Una desena de persones, la majoria dones, debaten sobre el paper dels homes en la construcció del masclisme i del patriarcat en un acte amb Homes Igualitaris de Catalunya organitzat pel PSC Molins de Rei. L’entitat vol engrescar el sexe masculí a plantar cara al masclisme.
Potser era perquè hi havia partit de Champions o perquè el públic masculí encara no està mobilitzat pel que fa a la violència masclista. Però dimarts van ser deu les persones, de les quals vuit dones, les que van formar part del debat organitzat pel PSC sobre el paper transformador que han de tenir els homes a la societat per aturar la violència de gènere a la Federació Obrera.
La xerrada va anar a càrrec de Bernat Escudero, membre del col·lectiu d‘Homes Igualitaris de Catalunya, que compta amb prop de 200 persones adherides. El debat va versar, sobretot, en la identitat masculina que ha estat «imposada» socialment i que acaba generant opressió contra les dones i rols violents dels homes enfront les seves parelles. «Aprenem a ser homes partint d’un model masclista» explicava Escudero, que va recordar que són ells els que solen protagonitzar conductes de risc, fracàs escolar o delictes. «Hem de ser forts, valents, segurs, ambiciosos, protectors….» deia Escudero, recordant que aquestes qualitats són estigmes que neixen al sexe masculí des dels seus inicis.
A diferència de les noies, que han après a canviar i han conegut un model que no és el tradicional, Escudero va recordar que els homes «ho tenen molt més difícil». El motiu, segons el formador, és que això esta «penalitzat socialment». Frases tan arrelades al llenguatge social com «s’ha de tenir ous», «un home no plora» o «nenaza» serveixen per castigar a tots aquells homes que adopten rols diferents i dificulten molt la lluita contra el masclisme. Un masclisme que no només existeix quan s’assassinen dones pel fer de ser-ho, sinó que es fan evidents amb insults, vexacions o simples anuncis televisius, segons el convidat pels socialistes.
El ponent també va destacar algunes dades, com la repartició real entre homes i dones de les tasques domèstiques o la cura dels fills. I és que, segons Escudero, aquest sistema «patriarcal» es pot canviar amb l’educació. Que la relació paterno filial deixi de ser distant o que els nens i nenes vegin al pare planxant poden ser alguns exemples per acabar construint una societat cada cop menys masclista. L’acte va acabar amb un debat obert, on els assistents van compartir algunes vivències.
