Podria començar parlant de la definició de feminisme, del que significa aquesta teoria política i de la importància que té exercir polítiques feministes i lideratges feministes.
Però prefereixo començar amb uns exemples.
NO ser feminista és validar els estereotips de gènere i sexistes, com a qualitats en un lideratge.
NO ser feminista és pensar que tenir un líder home, anul·la el lideratge de les dones en l’equip.
NO ser feminista és obviar els avenços d’un govern només per mirar el sexe de qui va al capdavant.
NO ser feminista és pensar que per ser dona, una ja és feminista…
I ara us diré, per què CALEN polítiques feministes, i lideratges feministes?
Les dones patim els estereotips de gènere i sexistes, des de que el món és món. Vivim en una discriminació i inferioritat respecte els homes. El motiu? El masclisme imperant en la societat patriarcal en la qual vivim.
Dia rere dia tenim dades i mostres d’aquesta situació. Desigualtat salarial, laboral i en les càrregues familiars, com a exemples, i la màxima expressió en la violència masclista que hauria d’omplir portades de diaris i informatius, i no ho fa.
Què perpetua aquesta situació? els rols de gènere. Com s’educa els homes i les dones en la diferència, com han de ser els homes en la seva masculinitat, o les dones en la seva feminitat.
Les dones hem de ser cuidadores, emocionals, sensibles, empàtiques? Si no ho som, què passaria?
Ens han educat a que hem de “poder amb tot”, poder amb tota la càrrega familiar, social i laboral. A costa de què? De la nostra salut mental i física?
Les dones hem de poder amb tot, sense renunciar a res.
Hem de poder assistir a actes polítics amb els nostres fills o filles sense que ens facin sentir ridícules per anar amb la logística necessària per la seva compatibilitat (és a dir, que els infants gaudeixin).
Hem de poder dedicar-nos a la política sense sentir culpa perquè encara són petits o petites, i la nostra dedicació no seria la mateixa, ni la millor, tant a ells o a la feina. O és que tenir fills i filles petits, impedeix poder ser alcaldessa, directora o presidenta d’una empresa? Pensar això, no és feminista, ni ens fa cap favor a les dones.
Això es podrà fer, es fa i es farà, amb governs feministes, que no femenins.
Es fa, per exemple, horaris de reunions i actes, que permetin conciliar.
Es fa, per exemple, oferint servei de canguratge ens els actes públics i institucionals.
Es fa, per exemple, promovent la representació paritària en els actes, i en els equips de treball.
Es fa, per exemple, impulsant programes de formació en educació sexual i afectiva des de la igualtat i l’eliminació de la violència masclista.
En resum… hem de valorar per sobre de tot, les polítiques feministes, els lideratges feministes, sentir-nos orgulloses dels homes i les dones que ho fan possible.
Femení, no és feminista.
Jessica Revestido, número 2 de la llista del PSC
; ei, Jessica, les bones polítiques, o les bones idees, no són ni masculines ni femenines.# I les males idees tampoc.# Trobo que hi ha una molt exagerada competició entre ERC i PSC per tal d’ intentar explicar o la feminitat o el feminisme# I també que tota aquesta publicitat perjudica la causa de l’equitat, que és un fonament bàsic del socialisme.# Algú es pot creure, de debò, que ser un home, per exemple, no ens comporta cap problema de conciliaciò?# Els homes som tots estúpids i no tenim cap mena de sensibilitat?.# Salut, més racionalitat i també petons.#