La primera marató de 16 hores de terror es va realitzar l’any 1973 al cineclub de Molins de Rei. Ara, 50 anys després, aquesta trobada de cinèfils ha evolucionat en un dels festivals del gènere més importants de Catalunya. L’organització ha recuperat enguany aquest format inicial per retre homenatge als orígens del Terror Molins.
Fa 50 anys, el 1973, el cineclub de Molins de Rei passava per un moment delicat de finançament i des de l’organització es va decidir començar a programar activitats per incentivar el cinema i atraure més espectadors a la seva sala. Entre totes les activitats que es van realitzar va néixer una que va tenir un gran èxit entre els espectadors: la marató de 16 hores de cinema de terror.
Tal va ser l’èxit que la marató es va convertir en un clàssic anual del cineclub el qual, avui dia, s’ha transformat en el que coneixem com el Terror Molins, un dels festivals del gènere més importants de tot Catalunya. La projecció de 16 hores de terror només va durar tres anys, ja que a partir del quart es va reduir a 12 hores, però el record continua molt present al Terror Molins que, enguany, amb motiu del 50è aniversari d’aquesta primera marató han recuperat el format per tancar la 42a edició del festival.
De fet, la idea inicial de fer una marató de terror, va néixer de la premissa que el terror “és l’únic gènere que mantén asseguts als espectadors durant tantes hores”, explica Roger Sàbat, president de l’associació organitzadora del festival de cinema de terror de Molins de Rei. Entre altres, Sàbat també destaca que “la sensació d’adrenalina que et dona el cinema de terror, és molt difícil trobar-la en altres gèneres”.
Evolució de la marató amb l’evolució cinematogràfica del gènere
Quan la marató es va desenvolupar per primer cop el cinema de terror encara era molt clàssic, on la majoria dels films eren adaptacions de la literatura fantàstica on l’element de terror era, per norma general, un monstre. De fet, alguns dels títols més famosos de l’època eren Dràcula, Frankenstein o La Mòmia.
A finals dels anys 70, el cinema de terror va partir un canvi de paradigma i el cineclub va poder passar per la marató títols com l’Exorcista, la Matanza de Texas o La Profecía que pertanyien a un tipus de subgènere més real. En aquest moment, ja no eren monstres els elements terrorífics, sinó que eren “situacions més quotidianes que podien transmetre més emocions als espectadors”, comenta Roger Sàbat.
De fet, a partir d’aquí, la marató va començar a evolucionar amb nous títols i combinant diferents tipus de films fins que als anys 90 l’organització va deixar de fer l’esdeveniment. Va ser l’any 2001 quan un grup de persones van decidir reprendre aquestes 12 hores de cinema de terror acollint el seu format original, coincidint amb una nova evolució del gènere amb l’arribada del cinema asiàtic de terror. En aquest sentit, es va començar a ampliar l’oferta cap als espectadors i vist l’èxit de la tornada de la marató es va decidir fer també una mostra de curtmetratges de terror. A partir d’aquí, l’evolució ja és història, i el fruit és l’actual festival de cinema de terror de Molins de Rei.
Recuperar l’essència de l’inici
Amb el motiu del 50è aniversari de la marató de 16 hores de terror, el Terror Molins va decidir recuperar el format en aquesta 42a edició per retre homenatge a què va ser l’inici del festival que es coneix avui dia. Les entrades per la sessió es van esgotar en temps rècord i durant la projecció els assistents van poder gaudir d’una selecció de films on es podien trobar títols des dels més actuals fins a altres més antics.
“Vam intentar recuperar la programació original de la primera edició, però no l’hem aconseguit”, explica Sàbat. Si més no, el repertori ha intentat seguir l’essència del que va ser aquesta primera edició de la marató amb un seguit de títols pensats per tots els espectadors i per gaudir d’una nit terrorífica. En aquest sentit, des de l’organització afirmen que aquest format “s’ha reprès de manera excepcional” però ha estat la seva manera de retre un petit homenatge i recuperar l’essència inicial del festival.
