Joan Calduch és un músic molinenc que ha participat molt intensament en la trajectòria dels grups de pop-rock dels anys 80 i 90, com ara Detectors, i també com a responsable del management de Gurús. És un compositor en actiu, que prepara la gravació d’una nova producció, i també col·laboracions amb d’altres autors. Ens explica el perquè.
Quins factors personals et van situar en el món musical?
Als anys setanta es vivia un esperit molt rebel i excitant. Per una banda hi havia la cultura oficial, i tot el seu aparell mediàtic. Però en l’ambient més proper hi havia alternatives como ara la música rock. Barcelona ens cridava molt l’atenció, per la seva immensa activitat. Jo em vaig encaminar a tot aquest món, és el que més m’agradava, i la música era molt present en les nostres vides. Sobretot ens va influir tot allò que arribava del rock anglosaxó. Chuk Berry, Elvis Presley, Beatles, The Animals, Rolling Stones, The Who, i altres grups de diferents estils ens van despertar molta passió. Però també Pau Riba o Sisa, pel seu llenguatge tan particular i profund, que connectava molt amb l’imaginari adolescent.
Amb una mirada perspectiva, com valores l’època de Detectors?
A finals dels setanta ja volia intentar formar alguna banda, i el resultat va ser la creació de Detectors, amb Nando Cortés, guitarra, teclats i baix; Xavier Homet, baixista; Josep Pons, bateria i Madga Cruellas a les veus. Va ser una època molt productiva, amb l’edició de quatre discos, que representa tota una dècada d’actuacions arreu del nostre país. També va ser dur, ja que el negoci discogràfic pràcticament va arribar a desaparèixer del tot, i es va traslladar a Madrid, als anys vuitanta. Això va significar un canvi en la perspectiva de producció musical de molts grups catalans. El nostre darrer treball va ser Creuer de Luxe, a l’any 91, i el grup va finalitzar a la tardor de 1993.
Què representa el rock en la teva vida?
El rock és un llenguatge que exemplifica tots els valors de l’esperit dels joves. És una música adolescent, que expressa les pulsions més primàries sense miraments. És una manera de sentir i de viure, i també és una forma de rebelia. Per a mi encara representa la música que més m’identifica, i és sobretot una actitud davant la vida.
Com veus l’actual situació de la producció musical?
El que passa en aquests moments és que hi ha molts més estudis de gravació, i és molt més fàcil editar una producció amb una qualitat correcta. Però aquesta facilitat no implica en cap cas que la música tingui més ressò, això depen dels canals de difusió, que són indústries molt complexes, dedicades bàsicament a l’entreteniment en totes les seves dimensions.
Els mitjans digitals han transformat el panorama de la creació?
La creació no ha canviat, ja que l’esperit del compositor és el mateix de sempre. El que ha canviat és la indústria, i això genera moltes dificultats en tots els àmbits de la cultura i de l’art. És molt difícil la supervivència econòmica. Encara que tinguis molts youtube penjats a la xarxa, això no representa cap guany. Per aquest motiu estem tornant a altres fórmules de mercat, com ara la venda de vinils, que pràcticament havia desaparegut.
Quina és la música o els autors que més t’interessen, actualment?
De fet no puc dir que estigui gaire al dia, ni gaire pendent de les novetats. En realitat encara m’interessa recuperar moltes coses dels temps clàssics del rock, ja que és un món que no s’acaba mai, i que ha derivat en moltíssimes influències en les tendències posteriors de la música, a tots nivells.
Estàs preparant una nova producció, quina és la proposta?
És un treball a llarg termini, que recopila 22 cançons dels últims anys. És una història molt personal, amb un fil comú. És una reinterpretació de tota aquesta trajectòria, amb l’esperit i la sensibilitat que m’han fet tal com sóc.
