres de text, fomenta la pròpia curiositat de l’infant per aprendre. Utilitzant l’autoevaluació, els professors són acompanyants de l’alumne en l’aventura del saber. «Formem persones compromeses», diu la directora, Teresa Fisas.
«Un nen o nena que ha anat a la Sínia és un home o dona compromès amb la societat, amb el seu entorn i amb ell mateix», explica la directora, Teresa Fisas, en declaracions a Viu Molins de Rei. I és que La Sínia no és una escola convencional. Durant els seus primers deu anys d’història ha forjat una manera de fer indiscutiblement pròpia. Sense el corset dels llibres de text, els alumnes aprenen al seu ritme, sempre acompanyats dels docents, que tracten de fomentar la pròpia curiositat dels nens pel món que els envolta.
No ha estat un camí fàcil i la seva proposta no sempre ha estat compresa. A més, aquell setembre de 2004, quan va començar la seva aventura, les infraestructures eren molt precàries. De fet, es reduïen a dos barracons. «Quan les primeres famílies van fer la preinscripció no hi havia res, només el terreny», recorda Fisas, qui reconeix que, per aquest motiu «gairebé ningú ens va agafar com a primera opció». De fet, les coses van trigar en evolucionar. «Van ser anys de molts problemes, era una escola molt lletja visualment i vam pintar nosaltres els moduls per fer-los més atractius», evoca. Ara, com ha fet el barri on està situada, la Granja, l’escola ha evolucionat i compta amb tots els serveis adients. En motiu del seu desè aniversari han estat preparant una sèrie d’actes i activitats commemoratives que es poden consultar al seu blog.
Una altra manera d’ensenyar
«El currículum educatiu és el mateix, només canvia el camí per arribar a l’objectiu», explica la directora. A la Sínia s’utilitzen els anomenats «projectes educatius» i els llibres de text no són necessaris, convertint-se en simples elements de consulta. Aquests projectes es modifiquen cada any per intentar adaptar-se el més possible a tots els alumnes. Es poden fer vuit o nou durant un curs. Al mateix centre s’elabora el material didàctic que utilitzen per tal d’aconseguir els reptes que es marquen. «Els llibres de text són només una eina per aprendre el que marca el currículum, nosaltres el·laborem altres eines», afirma Fisas. «Busquem que els projectes siguin propers i motivin als alumnes», afegeix.
«Ens interessa més el com que el què, i és per això que volem que ells mateixos trobin el camí per arribar a aprendre en comptes de donar-li el camí marcat», remata. «Nosaltres estem al costat dels nens per donar-li tot allò que necessiten però el camí el fan ells mateixos», declara la docent. La figura del professor és, doncs, la d’un acompanyant de l’alumne en el seu camí personal cap al saber.
No és la única diferència entre La Sínia i un centre convencional. Els nens no tenen deures cada dia i la majoria d’activitats que fan a casa són tasques de lectura o construcció de textos. «Quan un nen té dificultats lectores, per exemple, sempre busquem una manera diferent d’ensenyar-li, no el forcem a llegir», relata. L’objectiu d’aquest mètode és ben clar: «Evitar les frustracions i les comparacions» perquè al final, tard o d’hora, «tots els nens acabaran llegint». Es fomenta així la cooperació i no la competitivitat.
Un altre tret diferencial del centre és la forma d’avaluar als alumnes. «Apostem per l’autoevaluació per fer que ells mateixos facin la reflexió de veure on fallen i que necessiten millorar», descriu. Després de cada projecte educatiu els joves evaluen com els hi ha anat amb l’ajuda de l’equip docent i, a mesura que van passant els cursos, cada vegada han d’adquirir més responsabilitat en aquesta tasca. «Es tracta de buscar la superació personal de cada un d’ells i no pas de que es comparin amb els seus companys», especifica.
Els resultats acadèmics dels alumnes de les promocions que ja han arribat a l’educació secundària són bons, equiparables als dels alumnes d’altres centres amb una manera d’ensenyar convencional. «Els nens surten amb les mateixes competències que la resta», defensa Fisas. De fet, segons indiquen, els instituts han fet arribar a la Sínia que els seus infants destaquen per ser «molt creatius» i «sense por a parlar en públic». I és que la pèrdua de les pors i les capacitats comunicatives són dos aspectes que es tenen molt en compte en aquesta escola.
Molins de Rei, sempre present
El fet local sempre és tractat a La Sínia. No és estrany, doncs, veure com els seus alumnes aprenen les tradicions de Molins de Rei o coneixen les seves entitats. «No volem tancar-nos en la microsocietat que és una escola, volem ampliar el nostre entorn proper» i, per això, han col·laborat amb diferents entitats com el Cercle Artístic o els Matossers. «Volem que coneguin el que tenim a Molins de Rei», afirma la directora. I és que, segons Fisas, els nois que col·laboren amb entitats tenen «mentalitat transformadora» i «fer que tinguin aquesta mentalitat és un dels nostres deures com a centre educatiu». Al cap i a la fi, es tracta de transformar l’educació per, a partir d’aquesta, transformar el món.
Els 10 anys de la Sínia en un cronograma
Compromesa amb què i amb qui? Una escola que ignora la nostra cultura: la que canvia el Nadal pel Solstici d’Hivern, la que no celebra o explica què és el Nadal i la Setmana Santa, que oblida que la nostra cultura és la cristiana-juea. Aquest comentari el fa un agnòstic i no creient, però els nens i les nenes han de saber perquè fem un descans per Nadal i per Setmana Santa, entre d’altres qüestions.