Eleccions primàries o eleccions locals, un debat innecessari. De nou eleccions locals a Molins de Rei, una rutina democràtica molt saludable. A l’any 1979 van ser les primeres municipals de la democràcia recuperada, després de la guerra civil i el franquisme. Les guanya aleshores el PSUC amb aquest reclam: “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”. D’aleshores ençà s’han anat repetint les eleccions municipals a la vila, que han donat la possibilitat a diferents governs en els darrers 36 anys, 9 eleccions democràtiques.
La democràcia municipal té bona salut malgrat haver passat per una bombolla econòmica basada en l’especulació immobiliària: alguns ajuntaments han patit de falta de controls i també la corrupció d’alguns càrrecs electes, uns pocs, que sense cap mirament s’han enriquit. La participació de la ciutadania pot ser més activa en tots els afers municipals i això demana més possibilitats per a la participació, decisions importants, no només administratives, i processos verificables amb l’establiment d’uns mínims de participació activa.
Fins aquí res de nou, democràcia i més democràcia, però sembla que per a algunes opcions polítiques això de la democràcia local es un tema menor i proposen aquestes eleccions com unes primàries d’unes plebiscitàries, que precediran una declaració unilateral d’independència en el futur. Sembla que per a ells, que les caracteritzen de primàries, no s’han de debatre les propostes i els equips que es proposen pel nou govern local. I encara pitjor, menystenen el municipalisme, fent-lo servir com un instrument d’agitació, en una finalitat legítima políticament, però que sembla que ja han fixat per un altre procediment electoral, anunciat amb molta anticipació pel President Mas pel 27 de setembre d’enguany.
És sabut que sóc un federalista, i que per tant respecto el dret a vincular-se i a desvincular-se del meu país del conjunt de l’estat i de la Unió Europea. Personalment, com a molts socialistes o persones de l’esquerra política, i també com a moltes persones no adscrites políticament, em mou el fet de buscar llaços establerts voluntàriament perquè ens facin més forts davant d’una globalització dels mercats i el comerç molt adversa, i que ens permeti un món més just i més igualitari, amb la nostra identitat sens dubte, i amb el distintiu de la solidaritat com a referent. La meva posició política no m’impedeix veure però amb preocupació una vella intolerància política que s’arrela en un espanyolisme ranci, i que té en l’unitarisme històric, per la força, la seva única justificació, i que només serveix per fer més independentistes.
Uns i els altres, els independentistes i els unitaristes, sobreposen el debat de la independència al debat de la democràcia local a cada municipi. Ara però el que correspon es exercir la democràcia local. Molins de Rei es mereix que es posi per davant de tot, democràticament. Per mirar de ser una part de tot primer cal respectar la comunitat. Hem de fer unes eleccions molinenques, i demanar la participació activa de tots els vilatans, estiguin o no per la independència, o pel federalisme, o per qualsevol altra opció.
A les candidatures a la vila hi trobarem gent molt normal, honesta, que anhela un futur de progrés social i d’enriquiment cultural. Gent del carrer que vol un bon govern al servei de les persones, i el progrés social i econòmic de la vila. Gent que s’ha manifestat independentista, federalista, autonomista, però tots per la democràcia nacional, conscients de que som un sol poble, amb una convivència plena, i no el marc de confrontació entre nosaltres a causa del nostre posicionament nacional.
Cal reforçar la democràcia local, la convivència, i el bon govern, d’allò que ens és comú i pròxim. Molins, el primer.
Francesc Castellana, militant del PSC Molins de Rei
“Eramos pocos y parió la abuela”, “ Si no puedes convencer, confunde” , son dichos populares que tienen su fundamento y no se puede afirmar a la ligera de que les eleccions primàries o eleccions locals, son un debat innecessari i una rutina
¿La democràcia municipal té bona salut, encara que alguns ajuntaments han patit de falta de controls i també la corrupció d’alguns càrrecs electes, com la Camarga del Zaragoza, el FCM d’en Bustos, etc. etc , ¿La ciutadania , fora dels impostos i taxes municipals, demana més possibilitat per a la participación en decisions importants, no només administratives, i a processos verificables? , ¿La negació contínua del actual equip de govern a Molins de Rei , de CIU+PSC, a la participació ciudadana és democràcia i més democràcia? , ¿ Quins partits polítics menystenen realment el municipalisme?
¿ Qué és ser federalista? , ¿Desde cuando son federalistas y desde cuando se han sacado de la chistera este término, especialmente los que aún se declaran socialistas y catalanes viejos? , ¿ No lo hemos visto ya todo del socialismo con González, Guerra, Zapatero , Rubalcaba , y ahora con Sánchez, en el fet de buscar llaços què ens facin més forts davant d’una globalització dels mercats , per un mon més just i amb el distintiu de la solidaritat? , ¿ No és el PSOE , conjuntamente con el PP una muestra más del espanyolisme ranci, i dell’unitarisme històric?
No se le puede poner puertas al campo e impedir que uns i els altres, els independentistes i els unitaristes, sobreposen el debat de la independència a lo local en cada municipio, En Molins de Rei solo podemos pretender unes eleccions molinenques, i demanar la participació activa de tots els vilatans, estiguin o no per la independència, o pel federalisme actual, o per qualsevol altra opció., Mal
aniniem que a les candidatures a alcaldía a la vila no hi trobesim gent normal, honesta, que anheli un futur de progrés social i d’enriquiment cultural. ¿Gent del carrer o funcionaris, càrecs de confiança, endollats, i empletas publics de sempre? , De totes formes, gent que vol un bon govern al servei de les persones, i el progrés social i econòmic de la vila, No será gens d’estranyar que els independentistes els hi caigui la breva y guanyn l’alcaldía. El federalisme i la unidad de España del PSC és lo que ja tenim, i no ens convenç