CFS Molins 99 6-6 Rubí. Els homes de Chema Redondo empaten a sis contra el Rubí en un matx que podia haver guanyat qualsevol dels dos equips i on el públic va gaudir d’un gran espectacle.
La Tercera Divisió Nacional de futbol sala és un espectacle i, gràcies a la feina del Club Futbol Sala Molins 99, es pot gaudir a Molins de Rei. No és casualitat que partit rere partit el petit Poliesportiu de La Sínia s’ompli per veure l’equip de Chema Redondo ni que sorgeixin grups d’animació creant vincle entre afició i jugadors com La Sínia Blues. Per tots aquells que estimen aquest esport, el partit contra el Rubí, que va acabar amb empat a sis, va ser un veritable regal. Un regal pels gols, per l’emoció i per la qualitat dels jugadors sobre la pista. Potser comença a ser hora que aquesta categoria tingui una seu més gran que la instal·lació del barri de la La Granja. Vagin on vagin, segurament seguirien omplint.
Des del primer moment, el matx se li va complicar al Molins, que va anar a remolc gairebé tota l’estona. Després d’un pal del Rubí, Sergi Areny va fer-se un gol en pròpia porta per avançar els visitants (0-1). Els locals van reaccionar bé, conscients que no eren inferiors al rival. Àlex Sánchez Ajo, qui va signar un hat-trick en la primera part, va anotar el primer amb un xut per l’escaire (1-1). Tot seguit van arribar els millors moments del Rubí, que va aconseguir un avantatge de dos gols. L’1 a 2 va ser obra del jugador visitant més desequilibrant, Adrián Castro, gràcies a una bona jugada individual on va fer seure a la defensa amb una esplèndida finta. Els molinencs gaudien d’ocasions però el Rubí era més efectiu i va fer l’1 a 3 en una acció acabada per Domènech Ramadan.
A l’ADN del Molins 99 no existeix la paraula rendició. Sánchez Ajo rematava una jugada d’estratègia que va entrar plorant a la porteria rival i on el porter Eric Torres podria haver fet alguna cosa més (2-3). No es conformarien ni el Molins ni Sánchez Ajo. El 10 molinenc robava una pilota en el centre del camp, armava una contra amb participació de dos companys que ell mateix definia i empatava el partit (3-3). Recital: no s’havia arribat a la mitja part i ja s’havien vist sis gols i el joc destacava per la seva emoció i la quantitat d’alternatives.
La segona part va començar amb una mica menys de ritme, però un cop es va marcar el primer tots dos equips van anar-se’n per la victòria sense miraments. Ramón Correa, qui després de fitxar la temporada passada cada vegada va guanyant importància en el joc molinenc, va posar els locals per davant en el marcador per primera vegada (4-3). Podria haver especulat el Molins amb el resultat, però no ho va fer i va buscar ampliar l’avantatge. Aprofitant una mala sortida de la pilota, el Rubí va empatar en una jugada on fan un tres contra u rematada per Eros José De la Cruz, qui també va deixar mostres de gran tècnica (4-4). En un tir lliure Correa va veure un forat a la tanca visitant i, amb precisió mil·limètrica, va fer passar l’esfèric per allà per fer el 5 a 4 i tornar a avançar el Molins.
No hi havia control, el partit era de tu a tu, amb reiterades ocasions per part dels dos equips i un Molins que, de forma precipitada, s’havia carregat de faltes. Un gol de Yousef Souzi li servia al Rubí per tornar a empatar (5-5) i Castro, llençant un doble penal per tot l’escaire, posava els visitants per davant (5-6). Quedaven encara minuts i amb un Molins pressionant cada vegada més la porteria rival i jugant de cinc, arribaria l’empat. Iván Rodríguez, sempre ben col·locat al segon pal quan es juga amb porter jugador, va fer l’empat a sis que va ser definitiu (6-6). Amb l’empat el Molins va seguir jugant de cinc per emportar-se la victòria però només va haver-hi temps perquè Víctor Sammartín aturés un doble penal a Castro.
Finalitzava així un partit on el públic va gaudir i els entrenadors van patir de valent, d’aquells que fan afició. Passa el Molins per un moment on, en molts trams de partit, demostren tenir nivell per estar a la part alta de la classificació. Tot i això, els de Redondo encara no són capaços de mantenir aquesta intensitat durant tots els minuts. Si ho aconsegueixen i minimitzen alguns errors puntuals, l’equip dóna mostres clares de poder anar a més durant la segona volta. També es notarà la recuperació d’alguns efectius lesionats o la consolidació de joves com Albert Victori o Agustín Garabito, que cada vegada rendeixen més amb el primer equip.
