Roger Sàbat és un activista cultural i polifacètic, decantat a la gestió de les millors fires populars de Catalunya, com ara la fira de la Candelera de Molins de Rei, però tambè molt vinculat al cinema i al teatre, una mica més universals.
Les teves primeres incursions artístiques estan vinculades sobretot a la dramatúrgia, en els seus diferents registres, al disseny gràfic i a la poètica cinematogràfica. Com recordes aquesta etapa?

Bé, jo diria que aquesta etapa encara em dura, en certa forma. Sempre m’ha agradat combinar accions o impulsos diferents. Però, de fet, els meus inicis són en el camp del teatre, sobretot a La Peni, i també al CEM. A la Joventut Catòlica vaig viure l’experiència contundent d’Els Pastorets, una mena d’iniciació. I també vaig tenir la sort de coincidir amb les diferents etapes del Grup de Teatre Caràtula, amb Cesc Vives, Pere Raich, Dolors Canals o Pere Arcas. Això es correspon, més o menys, entre el setze i els vint anys. No obstant, jo ja sentía la pulsió i la necessitat d’experimentar coses noves. Amb Sandra Bou, Sergi García o Jordi Margalef varem iniciar diferents produccions teatrals, més independents. Parlo de Cartes d’Amor, Reservoir Dogs o Dios, és a dir, adaptacions de diferents autors. A partir de Reservoir Dogs vaig connectar molt estretament amb Dani Andreu, que provenia d’una trajectòria de teatre molt més físic i corporal amb La Fura dels Baus. Aquesta vinculació va culminar amb la creació de R(Teatre)D. Va ser una companyia que va anar evolucionant amb el temps, des de la creació d’espectacles i performance, com ara la de la 150ª edició de la Fira de la Candelera, fins a la producció i promoció teatral. Joan Guitart Navarro, regidor de Cultura, ens va confiar la gestió de moltes propostes artístiques i culturals, sobretot a través de la programació del festival MEL. Per tant actuavem com a creadors i promotors, amb el recolzament de l’administració local. A partir d’aquí ens vam decantar més cap a la cinematografia, amb les 12 hores de Terror, i més tard, ja amb el Festival de Cinema de Terror, en diferents edicions.
Creus que hi ha uns paràmetres específics en les múltiples formes de la cultura popular?
El que coneixem com a cultura popular gairebé sempre prové d’una tradició més o menys mística o simbòlica o ritual. Però habitualment es transforma a partir de la iniciativa d’unes quantes persones, que en protagonitzen la seva renovació o la seva continuïtat. Aquest impuls, que a vegades funciona i altres vegades no, permet recomposar allò que en origen és bàsicament tradicional en una nova forma de cultura, molt més contemporània i bastant més oberta. Hi ha molts exemples d’aquesta transformació, arreu de Catalunya.

Ja fa molt temps que treballes professionalment en la gestió tècnica de les principals fires de Catalunya?. Com valores aquesta interacció?
La valoro molt positivament, però com en qualsevol altra activitat professional sempre hi ha el perill de derivar cap a la rutina o el conformisme. És a dir, et pots acabar convertint en un simple gestor. En el meu cas intento mantenir la passió creativa, al costat de la funció administrativa i organitzadora que sempre comporta. T’has de mantenir alerta contra la comoditat de qualsevol inèrcia. No hi ha dues fires iguals, això seria un impossible. Per tant, cal activar i potenciar la personalitat i la singularitat de qualsevol d’aquests esdeveniments, sense traves.
La Fira de la Candelera de Molins de Rei, que aquest any arriba a la 168a edició, presenta una percepció molt visible i reiteradament divulgada. Però, quina és la seva part més desconeguda, és a dir, les seves interioritats?
De fet, la gestió concreta de la Fira de la Candelera tampoc és gaire diferent a la de qualsevol forma d’expressió artística, de les que ja hem parlat abans. Sempre hi ha una treball previ molt determinant, vinculat a la dimensió concreta o a la complexitat de cada projecte. El nostre equip de professionals proposem tres objectius bàsics, en la realització d’una fira, que sigui el màxim d’eficient i el màxim d’acollidora. En primer lloc hi ha la valoració i l’avaluació immediata dels seus resultats, en tots els sentits. Això no ho fem ni ho volem fer pas sols. Ens ajuda moltíssim el criteri de la gent del carrer, ja siguin visitants o siguin molinencs. Sempre hi ha aspectes a rectificar o a millorar, i també imprevistos. En segon lloc passem a la preparació raonada de la nova edició de la fira, mirant d’incorporar tota la informació rebuda. I en tercer lloc ja ens orientem a l’execució logística i administrativa, que suposa uns cins mesos de treball. Cal combinar l’absorció d’idees noves amb la necessitat de no fracturar la cohesió natural que ofereix la fira de la Candelera. Crec que és molt destacable que, al llarg de tants anys, no es produeixi cap pugna en relació a aquest objectiu comú, el de tots els molinencs i molinenques. Personalment m’agraden molt dos moments específics de la fira. El dissabte a les sis del matí, abans de l’esmorzar, amb tot el tragí dels paradistes, una mena de caos més o meny ordenat. I l’altre moment és el diumenge al vespre, al finalitzar l’activitat firaire, que comporta un altre repte logístic i també humà.

