El premi que el públic atorga en la categoria dels llargmetratges durant el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei portarà el nom del molinenc Manel Gibert, mort recentment. La intenció és mantenir el record d’un dels impulsors de les 12 hores de cinema de terror al municipi.
El molinenc Manel Gibert moria el passat 28 de gener a l’edat de 60 anys. Sempre vinculat al món del cinema, fou un dels impulsors de les 12 Hores de Terror a Molins de Rei, que als anys 70 va tirar endavant el Cine Club. «Poca gent coneixia la seva implicació al món del cinema», recorda Roger Sàbat, director del Festival de Cine de Terror de Molins de Rei. Per mantenir viu el record de Gibert i transmetre el seu amor a les projeccions cap als més joves, des del festival han decidit posar el seu nom al Premi del Públic, que els espectadors trien entre els llargmetratges que es projecten en el festival. «No volem que passi desapercebut a les noves generacions», explica Sàbat.
Als anys 70 un reducte de cinèfils molinencs, entre ells Gibert, van impulsar una projecció de 12 hores de cinema de terror. Sempre implicat de manera voluntària, Sàbat el recorda anant a Ràdio Barcelona, encartellant tota la comarca o passant projeccions i recalca que calia «un reconeixement a tot el que va fer, un tribut a una persona que ha sigut històrica per les 12 hores». Quan al 2001 naixia el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei com està entès actualment,hereu de tota la feina feta anteriorment pel CineClub, Gibert seguia anant a la Peni tot i haver patit una embòlia que havia deixat part del seu cos paralitzat. «Donava un cop de mà en tot el que calgués», diu el director.
Aquest no és el primer homenatge que ret el Festival molinenc a través d’un premi. Arran de la mort de l’actor Victor Israel l’any 2009, el guardó a les millors interpretacions dels curtmetratges estan dedicades al difunt intèrpret.
Molt bona inciativa amb gent treballadora i anonima
Los familiares y los que ahora se consideran amigos de este señor. deben avergonzarse del estado degenerativo a que le dejaron llegar a la vista de todos, Este señor vivía en una casita deplorable de la calle ponent, se arrastraba como un gusano por los suelos hasta el bar de la Peña Barça para tomar algo de alimento, un frankfurt y una cerveza, Yo tuve que ayudarle varias veces a reincorporarse, Ciertamente, tenía mal carácter, pero es una vergüenza por los servicios sociales de Molins de Rei , de despacho y calentitos y poca calle, a que llegase a estos extremos. Finalmente, incluso su caja del enterramiento era de conglomerado….
Tota la raó. Ara li fan homenatge, però al llarg dels darrers anys, quan quasi no podia caminar, tothom li feia vores i se’l tenia totalment marginat caminant pels carrers de Molins de Rei. Y la casa parece ser que es de una actriz que ahora es muy famosa y va de muy solidaria, ex de otro actor