CE Molins de Rei 62-52 La Palma. El masculí de bàsquet, més calmat en els minuts finals, supera a un La Palma que va acabar el partit fora de sí. Els de Juan Couto posen la primera pedra per tornar-se a fer forts a casa.
El masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei hauria de salvar la categoria, objectiu en el seu segon any a Primera Catalana, sense patir en excés. Ho hauria de fer perquè és capaç de posar en entredit als millors equips de la competició, sobretot a casa, fent que fins i tot perdin els nervis. La victòria contra La Palma per 62 a 52 deixa als de Juan Couto amb 12 victòries i 12 derrotes, tot just a la meitat de la taula, en una zona tranquil·la. Els molinencs van guanyar ja que van tenir la capacitat de deixar a un dels equips més anotadors de la categoria en 52 punts. És amb aquesta feina com es salven les categories.
La Palma, un dels aspirant a pujar en una lliga que torna, un any més, a estar molt igualada, va sortir al Poliesportiu Municipal amb aires de gran equip. Centímetres i múscul a la pintura i jugadors experimentats en el perímetre. Pablo Bueno, qui a vegades li falta confiança en les seves possibilitats, va fer una demostració de condicions secant l’equip visitant per dins i donant-li avantatge al CE Molins de Rei. Va encistellar de ganxo, després de recollir un rebot ofensiu i, fins i tot, va posar un tap. Després d’un primer parcial de 10 a 2 l’entrenador palmarenc va demanar temps mort. Va ser efectiu ja que el Molins va tenir la primera de les desconnexions del partit i va perdre l’avantatge aconseguida a base de fallar tirs lliures i tirs de tres. El primer quart va finalitzar amb 12 a 11.
No va sortir endollat el Molins al segon període, on La Palma va estar més encertada. Els molinencs arrossegaven problemes en atac, amb cert abús del tir exterior i, a més, va ser menys intens en defensa, fet que ràpidament va aprofitar l’equip visitant per posar-se per davant a l’electrònic. La Palma tampoc va ser constant en el seu joc i el resultat va ser un partit igualat, ple d’errors i, també, d’emoció. Es va arribar a la mitja part amb un 25 a 27 que no passarà a la història per la seva espectacularitat.
Va sortir millor el CE Molins de Rei després del descans, amb dos triples obra de Chus Oropesa i Jordi de Ugarte. Aquest últim va tenir uns minuts brillants mentre li va durar la benzina. Segur en el tir, va donar-li una empenta al seu equip que va tornar a agafar distància. Es ben curiós el cas dels germans de Ugarte. A un li falta allò que a l’altre li sobra. Estaria bé que Jordi guanyés confiança per ser un jugador més descarat, com ho és el seu germà David. En canvi, a en David li falta tenir una mentalitat més centrada per pensar sempre exclusivament en l’equip, característica que té el seu germà gran. Quan tots dos coincideixen a la pista fan una parella agraïda de veure. El Molins va arribar a l’últim quart set punts per davant (47-40).
Arribava l’últim període i La Palma no havia dit l’última paraula. Amb la intenció de treure les castanyes del foc van entrar al tram final de partit amb un parcial de 0 a 5 amb sistemes d’atac que aprofitaven el potencial dels seus pivots. Dani Alfaro, qui després anotaria un triple important, no va entrar amb bon peu a aquest tram de partit i un parell de pèrdues poc forçades van donar-li oxigen al rival. Un rival que, quan semblava anar a més, va perdre el cap. A base de tècniques, La Palma va llençar el partit. El Molins, un equip amb una mitjana d’edat molt jove, va mostrar-se més seré. Potser menys pressionat, va aprofitar un regal que s’havien guanyat durant tota la resta de partit. Entre queixa i queixa del rival a la parella el arbitral el Molins forjava una victòria que, finalment, va ser de 10 punts (62-52).
Juan Couto: “La nostra maduresa ha estat la clau de la victòria”
