L’assemblea ciutadana, creada espontàniament per fer front a la crisi dels refugiats, es comença a perfilar. Alguns volen que sigui un espai per ajudar als refugiats que arribin a Molins de Rei, mentre que altres ho veuen com una eina de sensibilització.
Al setembre una multitud de molinencs es van reunir per clamar solidaritat davant el drama dels refugiats. Ara, alguns dels organitzadors d’aquella trobada comencen a gestar la plataforma “Molins acull”. La primera assemblea, oberta a tot el públic, va comptar amb una trentena de persones, que van debatre quina ha de ser la prioritat de l’entitat.
Sensibilitzar i assenyalar culpables
“Hem de fer pedagogia ciutadana” comentava una membre a l’assemblea a la plaça de la Creu. Un dels objectius que, diuen, ha de perseguir la plataforma és la de posar cara i ulls als causants del drama humà de les migracions. Amb paraules d’aprovació, alguns consideraven que caldria promoure xerrades a les escoles i instituts, concentracions al carrer i altres actes on es faci difusió del fenomen i, alhora, es combati la xenofòbia. “Al meu barri he sentit gent que no vol que vinguin sirians”, assegurava un altre veí.
Estendre la mà a l’Ajuntament
Una de les assistents a l’assemblea era la regidora de Solidaritat i Cooperació, Jessica Revestido, que va avisar que des de l’administració encara es desconeix quantes persones vindran i quan ho faran. “Ens ho ha de dir el Fons Català de Cooperació en el Desenvolupament, que alhora depèn del Ministeri”, recordava la regidora. En aquest sentit, alguns proposaven que la plataforma fos un espai on molts veïns i entitats puguin treballar colze a colze amb l’Ajuntament per “trobar espais”, fer un acompanyament al dia a dia amb aquests nous veïns o donar idees que en millorin la integració al municipi. “M’imagino acompanyant-los a l’escola amb els meus fills”, comentava una veïna.
Altres veus més crítiques proposaven, en canvi, un rol més fiscalitzador de la plataforma. “Hem de denunciar i fer un seguiment a què facin des de l’Ajuntament”, proposava un veí de la plaça, que deia “no fiar-se” de les bones paraules del govern sociovergent.
En tot cas, des de la plataforma no estan disposats a discriminar cap tipus de migrant. “A Molins hi ha de cabre tothom, sirians i no sirians” exclamava Antònia Castellana, una de les impulsores del moviment. Al mateix temps, estan disposats a pressionar perquè s’aculli també immigrants d’altres territoris que pateixen fam i misèria als seus països.
A la plaça o a la Federació Obrera
Un altre dels debats, l’espai de reunió. “Cal que ens reunim al carrer?” es preguntava una assistent a l’assemblea, que preferia comptar amb una sala de la Federació Obrera. La resposta, unànime. “Aquí la gent ens veu i es pot unir al moviment”, rebatia més d’un. La pròxima reunió serà el 2 de novembre a la mateixa plaça a les vuit de la tarda, per mirar si es desencalla el futur de l’entitat. A la reunió també hi eren representants d’alguns partits polítics progressistes: el PSC, la CUP, Molins Camina i Iniciativa per Molins de Rei.
Elisenda que es això de representants d’alguns partits politics progressistes ? Com a periodista a vegades deixes molt que desitjar
Considero jo, segurament de manera equivocada, que hi ha molt d’esnobisme en tot aquest afer. La de quantitat de persones “refugiades” que tenim al nostre voltant i que ignorem sistemàticament. No estic proclamant “els de casa primer”, no, ho prometo, sinó que em molesta tanta hipocresia i tan esnobisme. Quan comencin a arribar, els refugiats, tots aquests de la plaça, o una bona majoria, sortiran corrent. Són persones que vindran a viure-hi, a quedar-s’hi, que necessitaran suport de veritat… A veure, aleshores, quants respondran! Tan de bo m’equivoqui.