La Federació Obrera acull una xerrada per donar arguments en favor de la independència en l’àmbit esportiu, un dels aspectes on més detractors troben els independentistes. Les limitacions i imposicions de les federacions esportives a Espanya van centrar el debat.
Una cinquantena de persones, moltes d’elles lligades al món de l’esport molinenc, van omplir el passat dijous la sala d’actes de la Federació Obrera per atendre la xerrada que organitzava Molins de Rei per la Independència-ANC sobre els reptes de l’esport a Catalunya. De rerefons, la independència, per alguns dels presents l’única solució als problemes que arrossega l’esport català.
«Catalunya és capital mundial de l’esport» deia Pere Casas, membre de la secció local de l’ANC tot just començar la xerrada. En aquest sentit, coincidien tots els ponents en afirmar que ha estat un territori capdavanter en el desenvolupament esportiu, amb un caràcter únic i un potencial per explotar.
Un dels problemes que té l’esport català és la necessitat organitzativa. Tal i com explicava Frederic Prieto, expresident de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona i fundador del Comité Olímpic de Catalunya, «tenim un desenvolupament específic i característic de la pràctica esportiva, que necessita ser estructurada». També, però, afegia que «les federacions espanyoles imposen limitacions que ens ho impedeixen».
D’altra banda, els ponents van assegurar que existeix una «pressió diplomàtica» cap als esportistes. En aquesta línia, Sergi Blàzquez, advocat i vicepresident de la Plataforma proseleccions catalanes, es mostrava crític amb les sancions imposades als esportistes per onejar una bandera que no sigui l’espanyola.
Per molts dels ponents, la única solució és la independència però això va generar més d’un dubte. Tant per la retirada de patrocinis com per la inversió que haurien de fer alguns clubs en homologar instal·lacions, per no parlar del problema que suposaria la doble identitat.
Per la seva banda, Xavi Paz, regidor d’Esports i líder del PSC Molins de Rei, va plantejar la necessitat d’un canvi de model de gestió esportiva «apostant per l’esport de base i millorant el finançament i la formació» que veu viable amb el que va denominar com a «tercera via». També va remarcar la importància de la plurinacionalitat, amb la qual la selecció catalana i espanyola puguin combinar-se com passa al Regne Unit, encara que Blàzquez el va puntualitzar replicant que «amb un estat federal és impossible tenir reconeixement internacional».
Al debat també hi van participar membres de la junta del Club Natació Molins de Rei, avalant les tesis independentistes per l’escàs finançament que aporta l’administració i la pressió imposada per la federació estatal. No era un debat més, Prieto sentenciava en el seu discurs, «l’esport és un instrument de propaganda política».
Una cosa es evidente, que los que se dedican a la política , o no tienen ni oficio ni beneficio y se agarran a lo que sea, y más cuando van pasando los años, o son empleados públicos, funcionarios, en ayuntamientos, diputaciones, Gene, docentes públicos, etc. etc. que descansados , quieren salir del anonimato por puro protagonismo personal, hasta tal punto , tal como se ha visto recientemente, que la independencia de Catalunya la hecen depender de si se paga o no una paga extra pendiente a los funcionarios.
Dudo mucho que el PSC , por mucho que se llenen la boca en remarcar la necessitat d’un canvi de model de gestió esportiva “apostant per l’esport de base i millorant el finançament i la formació” , denominat “tercera via”. en un estat federal como el que defienden la unidad de España, será és impossible tenir reconeixement internacional de Catalunya en el deporte, independiente como tal. .