Tots coneixem l’evolució de la Fira de La Candelera en els darrers anys, amb nous espais, noves propostes i amb una programació una mica més global o més contemporània. Però, de fet, és una fira metropolitana. Com veus el seu futur?
La fira evoluciona de la mateixa manera que evolucionen els seus expositors, i el seu públic, és a dir la societat, l’economia, la cultura. És una conjugació complexa de molts factors. Ja fa temps vam poder observar que ens havíem quedat bastant anclats en el model de la 150a edició. A partir d’aquesta constatació l’Ajuntament va generar el Pla Estratègic de cara als propers anys, que suposa la incorporació de nous espais i de noves iniciatives. Volem reforçar la projecció de la Candelera en tots els àmbits de la cultura. Aquest any presentem novetats destacables, sobretot en la part gastronòmica i també artística, amb els tastets de música o de teatre. També renovem la difusió publicitària, amb un nou format de programa. La intenció primordial és la de no caure en inèrcies, tot i acceptant que qualsevol mena de canvi a vegades funciona i a vegades no. Però, en realitat, la força substancial de la Candelera, la seva energia, supera qualsevol entrebanc puntual. És la força de la gent, de les persones, i de la seva il.lusió permanent.
Fins a quin punt la gastronomia és el factor substancial de qualsevol fira?
Crec que la gastronomia és el factor primordial de qualsevol activitat humana, és el nexe elemental de relació, amb la familia o amb els amics. Per tant les fires també responen a aquesta pulsió bàsica de relació i de plaer. Un bon àpat sempre és una bona expressió de vida. Per exemple, tot el treball de projecció culinària de la coradella, que inicialment va impulsar sobretot Jordi Beumala, va molt més enllà de la simple recepta, o dels seus ingredients. És una forma de socialitzar una proposta gastronòmica molt local, que ens pot agradar més o menys, però aquest no és el factor determinant. És una línia més de projecció popular, i també mediàtica.
En l’àmbit cinematogràfic, quina creus que és l’especificitat més destacable del Terror Molins?
Sobretot són dues característiques. La passió amb la que es viu la seva organització i la qualitat de les obres seleccionades. Al llarg de molts anys, moltes persones ens hem esforçat per mirar de dignificar un gènere cinematogràfic, força estigmatitzat. L’essència d’aquest treball ha significat, progressivament, la idea de que en primer lloc és cinema d’autor, és a dir, és llenguatge artístic, i en canvi la seva classificació mediàtica no ens importa gaire. No hem buscat mai l’assimilació a d’altres festivals. L’equip gestor del Terror Molins és molt transversal, i aquesta composició suposa un gran benefici en la seva execució, que és molt complexa. Jo mateix he viscut experiències extraordinàries en la gestió tècnica de cada edició, a través del contacte i de l’amistat amb persones molt creatives. Aquest bagatge no té cap preu, és una gran lliçó.

Tens algun projecte de realització dramatúrgica a mitjà termini?
Doncs realment encara conservo alguna forma d’aquella energia creativa dels meus anys de formació. Mantinc la proposta d’escriure i de poder representar una obra de teatre pròpia, quan les circumstàncies vitals m’ho permetin. Només vull avançar que connectaria d’alguna manera amb l’esperit dramatúrgic tan particular i professional d’Els Joglars, força sarcàstic. Però no vull donar-ne més detalls. Només un, el títol: Melics de Rei. L’esperit de rebel.lia crec que no mor mai, o això és el que vull creure.